SORTIDA CULTURAL

-
GIRALDA DE L’ARBOÇ I AL CASTELL DE PENYAFORT

Diumenge 19 de febrer. Concentració a les 8,30 hores a la plaça del Mercat.

A les 8.45 hores: Sortida amb autocar direcció l’Arboç, on a les 9.30h farem una visita guiada a la Giralda.

La Giralda és un edifici promogut per Joan Roquer i Marí després del seu viatge a Andalusia, on s’entusiasmà amb l’arquitectura califal, la qual va voler reproduir mimèticament a la seva residència. L’obra es va realitzar entre 1877 i 1899 i va ser dirigida pel mateix Roquer. L’element més destacat és la reproducció de la Giralda de Sevilla que ha esdevingut un dels elements més emblemàtics del poble. Al conjunt hi ha també un rèplica del Pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada i del saló d’Ambaixadors de l’Alcàsser de Sevilla. Tots els elements decoratius, així com els materials utilitzats, segueixen fidelment els models originals, a partir de les fotografies fetes durant el viatge a Andalusia.

Acabada la visita, al voltant de les 11.00 h., ens dirigirem a Santa Margarida i els Monjos per visitar el castell de Penyafort. El que avui es coneix com castell de Penyafort devia començar amb una torre i una casa com tants d’altres en el segle XI. En el segle XII ja surt citada la Torre de Penyafort.

A principis del segle XVIII es va iniciar la construcció de l’església nova i la del celler.Durant la Guerra del Francès, el convent fou saquejat pels francesos i la pèrdua més valuosa va ser la del famós quadre de Sant Ramon que ocupava tot l’altar major.L’any 1836, amb el regnat d’Isabel II, es decretà la venda forçosa dels béns eclesiàstics, passant a ser béns de l’Estat per poder ser privatitzades a través de subhastes.Durant la Guerra Civil, l’església fou saquejada i es va habilitar com a presó; els propietaris i masovers seguien vivint al casal residencial.

Al voltant de les 17.00 h. tornarem cap a Cubelles.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

-
Imatge
Article aparegut originalment a l'Anuari 2015. Cubelles vista des de Gallifa Marta Blanch Quan estava apunt de finalitzar l’any 2015, en concret el 29 de desembre, es produïa el traspàs de la Marta Blanch, persona molt vinculada a la dinàmica cultural de la vila. Professora d’Història de l’Institut de Cubelles, va destacar com membre de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, de la qual en va ser presidenta i formava part del Ball de Gitanes. També era sòcia del GEC Amics del Castell. L’any 2002 va guanyar la Beca d’Investigació Local, juntament amb Joan Pujol, amb el treball “¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978)”, que va sortir publicat en un llibre l’any 2004. En record de la Marta, reproduïm aquest interessant article que va publicar en el programa de la Festa Major de 2004. Des de la muntanya de Gallifa, és fàcil imaginar com era Cubelles en temps passats, a pesar de l’esgarrifosa i ferotge especulació urbanística que vivim avui en
Més informació

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

-
Imatge
Article aparegut orginalment a l'Anuari 2012. El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix Jaume Casañas Com tots sabeu o coneixeu, la Mota de Sant Pere és una petita elevació de terreny sobre la plana al·luvial formada per el delta del riu Foix. Està situada a uns 400 m de la marge dreta, del esmentat riu i a uns 200 m de la platja. Aquest petit turó -que algú creu artificial- ha sofert en el decurs dels segles diferents transformacions. Sobre el original establiment fenici de l’antiguitat -que detallaré a continuació- vers l’any 1200 s’hi va bastir un convent de frares, l’anomenat Priorat de Sant Pere, edificació que molta temps desprès va acabar enrunada vers principis del segle XX. Anys més tard i en plena Guerra Civil, l’estiu de 1937 s’hi va aixecar un recinte fortificat format per trinxeres, nius de metralladores i búnquers. Complex militar construït per l’exèrcit republicà per la vigilància i defensa de la costa davant dels
Més informació

MEMÒRIA POPULAR

-
Imatge
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Del Penedès , editada per l’ Institut d’Estudis Penedesencs (número 32, any 2016). La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 Anys de l’efervescent estiu de 1976 , de Joan Vidal i Urpí. Quaranta anys després, evocació i testimonis directes del pas d’aquest moviment democràtic pels diversos indrets i poblacions del Penedès, els seus plantejaments i les realitzacions i actes que es van portar a terme, amb referències també a la diversa actuació de les forces d’ordre públic en una o altra població i nombrosos detalls d’anecdotari. La Marxa de la Llibertat fou organitzada l’estiu de 1976 per Pax Christi, amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres com a principals impulsors, i altres organitzacions com Agermanament i els Captaires per la Pau, amb el destacat suport de Lluís Maria Xirinacs. Consistí en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de les persones que
Més informació