Festes religioses populars de Cubelles (1940-1965), d'Antoni Pineda

-

Exposició fotogràfica Festes religioses populars de Cubelles (1940-1965), a càrrec d'Antoni Pineda.

La condició eminentment rural de Cubelles fins ben entrat el segle XX va fer que al municipi se seguissin amb molta devoció i interès les principals festes i tradicions populars de la vila, molt lligades al calendari litúrgic i les creences religioses. Les celebracions suposaven un parèntesi en la dura feina al camp i un mecanisme de relació social entre els habitants del municipi i els estiuejants, en funció de l’època de l’any. Sorgides del seu vast catàleg, les imatges de l’Antoni Pineda recullen bona part de les principals festes populars de mitjan segle XX com Reis, el carnaval, Tres Tombs, Quaresma, Setmana Santa, Sant Isidre i Corpus, entre d’altres.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Mossèn Joaquim Lluís i Corominas, un capellà incansable i inoblidable

-
Imatge
Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell La sobtada i inesperada mort de mossèn Joaquim Lluís i Corominas, esdevinguda el dimecres 3 de gener, ha deixar consternades totes les persones que des de diferents àmbits –entitats i feligresos principalment– vam tractar aquesta persona que s’ha distingit per la seva incansable i eficaç tasca en pro de la parròquia de Santa Maria, pel seu altruisme i per la seva col·laboració i implicació en la vida social i cultural de la vila. Mossèn Joaquim es va fer càrrec de la parròquia cubellenca el gener de 1997 i de forma immediata va donar facilitats a les entitats que ho desitjaven d’utilitzar el centre parroquial –a ell li agradava utilitzar més aquest terme que no pas rectoria. Així, quan a finals de 1999 es va fundar el GEC Amics del Castell , el nostre local social quedà fixat a la casa rectoral, la sala d’actes va ser el lloc on vam començar a fer conferències –cosa que s’ha mantingut des de llavors– i, per si faltava poc, ell mateix va pass
Més informació

ACTES MESOS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

-
Imatge
Divendres 10 de novembre, a les 19h, a la sala d’actes del Centre Parroquial Presentació del llibre Sense veu , a càrrec de Lolo Garcia i de la seva autora, Lydia Riba La Dra. Maria Teresa Lluch i Canut , comença el pròleg d’aquest llibre amb un primer paràgraf que reproduïm: “Aquest llibre té un títol senzill i colpidor que recull de forma clara el perfil de continguts que conté. Un llibre autobiogràfic escrit en certa manera a “dues veus”: la d’en Joan , el principal protagonista, i la Lydia , germana d’en Joan . L’autora es converteix en portaveu d’una història de vida que té molts matisos i moltes perspectives que omplen, totes elles, un espai en el cor de les persones que decideixin llegir aquest llibre. La seva lectura no pot deixar indiferent ningú.” Lydia Riba i Bellera (Barcelona, 1945) és Doctora en Infermeria per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2016) i infermera jubilada laboralment, però no professionalment. Membre de la junta del GEC Amics del Castell des
Més informació

Xerrada: 'Recordant Salvador Puig Antich', a càrrec de les seves germanes Carme i Montse

-
Imatge
Divendres 22 de març, a les 19.00 h. a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria Memòria històrica:  Recordant Salvador Puig Antich , a càrrec de les seves germanes Carme i Montse Mural estrenat al barri de Vallcarca de BCN Salvador Puig Antich  era integrant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) i va ser detingut el 25 de setembre de 1973 en ser acusat de la mort d’un policia durant un tiroteig. Després de passar per un consell de guerra ple d’irregularitats que el condemnà a mort, va ser executat a la presó Model de Barcelona la matinada del  2 de març de 1974 , el mateix dia que al pres comú Heinz Ches també se li aplicava a Tarragona la pena capital. Ells dos van ser les darreres víctimes ajusticiades pel sistema del garrot vil a l’Estat espanyol. Amb motiu del 50è aniversari del que va ser un  crim d’estat  s’han celebrat nombrosos actes d’homenatge vers la figura del jove anarquista.  Carme, Imma, Merçona i Montse, germanes d’en Salvador, a la presó Model  (Toni Albir/Efe
Més informació