Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2021

Entrevista Sergi López (Actor)

Imatges
Entrevista a Sergi López i Ayats (Vilanova i la Geltrú, 1965) per parlar de Josep Bartolí i l'exili republicà. Gaudeix-la!!

PUBLICACIÓ DE L’ARTICLE 'ELS JOCS DE CARRER D’ANTANY, A CUBELLES' DE NÚRIA FONOLL

Imatges
Memòria popular i tradicions Núria Fonoll i Carbonell Els jocs de carrer d’antany, a Cubelles  Amb la introducció de les noves tecnologies, la nostra societat ha experimentat una transformació vertiginosa i profunda en tots els àmbits. El primer gran precedent tecnològic va ser la televisió, que a l’Estat espanyol es va establir a finals dels anys cinquanta del passat segle. Després, i a gran velocitat, han anat arribant internet, la telefonia mòbil, els videojocs ... tot plegat ha marcat, marca i marcarà les nostres vides, la manera de relacionar-nos . El joc no està exempt d’aquesta espiral de canvis: primer va ser l’automòbil, que va omplir els carrers de cotxes i, pel perill que això comportava, el joc de carrer –col·lectiu, social– va quedar relegat, quasi anul·lat. Després va ser la televisió, que va robar temps a l’activitat lúdica; i, finalment, van arribar els videojocs. Es continua jugant, però de manera molt diferent a fa uns anys. Per tal que no es perdin els jocs dels nost

Festes religioses populars de Cubelles (1940-1965), d'Antoni Pineda

Imatges
Exposició fotogràfica Festes religioses populars de Cubelles (1940-1965) , a càrrec d'Antoni Pineda. La condició eminentment rural de Cubelles fins ben entrat el segle XX va fer que al municipi se seguissin amb molta devoció i interès les principals festes i tradicions populars de la vila, molt lligades al calendari litúrgic i les creences religioses. Les celebracions suposaven un parèntesi en la dura feina al camp i un mecanisme de relació social entre els habitants del municipi i els estiuejants, en funció de l’època de l’any. Sorgides del seu vast catàleg, les imatges de l’Antoni Pineda recullen bona part de les principals festes populars de mitjan segle XX com Reis, el carnaval, Tres Tombs, Quaresma, Setmana Santa, Sant Isidre i Corpus, entre d’altres.

ARTICLE 'LA PESTA BUBÒNICA A CUBELLES ENTRE 1651-1654'

Imatges
La pesta bubònica a Cubelles entre 1651 i 1654 Xavier Martínez i Roig. Durant la Guerra de Secessió el país va viure de forma molt extrema penúries polítiques, econòmiques i socials. En aquest context destacà una malaltia que es va abraonar sobre la població mal nodrida pels efectes de la contesa bèl·lica, la pesta bubònica. Transmesa per les puces que portaven les rates, els símptomes de la malaltia eren l’aparició de bubons a l’engonal, el coll i les aixelles, per on supurava sang i pus. La taxa de mortalitat era molt elevada, d’entre el 30 i el 75 per cent dels afectats, i la mort trigava només entre vuit i deu dies en arribar. La malaltia s’havia iniciat al sud-est asiàtic i estès per l’imperi turc cap al nord d’Àfrica. Des de la plaça forta castellana d’Orà (actual Algèria) s’havia propagat pel sud de la Península Ibèrica a partir de 1647, arribant a la ciutat de València el 1648. Els Terços castellans, en la seva invasió de Catalunya, provocaren l’expansió de la malaltia pertot

ACTES DEL MES DE FEBRER

Imatges
Activitats virtuals a les quals s’hi podrà accedir mitjançant les nostres xarxes socials: -Facebook ( https://www.facebook.com/GECAmicsCastell ) -Twitter ( https://twitter.com/AmicsCastell ) -Instagram ( https://www.instagram.com/amicscastellcubelles ) -Youtube ( https://www.youtube.com/c/GECAmicsdelCastell ) -Blog ( amicscastell.blogspot.com ) Dimecres 17 de febrer, a partir de les 11 del matí.  PUBLICACIÓ AL NOSTRE BLOG DE L’ARTICLE “LA PESTA BUBÒNICA A CUBELLES ENTRE 1651 I 1654” DE XAVIER MARTÍNEZ Durant la Guerra de Secessió , Catalunya va viure penúries polítiques, econòmiques i socials. En aquest context destacà una malaltia que es va abraonar sobre la població mal nodrida pels efectes de la contesa bèl·lica, la pesta bubònica . Els seus efectes es feren palès a Cubelles , on els jurats de la vila hagueren de prendre mesures de prevenció com la construcció d’una trinxera al voltant del poble, el sacrifici de gossos i el tancament del bestiar als afores del terme. La taxa de mo

Presentació Anuari 2020

Imatges
Presentació virtual de l'Anuari 2020 del Grup d'Estudis Cubellencs 'Amics del Castell' a càrrec del president de l'entitat, Joan Vidal, i els membres de l'associació Xavier Martínez i Lolo Garcia. Al llarg de la conversa es repassen els catorze treballs inclosos a l'edició d'enguany, la número vint. Gaudeix-lo!!

Conferència 'La maternitat d’Elna', a càrrec d’Assumpta Montellà

Imatges
Entrevista/conferència: La maternitat d’Elna, a càrrec d’Assumpta Montellà, dimarts 26 de gener, a partir de les 11 del matí. 

Sortides culturals i activitats del GEC 'Amics del Castell' (2011-2020)

Imatges
Segona part de l’exposició sobre les sortides culturals organitzades per l’entitat, una de les activitats més reeixides i que més bona acceptació genera entre els socis dels Amics del Castell. En aquesta ocasió, es plasmen imatges de les excursions celebrades durant la segona dècada del segle XXI, de 2011 a 2020. Un reconeixement, també, a la magnífica tasca de l’incansable Francesc Capdet, responsable màxim de la seva organització, i de la càmera de l’Antoni Pineda, qui, com era tradició, en deixava constància gràfica.

Publicació de l’article 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de cubelles (1789-1885)'

Imatges
La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885) , de Josep Fernández Trabal . Aquest article va ser publicat a l’Anuari 2016 del GEC Amics del Castell. Els Desvalls, propietaris del castell de Cubelles, eren una família noble i la seva participació en fets cabdals de la història de Catalunya està prou documentada. Van ser ministres del rei, alterosos cavallers de les terres de Lleida, senyors bandolers en els temps de l’Imperi hispànic, militars professionals al servei dels Àustria, herois de la guerra de Successió, exiliats austriacistes, nobles il·lustrats, contrarevolucionaris, carlins, senadors, mecenes i fundadors. Amb el temps, van emparentar amb la nissaga dels Llupià, important llinatge noble rossellonès que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.  El 1789, l’any que Joan Anton Desvalls i Ardena heretà el patrimoni dels Llupià i esdevingué marquès de Llupià i castlà major del castell de