Conferència: Els mitjans de comunicació al segle XXI: 2.000 números de la revista 'El Temps', a càrrec de Vicent Sanchis

-

Divendres 16 de desembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria

Conferència: Els mitjans de comunicació al segle XXI: 2.000 números de la revista 'El Temps', a càrrec de Vicent Sanchis

Els mitjans de comunicació compleixen una funció fonamental en la cosmovisió social i cultural d’una comunitat, ja sigui de caràcter nacional o territorial. Per a les societats amb llengües minoritzades, el seu paper, a més, esdevé bàsic i imprescindible de cara a la seva supervivència i normalització. Amb la irrupció dels mitjans digitals i la globalització del seu abast, l’ecosistema comunicatiu català -i el d’arreu- ha experimentat una sotragada de conseqüències encara per definir. Enmig d’aquesta alteració, el 10 d’octubre de 2022 la revista El Temps arribava al seu número 2.000, tota una fita per a un setmanari amb 38 anys d’història i que, des dels seus inicis, impulsat per l’editor Eliseu Climent sota el guiatge de Joan Fuster -de qui enguany es commemora el seu centenari-, ha tingut en el centre del seu marc conceptual el conjunt dels Països Catalans.


Vicent Sanchis i Llàcer (València, 1961) és periodista i professor universitari. Doctorat per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, al llarg de la seva trajectòria, entre d’altres càrrecs, ha estat director de TV3 (2017-2022); dels diaris El Observador (1990-1993) i Avui (1996-2007); de Barça TV (2009-2010), de la revista Setze (1988), i actualment és el director i presentador del programa El Pentàgon de 8TV i director general del grup El Món, on acaba de posar en marxa el digital Tot Economia, a banda de col·laborar amb nombrosos mitjans de ràdio, televisió i premsa escrita. Va començar la seva carrera professional a la primera redacció de la revista El Temps, creada el 1984, sent el seu segon director, entre 1986 i 1988, a banda d’una segona etapa el 2012. També ha publicat un desena de llibres de periodisme, història dels mitjans i assaig, molt centrats, en aquest cas, en el món dels còmics, una de les seves passions i objecte de la seva tesi doctoral. Sanchis ha estat distingit amb el premi Carles Rahola per Valencians, encara (2012) i el Joan Fuster per Franco contra Flash Gordon (2009).

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

-
Imatge
Article aparegut originalment a l'Anuari 2015. Cubelles vista des de Gallifa Marta Blanch Quan estava apunt de finalitzar l’any 2015, en concret el 29 de desembre, es produïa el traspàs de la Marta Blanch, persona molt vinculada a la dinàmica cultural de la vila. Professora d’Història de l’Institut de Cubelles, va destacar com membre de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, de la qual en va ser presidenta i formava part del Ball de Gitanes. També era sòcia del GEC Amics del Castell. L’any 2002 va guanyar la Beca d’Investigació Local, juntament amb Joan Pujol, amb el treball “¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978)”, que va sortir publicat en un llibre l’any 2004. En record de la Marta, reproduïm aquest interessant article que va publicar en el programa de la Festa Major de 2004. Des de la muntanya de Gallifa, és fàcil imaginar com era Cubelles en temps passats, a pesar de l’esgarrifosa i ferotge especulació urbanística que vivim avui en
Més informació

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

-
Imatge
Article aparegut orginalment a l'Anuari 2012. El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix Jaume Casañas Com tots sabeu o coneixeu, la Mota de Sant Pere és una petita elevació de terreny sobre la plana al·luvial formada per el delta del riu Foix. Està situada a uns 400 m de la marge dreta, del esmentat riu i a uns 200 m de la platja. Aquest petit turó -que algú creu artificial- ha sofert en el decurs dels segles diferents transformacions. Sobre el original establiment fenici de l’antiguitat -que detallaré a continuació- vers l’any 1200 s’hi va bastir un convent de frares, l’anomenat Priorat de Sant Pere, edificació que molta temps desprès va acabar enrunada vers principis del segle XX. Anys més tard i en plena Guerra Civil, l’estiu de 1937 s’hi va aixecar un recinte fortificat format per trinxeres, nius de metralladores i búnquers. Complex militar construït per l’exèrcit republicà per la vigilància i defensa de la costa davant dels
Més informació

MEMÒRIA POPULAR

-
Imatge
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Del Penedès , editada per l’ Institut d’Estudis Penedesencs (número 32, any 2016). La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 Anys de l’efervescent estiu de 1976 , de Joan Vidal i Urpí. Quaranta anys després, evocació i testimonis directes del pas d’aquest moviment democràtic pels diversos indrets i poblacions del Penedès, els seus plantejaments i les realitzacions i actes que es van portar a terme, amb referències també a la diversa actuació de les forces d’ordre públic en una o altra població i nombrosos detalls d’anecdotari. La Marxa de la Llibertat fou organitzada l’estiu de 1976 per Pax Christi, amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres com a principals impulsors, i altres organitzacions com Agermanament i els Captaires per la Pau, amb el destacat suport de Lluís Maria Xirinacs. Consistí en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de les persones que
Més informació