ACTES MESOS DE GENER I FEBRER DE 2026
Col·locació de la llamborda Stolpersteine en memòria de Romà Busquets Gelabert, assassinat en un camp d’extermini nazi.
Romà Busquets Gelabert, mort al camp d’extermini nazi de Hartheim, serà homenatjat amb la col·locació d’una llamborda Stolpersteine al davant del número 16 del carrer de Joan Pedro i Roig, on va residir durant la seva estada al municipi, on estiuejava amb la seva família. A l’acte hi prendran part l’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll; la regidora de Memòria històrica, Renata Bedós; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; el fill predilecte i president del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell, Joan Vidal; el president de l’Associació Buchenwald, Enric Garriga, i Jordi Curell Sanmartí, familiar de l’homenatjat.
Es
comptarà amb la intervenció de la Coral de l’Institut Cubelles, que
interpretarà la cançó Bella Ciao, i els alumnes de primer de batxillerat
del mateix centre amb diverses lectures.
Les Stolpersteine són
un projecte impulsat per l'artista alemany Gunter Demnig l’any 1995 i
que consisteix en la col·locació d'unes llambordes coronades per una
placa amb el nom i les principals dades de la víctima del nazisme, que
se situen just al davant de la seva casa de naixement o residència i
ubicades directament al terra, de manera que qualsevol que vulgui llegir
la inscripció hagi d'inclinar-se per veure-la en senyal de respecte.
A
Cubelles ja existeix una Stolpersteine en record de Josep Agustí
Bombui, cubellenc mort a Mauthausen i que el mateix Gunter Demnig va
col·locar el dia 20 d'abril de 2019 al carrer de Sant Antoni en un
sentit homenatge, i una altra en memòria de Luis Camacho Ferre, que es
va posar el 29 de gener de 2022 davant del número 5 del carrer de la
Pau, on va néixer el 27 de novembre de 1914.
Aquest projecte,
que té per objectiu defensar la memòria de la deportació republicana i
la prevenció del feixisme, es desenvolupa de manera conjunta amb
l'Associació Buchenwald i el GEC Amics del Castell.
Acte
organitzat per l’Ajuntament de Cubelles amb la col·laboració del GEC
Amics del Castell, l’Associació Buchenwald, el Memorial Democràtic i
l’Institut Cubelles.
Divendres 6 de febrer, a les 19h, a la sala d’exposicions del Centre Social Joan Roig i Piera
Inauguració de l’exposició Postals del fons Travé Maristany
En el moment de la compra de Can Travé, l’Ajuntament de Cubelles va adquirir un conjunt de documentació que actualment es conserva a l’Arxiu municipal de Cubelles. Entre aquesta documentació hi ha una important col·lecció de postals d’arreu del món, un total de 7.438, de les quals 3.382 eren postals circulades que s’havien enviat entre els membres de la família Travé-Maristany o amb amistats i coneguts. Per exemple, amb les cubellenques Rosita Marcillas, Roser Giralt, Maria i Montserrat Estalella o Montserrat Foguet, vídua d'Antoni Pineda.
D’entre totes, n’hi ha 81 que corresponen a Cubelles, de diferents èpoques i edicions. Aquesta exposició n’és una petita mostra. Totes les postals es troben disponibles al portal Arxiusenlinia.
L’exposició compta amb la col·laboració de l’Arxiu municipal de Cubelles i restarà oberta tot el mes de febrer en horari del Centre Social. En la inauguració s’oferirà un refrigeri.
Divendres 20 de febrer, a les 19h, a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria
Conferència La Rússia desconeguda, a càrrec de Joaquim Dato
Joaquim Dato i Ortiz (Cieza, Múrcia, 1964) viu a Cubelles. Una sèrie d’esdeveniments el van portar a conèixer Rússia i la seva gent, la seva història, la seva llengua i els seus costums, així com els monuments representatius de la seva cultura i creences. En els seus dos viatges per aquella terra va fugir dels llocs emblemàtics, com ara Moscou i Sant Petersburg, i va escollir Minsk, capital de Bielorússia, ciutat més provincial, on la gent és més tranquil·la i no tan cosmopolita com Moscou. Es va sentir fascinat pels seus boscos, un d’ells convertit en un jardí, el “Parc dels Chelyukinistes”, dedicat a una gesta important (1932) sobre uns científics i aventurers que van voler explorar l’Àrtic.
En Joaquim ens presenta un relat, acompanyat d’imatges, sobre aquesta expedició encara vigent en el record. La informació gràfica la va obtenir gràcies a uns dibuixos fets per ell mateix, acompanyats del text on es detallen els noms dels exploradors, del seu capità i el nom del vaixell, així com els avatars que es van produir al llarg d’aquesta expedició. Un altre indret que va visitar és Ijevsk, capital de la República d’Udmúrtia, a la llera del riu Izh, a l'oest dels Urals occidentals, on començava el camí de l’exili cap a Sibèria. A Ijevsk es parla rus i, com a segona llengua, udmurto. És una ciutat amb fundada el 1760, on destaca la catedral ortodoxa de Sant Miquel per la seva magnificència i riquesa ornamental.
Divendres 27 de febrer, a les 19h, a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria
Conferència i presentació del llibre El Gaudí que no ens han explicat, a càrrec de Joan Torres Domènech
Aquest és un llibre que no vol ser una nova biografia sobre Antoni Gaudí, sinó que vol donar respostes a aquells preguntes que fins ara no han estat aclarides del genial arquitecte per mitjà de consultes a arxius, hemeroteques i testimonis i així aportar arguments que resolguin les qüestions.
Així, Torres narra com era l’arquitecte, descobrint que Gaudí era una persona que no admetia la crítica a la seva obra, ni als seus raonaments. Que no mirava prim amb els materials que necessitava per les seves obres, fet que juntament amb els plantejaments de disseny espectaculars les encaria. Això no treia que els seus dissenys arquitectònics estiguessin inspirats en les formes de la naturalesa i que pogués concebre dissenys admirables, com els de la Sagrada Família o la Pedrera.
Joan Torres Domènech va néixer a Reus el 1968 i viu a Riudoms, les dues poblacions del Baix Camp que Gaudí més va freqüentar. És diplomat en ensenyament primari, especialitat ciències socials. Des de 1990 ha escrit més d’un centenar d’articles de recerca històrica en revistes d’àmbit comarcal, i ha publicat diversos llibres sobre el seu poble, com Un segle de teatre a Riudoms (1888-1996), Fotògrafs de Riudoms en el primer terç del segle XX i Els orígens de la vila de Riudoms (segles XII-XIV). Fa anys que es dedica a la investigació sobre Gaudí, cosa que li va valer rebre el Premi Gaudí de Periodisme de la Diputació de Tarragona, el 2002.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada