Entrades

Alfons Pedro Aviñó, 'l’Alfonsu fuster'

Imatge
Per Joan Vidal L’Alfons va néixer a Cubelles el 12 de desembre de 1924 i hi va morir eldia 16 quan tenia, doncs, 99 anys “Joan, quan jo em mori també em faràs un escrit com aquest?” Això em deia fa uns anys mig en broma el recentment traspassat Alfons Pedro durant l’esmorzar de forquilla que celebràvem cada dissabte al Racó d’en Pinilla de Cubelles, primer al carrer del la Creu i després a la zona de la Mota de Sant Pere, on es troba actualment. L’article en qüestió, publicat al Diari de Vilanova, el vaig dedicar a un altre cubellenc molt popular que ens va deixar el febrer de 2017, Manuel Martínez Soler, el Manolo de les Salines, qui precisament va succeir l’Alfons a la presidència del CF Cubelles a finals dels anys seixanta. Al citat esmorzar hi gaudíem per partida doble: l’excel·lent cuina i tracte del Pini (l’Antonio Pinilla) i la Joana, per un cantó, i la tertúlia que s’allargava gairebé fins a mig matí, per l’altre. Els temes predominants eren la pagesia i les històries locals d’

Presentació del llibre: El cavaller Floïd, a càrrec del seu autor, Genís Sinca, i Laura Cendrós

Imatge
Divendres 23 de febrer, a les 19.00 h., a la sala d’actes del Centre Parroquial Presentació del llibre:  El cavaller Floïd , a càrrec del seu autor, Genís Sinca, i Laura Cendrós El cavaller Floïd  és més que una biografia. El llibre esdevé, realment, un recorregut apassionant per la figura de  Joan B. Cendrós , (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular  Floïd  (el pioner dels after-shave), però, sobretot, un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya. La implicació arriscada i personal de J.B. Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1960), i la seva inflexibilitat quan es tractava de la cultura catalana, va permetre sota el franquisme la represa i el finançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa el 1964 i de l’Editorial Aymà. Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix, Cendrós fou promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia,

Assemblea General Ordinària del GEC Amics del Castell i lliurament de l’Anuari 2023

Imatge
Diumenge 18 de febrer, a les 12.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia Assemblea General Ordinària del GEC Amics del Castell i lliurament de l’Anuari 2023 als socis de l’entitat Ordre del dia: 1. Lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea 2023. 2. Memòria de les activitats de l’entitat durant el 2023. 3. Lectura i aprovació de l’estat de comptes de l’exercici 2023. 4. Aprovació del pressupost de l’exercici 2024 i la nova quota a 25 €. 5. Exposició d’activitats previstes per a l’any 2024. 6. Proposta de nomenament de Francesc Capdet Granell com a president d’honor de l’entitat. 7. Novetats per al 2024. Precs i preguntes.

Conferència 'Us presento Víctor Balaguer: preguntes i respostes', a càrrec d’Oriol Pi de Cabanyes

Imatge
Divendres 2 de febrer, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia. Conferència:  Us presento Víctor Balaguer: preguntes i respostes , a càrrec d’Oriol Pi de Cabanyes La xerrada recorda la figura de Víctor Balaguer (Barcelona, 1824-Madrid, 1901), en el bicentenari del seu naixement. Autoanomenat  Lo trobador de Montserrat , Balaguer va ser escriptor de la Renaixença i polític del segle XIX, poeta impulsor dels Jocs Florals, amic dels felibres provençals, maçó del grau 33, quatre vegades ministre i fundador de la Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Oriol Pi de Cabanyes (Foto: Eix Diari) Oriol Pi de Cabanyes i Almirall  (Vilanova i la Geltrú, 1950) és escriptor. Amb disset anys va guanyar el primer premi Serra d’Or per a escriptors joves. Després, el premi Crítica Serra d’Or amb la novel·la  Oferiu flors als rebels que fracassaren . Ha publicat més d’un miler d’articles (especialment a l’ Avui , el  Diari de Barcelona  i  La Vanguardia ) i una trentena de llibres, en

Article '90 anys de les primeres eleccions municipals de la República (14 de gener de 1934). El cas de Cubelles', a càrrec de Joan Vidal

Imatge
90 anys de les primeres eleccions municipals de la República (14 de gener de 1934). El cas de Cubelles Joan Vidal i Urpí El 14 de gener de 2024 es compleix el norantè aniversari de les eleccions municipals de 1934, les primeres i úniques que es van fer a Catalunya durant la II República. Les anteriors eleccions municipals, el 12 d’abril de 1931, s’havien celebrat durant el govern del general Dámaso Berenguer, nomenat el 1930 per Alfons XIII per restablir la “normalitat constitucional” després de la Dictadura de Primo de Rivera, un període conegut com la Dictatova , o Dictablanda . Aquells comicis es van entendre com un plebiscit sobre la Monarquia i van donar la victòria a l'Esquerra Republicana de Catalunya al Principat, mentre que a les principals ciutats espanyoles també van triomfar les candidatures republicanes. Això va provocar la fugida del rei i la consegüent caiguda de la Monarquia. El 14 d'abril es proclamà la Segona República Espanyola al mateix temps que Frances