Grup d'Estudis Cubellencs 'Amics del Castell'

Article aparegut orginalment a l'Anuari 2012. El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix Jaume Casañas Com tots sabeu o coneixeu, la Mota de Sant Pere és una petita elevació de terreny sobre la plana al·luvial formada per el delta del riu Foix. Està situada a uns 400 m de la marge dreta, del esmentat riu i a uns 200 m de la platja. Aquest petit turó -que algú creu artificial- ha sofert en el decurs dels segles diferents transformacions. Sobre el original establiment fenici de l’antiguitat -que detallaré a continuació- vers l’any 1200 s’hi va bastir un convent de frares, l’anomenat Priorat de Sant Pere, edificació que molta temps desprès va acabar enrunada vers principis del segle XX. Anys més tard i en plena Guerra Civil, l’estiu de 1937 s’hi va aixecar un recinte fortificat format per trinxeres, nius de metralladores i búnquers. Complex militar construït per l’exèrcit republicà per la vigilància i defensa de la costa davant dels

Article aparegut originalment a l'Anuari 2015. Cubelles vista des de Gallifa Marta Blanch Quan estava apunt de finalitzar l’any 2015, en concret el 29 de desembre, es produïa el traspàs de la Marta Blanch, persona molt vinculada a la dinàmica cultural de la vila. Professora d’Història de l’Institut de Cubelles, va destacar com membre de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, de la qual en va ser presidenta i formava part del Ball de Gitanes. També era sòcia del GEC Amics del Castell. L’any 2002 va guanyar la Beca d’Investigació Local, juntament amb Joan Pujol, amb el treball “¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978)”, que va sortir publicat en un llibre l’any 2004. En record de la Marta, reproduïm aquest interessant article que va publicar en el programa de la Festa Major de 2004. Des de la muntanya de Gallifa, és fàcil imaginar com era Cubelles en temps passats, a pesar de l’esgarrifosa i ferotge especulació urbanística que vivim avui en

Aparegut originalment a l'Anuari 2014. El mapa vermell i altres records d’infantesa Antoni Pineda i Gavaldà Jo vaig néixer el 25 de gener del 1930 i el 25 de gener de 2012 és concretament el dia en què començo aquestes memòries o records d’un passat, o sigui el dia del meu aniversari, quan compleixo 83 anys. El meu lloc de naixement va ser al carrer de l’Arboç, actualment carrer de Jacint Verdaguer, nom que se li donà els primers anys de la dècada dels trenta del passat segle. El carrer de l’Arboç venia ja del segle XIX, quan els carreters que baixaven del Penedès cap el Garraf, sobretot de la zona de l’Arboç del Penedès, anaven pel Camí Ral cap a Vilanova per embarcar vi cap Amèrica. El trajecte era bastant planer fins a Clariana. Aquí començava la part muntanyosa, però seguint pel bosc l’aresta de la muntanya no era gaire accidentada. Arribant a la masia de Trenca-roques el terreny era una mica més accidentat, amb pujades curtes i trams de baixada més pronunciats fins a la masi