ACTES DELS MESOS DE NOVEMBRE I DESEMBRE 2022

Divendres 18 de novembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria
Presentació del llibre: Recuperació i superació d’uns anhels identitaris: la Generalitat republicana i la Guerra Civil (1931-1939), a càrrec del seu autor, Josep Maria Roig Rosich


Aquesta obra fa un plantejament diferent sobre el període de la Generalitat republicana i la Guerra Civil, uns anys en què Catalunya va gaudir d'una certa llibertat. El llibre dona a conèixer un projecte de Catalunya ambiciós, renovador i democràtic. Superava el regionalisme polític anterior i tenia una dimensió social nova, ja que es va fer amb la incorporació de sectors populars i obrers, apartats fins aleshores de la reivindicació de l'autogovern. La guerra va ser un trasbals en tots els aspectes, però Catalunya no es va recloure ni acovardir i es va autoimpulsar novament endavant. Conèixer allò que Catalunya va voler ser és el principal propòsit d’aquest llibre. Amb aquest darrer volum el Centre d'Història Contemporània de Catalunya clou la col·lecció El fet identitari català al llarg de la història, iniciada l'abril de 2015.


Josep Maria Roig Rosich és professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili i un dels millors historiadors sobre la Catalunya del segle XX. Com a investigador s’ha centrat especialment en els aspectes culturals i polítics del segle XX català i en la biografia d’alguns dels seus personatges. Algunes de les seves obres són: La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya; Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l’exili; Història de l’Orfeó Català i Francesc Macià, de militar espanyol a independentista català. També ha participat en diverses obres col·lectives, com ara Història de la cultura catalana; Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents, etc. Ha sigut director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i de la Revista de Catalunya, prenent el relleu de Max Cahner i Albert Manent. Actualment és president de la Fundació Revista de Catalunya. Soci d’honor de la nostra entitat, Josep Maria Roig considera que la Història és una de les eines més útils per tal de vertebrar la consciència d’un país.


Divendres 25 de novembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria

Conferència: L’Oda a Espanya de Maragall com a mapa de la vida política i cívica catalana i espanyola del segle XX, a càrrec de Vicenç Villatoro

L’any 1898, Joan Maragall publicava el poema Oda a Espanya, enquadrat dins dels desastres colonials espanyols del finals del segle XX i on el poeta català reclamava que no s’enviessin més tropes a les guerres de Cuba. Els seus versos, que recollien el creixent rebuig envers la visió opressora d’un estat basat en els records dels èxits imperials, feien al·lusió a la insensibilitat de l'Espanya monàrquica i centralista respecte a les diferents nacionalitats i les seves llengües. Plenament vigent, la seva anàlisi i contingut permet resseguir les vicissituds en la relació cívica i política entre Catalunya i Espanya al llarg del segle XX.


Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, 1957) és escriptor i periodista. Al llarg de la seva extensa trajectòria, ha estat director del diari Avui (1993-1996), director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2002-2004), cap de Cultura de TV3, redactor del Diari de Terrassa i el Correo Catalán, així com col·laborador i tertulià a nombrosos mitjans de ràdio, televisió i premsa escrita, esdevenint un comentarista de referència en la vida política i cultural del país. Com a escriptor, ha publicat una extensa obra que abraça la narrativa, l’assaig i el gènere memorialista, a banda d’obtenir els principals guardons de literatura, com el premi Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta, Carlemany i Carles Rahola, entre d’altres. De les seves obres més conegudes, ressalten Evangeli gris, Memòria del traïdor, La claror de juliol, Hotel Europa, La ciutat del fum i Un home que se’n va, entre més. De setembre de 2021 a setembre d’enguany, va ocupar el càrrec de director del Memorial Democràtic (2021-2022), motiu pel qual el 29 de gener de 2022 va visitar Cubelles amb motiu de la col·locació de la llamborda Stolpersteine en record del cubellenc mort a Mauthausen, Luis Camacho Ferre.


Divendres 16 de desembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria

Conferència: Els mitjans de comunicació al segle XXI: 2.000 números de la revista 'El Temps', a càrrec de Vicent Sanchis

Els mitjans de comunicació compleixen una funció fonamental en la cosmovisió social i cultural d’una comunitat, ja sigui de caràcter nacional o territorial. Per a les societats amb llengües minoritzades, el seu paper, a més, esdevé bàsic i imprescindible de cara a la seva supervivència i normalització. Amb la irrupció dels mitjans digitals i la globalització del seu abast, l’ecosistema comunicatiu català -i el d’arreu- ha experimentat una sotragada de conseqüències encara per definir. Enmig d’aquesta alteració, el 10 d’octubre de 2022 la revista El Temps arribava al seu número 2.000, tota una fita per a un setmanari amb 38 anys d’història i que, des dels seus inicis, impulsat per l’editor Eliseu Climent sota el guiatge de Joan Fuster -de qui enguany es commemora el seu centenari-, ha tingut en el centre del seu marc conceptual el conjunt dels Països Catalans.


