Grup d'Estudis Cubellencs 'Amics del Castell'

El 26 de febrer de 1968 el poble de Cubelles va perdre un dels seus elements arquitectònics més simbòlics: el pont del campanar. Per arribar a entendre aquest fet que encara avui, exactament 55 anys després, encara es lamenta, cal retrocedir alguns anys abans, quan mossèn Jordi Fort, titular de la parròquia de Santa Maria durant una dècada (entre el 17 de juliol de 1957 i el 31 d’agost de 1967) va considerar la possibilitat de traslladar la rectoria, que es trobava en males condicions, a un altre indret i deixar lliure aquell espai per a una plaça de la Vila ben ampla. Any 1960 (Foto Antoni Pineda) El febrer de 1967, l’arquitecte municipal, Joan Estevan Llagaria, va fer per encàrrec un projecte d’un nou Centre Parroquial que s’havia d’emplaçar a l’Hort del Rector. Amb més de dos-cents metres quadrats d’habitatge, la construcció disposaria d’un cinema, sala d’actes i biblioteca. Dos mesos més tard, l’abril de 1967, mossèn Jordi Fort considerava insostenible l’estat de la rectoria i envi

Divendres 24 de febrer, a les 19h, a la sala d’actes de la Parròquia Conferència:  L'acció internacional de la Mancomunitat: Josep Puig i Cadafalch , a càrrec de Manuel Manonelles El setembre del 1919,  Josep Puig i Cadafalch  prenia possessió com a president de la  Mancomunitat  per segon cop. Un dels objectius per al nou mandat era situar  Catalunya  en el mapa internacional, una tasca que va ser resumida en el lema  Conèixer i ésser coneguts . Com altres polítics i intel·lectuals de l'època, va entendre que el front exterior era clau per al futur del país. Aquests van ser els orígens de la primera diplomàcia d'un govern autònom català en època contemporània.   Manuel Manonelles i Tarragó  (Sabadell 1975) ha estat fins a l’octubre de 2022 director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), depenent de la conselleria d’Exteriors de la Generalitat. Des de l’any 2013 és professor associat de Relacions Internacionals a Blanquerna–Universitat Ramon Llull, i ha col·lab

Divendres 10 de febrer, a les 19h, a la sala d’exposicions del Centre Social Joan Roig i Piera. Inauguració de l’exposició fotogràfica  Els actes d’agermanament Arles de Tec – Cubelles (1992 i 1993) , a càrrec d’Antoni Pineda Aquest any passat es va complir el  trentè aniversari  del primer acte protocol·lari d’agermanament entre  Arles de Tec  i  Cubelles , celebrat a la nostra vila el 26 d’abril de 1992, en què una cinquantena d’arlesencs es desplaçaren a Cubelles i compartiren amb nombrosos cubellencs un dinar de germanor al Poliesportiu. I el proper 30 de maig farà també trenta anys que es va celebrar el segon acte de protocol, a  Arles de Tec , que comptà amb la presència d’un gran nombre de cubellencs en una jornada de gran fraternitat entre catalans d’un i altre cantó dels Pirineus. Amb motiu d’aquesta efemèride, l’ Antoni Pineda  ens ofereix imatges dels dos actes. L’exposició restarà oberta fins a finals de febrer en horari del Centre Social.

Divendres 3 de febrer, a les 19h, a la sala d’actes de la Parròquia. Presentació del llibre  Cambra sense finestres. Les senyores de Campoamor , a càrrec del seu autor, Xavier Lahoz Maronda La periodista  Barbara Scuderi  diu que aquest llibre atorga a la literatura actual un magnífic exemple de protagonisme col·lectiu, femení i plural.  Xavier Lahoz  dibuixa un paisatge aspre i alhora plàcid en què la màgia travessa un conjunt d’històries versemblants enmig d’una utopia no exempta d’escenes de gran duresa. Cada personatge fa gala d’un llenguatge propi, explícit i personal, que revela les seves experiències. La violència masclista, una violació i l’estigma d’un model patriarcal se sotmeten a la rebel·lió d’unes vides que transcorren en paral·lel i en perpendicular a través d’una escala que dona sentit a les seves existències. Amb un excel·lent sentit narratiu, el relat convida a recórrer l’imaginari amb què l’autor traça les personalitats de la  Paula , la  Júlia , la  Flora , la  Mati

Divendres 3 de febrer, a les 19h, a la sala d’actes de la Parròquia. Presentació del llibre Cambra sense finestres. Les senyores de Campoamor , a càrrec del seu autor, Xavier Lahoz Maronda La periodista Barbara Scuderi diu que aquest llibre atorga a la literatura actual un magnífic exemple de protagonisme col·lectiu, femení i plural. Xavier Lahoz dibuixa un paisatge aspre i alhora plàcid en què la màgia travessa un conjunt d’històries versemblants enmig d’una utopia no exempta d’escenes de gran duresa. Cada personatge fa gala d’un llenguatge propi, explícit i personal, que revela les seves experiències. La violència masclista, una violació i l’estigma d’un model patriarcal se sotmeten a la rebel·lió d’unes vides que transcorren en paral·lel i en perpendicular a través d’una escala que dona sentit a les seves existències. Amb un excel·lent sentit narratiu, el relat convida a recórrer l’imaginari amb què l’autor traça les personalitats de la Paula , la Júlia , la Flora , la Matilda , l