Elegida per unanimitat la nova Junta del GEC 'Amics del Castell'

-

 


L'assemblea del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell ha escollit per unanimitat la seva nova junta directiva. La tria va tenir lloc diumenge dia 23 de maig a la sala d'activitats del Centre Social Joan Roig i Piera, durant la celebració de la darrera assemblea ordinària i davant d'una quarantena de socis, que van prendre-hi part respectant en tot moment les mesures de seguretat sanitària. 

Després de la votació dels socis, la nova junta, l'única que va presentar candidatura, queda integrada per Joan Vidal, que repeteix com a president, Lolo Garcia a la vicepresidència; Narcís Pou, secretari; Teresa Niubò, vicesecretària; Pere Urgellès, tresorer, i els vocals Xavier Martínez, Lydia Riba, Xavier Pons, Carme Subias, que renoven el càrrec, a més de Josep Maria Poch i Jorgina Martínez, que s'estrenen a la junta. 

L'assemblea també va servir per homenatjar Salvador Estalella i Francesc Capdet, membres sortints de la directiva i que han esdevingut elements cabdals de l'entitat, especialment en el cas de Capdet, qui és soci fundador del GEC i qui havia ocupat diferents càrrecs durant les dues dècades d'existència de l'entitat, com la secretaria, la tresoreria, la vocalia responsable de les sortides culturals i, darrerament, la vicepresidència. 

Durant l'assemblea ordinària també es va aprovar la memòria d'activitats i l'estat de comptes del 2020, així com la previsió d'activitats i la previsió pressupostària per al present exercici. De la mateixa manera, es van donar a conèixer els primers detalls de la nova pàgina web en què està treballant l'entitat amb l'objectiu de modernitzar la seva presència a internet, enfortir el seu paper a les xarxes socials (amb perfils de Facebook, Twitter, Instagram i Youtube) i dinamitzar les activitats virtuals endegades des del mes de març de 2020.         

FOTO: D'esquerra a dreta, Lolo Garcia Izquierdo, Narcís Pou Fontanals, Jorgina Martínez Serra, Francesc Capdet Granell, Teresa Niubò Claveria, Joan Vidal Urpí, Salvador Estalella Montaner, Xavier Martínez Roig, Pere Urgellès Planas, Lydia Riba Bellera i Josep Maria Poch Avinyó. De la junta resultant, només faltaven per motius personals Xavier Pons Guillamon i Carme Subias Randó.                 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

-
Imatge
Article aparegut originalment a l'Anuari 2015. Cubelles vista des de Gallifa Marta Blanch Quan estava apunt de finalitzar l’any 2015, en concret el 29 de desembre, es produïa el traspàs de la Marta Blanch, persona molt vinculada a la dinàmica cultural de la vila. Professora d’Història de l’Institut de Cubelles, va destacar com membre de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, de la qual en va ser presidenta i formava part del Ball de Gitanes. També era sòcia del GEC Amics del Castell. L’any 2002 va guanyar la Beca d’Investigació Local, juntament amb Joan Pujol, amb el treball “¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978)”, que va sortir publicat en un llibre l’any 2004. En record de la Marta, reproduïm aquest interessant article que va publicar en el programa de la Festa Major de 2004. Des de la muntanya de Gallifa, és fàcil imaginar com era Cubelles en temps passats, a pesar de l’esgarrifosa i ferotge especulació urbanística que vivim avui en
Més informació

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

-
Imatge
Article aparegut orginalment a l'Anuari 2012. El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix Jaume Casañas Com tots sabeu o coneixeu, la Mota de Sant Pere és una petita elevació de terreny sobre la plana al·luvial formada per el delta del riu Foix. Està situada a uns 400 m de la marge dreta, del esmentat riu i a uns 200 m de la platja. Aquest petit turó -que algú creu artificial- ha sofert en el decurs dels segles diferents transformacions. Sobre el original establiment fenici de l’antiguitat -que detallaré a continuació- vers l’any 1200 s’hi va bastir un convent de frares, l’anomenat Priorat de Sant Pere, edificació que molta temps desprès va acabar enrunada vers principis del segle XX. Anys més tard i en plena Guerra Civil, l’estiu de 1937 s’hi va aixecar un recinte fortificat format per trinxeres, nius de metralladores i búnquers. Complex militar construït per l’exèrcit republicà per la vigilància i defensa de la costa davant dels
Més informació

MEMÒRIA POPULAR

-
Imatge
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Del Penedès , editada per l’ Institut d’Estudis Penedesencs (número 32, any 2016). La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 Anys de l’efervescent estiu de 1976 , de Joan Vidal i Urpí. Quaranta anys després, evocació i testimonis directes del pas d’aquest moviment democràtic pels diversos indrets i poblacions del Penedès, els seus plantejaments i les realitzacions i actes que es van portar a terme, amb referències també a la diversa actuació de les forces d’ordre públic en una o altra població i nombrosos detalls d’anecdotari. La Marxa de la Llibertat fou organitzada l’estiu de 1976 per Pax Christi, amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres com a principals impulsors, i altres organitzacions com Agermanament i els Captaires per la Pau, amb el destacat suport de Lluís Maria Xirinacs. Consistí en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de les persones que
Més informació