Vicent Sanchis i Llàcer (València, 1961) és periodista i professor universitari. Doctorat per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, al llarg de la seva trajectòria, entre d’altres càrrecs, ha estat director de TV3 (2017-2022); dels diaris El Observador (1990-1993) i Avui (1996-2007); de Barça TV (2009-2010), de la revista Setze (1988), i actualment és el director i presentador del programa El Pentàgon de 8TV i director general del grup El Món, on acaba de posar en marxa el digital Tot Economia, a banda de col·laborar amb nombrosos mitjans de ràdio, televisió i premsa escrita. Va començar la seva carrera professional a la primera redacció de la revista El Temps, creada el 1984, sent el seu segon director, entre 1986 i 1988, a banda d’una segona etapa el 2012. També ha publicat un desena de llibres de periodisme, història dels mitjans i assaig, molt centrats, en aquest cas, en el món dels còmics, una de les seves passions i objecte de la seva tesi doctoral. Sanchis ha estat distingit amb el premi Carles Rahola per Valencians, encara (2012) i el Joan Fuster per Franco contra Flash Gordon (2009).


Diumenge 18 de desembre

Sortida matinal per visitar la colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès)


Sortida en tren o en el mitjà de transport que cadascú cregui més adient. Ens trobarem a les 10.35h a l’estació de Cubelles per agafar el tren de les 10.50h. La visita començarà a les 11.15h a l’estació de Sant Vicenç de Calders i tindrà una durada d’una hora i mitja.

El preu de la visita és de 4 euros per als socis i 5 euros per als no socis i es pagaran abans de iniciar les visites. Com que l’aforament és limitat, cal fer una inscripció contactant amb la junta.

L’estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders va entrar en funcionament l’any 1887, situada en una zona aïllada i envoltada de camps i aiguamolls, a uns quilòmetres del nucli urbà. Des de llavors i fins als anys 20 del segle XX, es van construir els habitatges que van constituir la colònia ferroviària que ha arribat fins als nostres dies. En total, la colònia va comptar amb sis pavellons, el primer construït l’any 1905, i l’últim l’any 1920. Així, a finals dels anys 20, el complex ja comptava amb un total de 78 habitatges. El barri va tenir la seva pròpia capella, una escola, una botiga i dos bars. Els veïns hi celebraven festes i fins i tot van tenir un grup de teatre, i utilitzaven la seva pròpia moneda per al tren de l’economat.

L’estació de Sant Vicenç de Calders va ser un objectiu militar durant la Guerra Civil. Es tractava d’un punt estratègic, ja que amb l’atac a l’estació es podien inutilitzar dues de les tres línies ferroviàries catalanes i, sobretot, es podia aturar el subministrament de material bèl·lic al front d’Aragó i de l’Ebre. A causa de la inseguretat que es vivia a la colònia com a conseqüència dels continus bombardejos, moltes famílies dels ferroviaris van anar a refugiar-se al nucli urbà de Sant Vicenç de Calders. En total, la zona va patir 121 bombardejos, i no va ser fins l’any 1943 quan es van poder restablir de nou tots els serveis de la colònia, com l’enllumenat elèctric o l’escola. Amb l’arribada de l’electrificació a les línies ferroviàries, es van construir nous habitatges per a les famílies dels treballadors d’aquest nou sector. 

A finals dels anys 70, va començar la decadència de la colònia, ja que cada cop es necessitava menys personal i alguns dels oficis ferroviaris van començar a desaparèixer com a conseqüència de la modernització del ferrocarril. Anys més tard, la població de Sant Vicenç de Calders va crear l’Associació Familiar Ferroviària (AFF), actual Associació de Veïns de la Colònia, que té la missió de preservar i donar a conèixer el patrimoni de la colònia. En la visita reviurem els més de cent anys d’aquesta colònia ferroviària que es manté intacta des de la seva creació fins a l’actualitat. I ens parlaran dels inicis del ferrocarril a Catalunya, de la Guerra Civil i de com els treballadors ferroviaris vivien en aquests petits pobles en miniatura”.

FOTO: Vista aèria de l’estació de Sant Vicenç de Calders i del poblat ferroviari l’any 1929. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Pregó de Festa Major (2017) a càrrec de Salvador Estalella i Montaner

Inauguració de l’exposició fotogràfica 'Festes populars i actes culturals a Cubelles (1985-2000)'