Sortida matinal per visitar la colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès)

Diumenge 18 de desembre

Sortida matinal per visitar la colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès)


Sortida en tren o en el mitjà de transport que cadascú cregui més adient. Ens trobarem a les 10.35h a l’estació de Cubelles per agafar el tren de les 10.50h. La visita començarà a les 11.15h a l’estació de Sant Vicenç de Calders i tindrà una durada d’una hora i mitja.

El preu de la visita és de 4 euros per als socis i 5 euros per als no socis i es pagaran abans de iniciar les visites. Com que l’aforament és limitat, cal fer una inscripció contactant amb la junta.

L’estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders va entrar en funcionament l’any 1887, situada en una zona aïllada i envoltada de camps i aiguamolls, a uns quilòmetres del nucli urbà. Des de llavors i fins als anys 20 del segle XX, es van construir els habitatges que van constituir la colònia ferroviària que ha arribat fins als nostres dies. En total, la colònia va comptar amb sis pavellons, el primer construït l’any 1905, i l’últim l’any 1920. Així, a finals dels anys 20, el complex ja comptava amb un total de 78 habitatges. El barri va tenir la seva pròpia capella, una escola, una botiga i dos bars. Els veïns hi celebraven festes i fins i tot van tenir un grup de teatre, i utilitzaven la seva pròpia moneda per al tren de l’economat.

L’estació de Sant Vicenç de Calders va ser un objectiu militar durant la Guerra Civil. Es tractava d’un punt estratègic, ja que amb l’atac a l’estació es podien inutilitzar dues de les tres línies ferroviàries catalanes i, sobretot, es podia aturar el subministrament de material bèl·lic al front d’Aragó i de l’Ebre. A causa de la inseguretat que es vivia a la colònia com a conseqüència dels continus bombardejos, moltes famílies dels ferroviaris van anar a refugiar-se al nucli urbà de Sant Vicenç de Calders. En total, la zona va patir 121 bombardejos, i no va ser fins l’any 1943 quan es van poder restablir de nou tots els serveis de la colònia, com l’enllumenat elèctric o l’escola. Amb l’arribada de l’electrificació a les línies ferroviàries, es van construir nous habitatges per a les famílies dels treballadors d’aquest nou sector. 

A finals dels anys 70, va començar la decadència de la colònia, ja que cada cop es necessitava menys personal i alguns dels oficis ferroviaris van començar a desaparèixer com a conseqüència de la modernització del ferrocarril. Anys més tard, la població de Sant Vicenç de Calders va crear l’Associació Familiar Ferroviària (AFF), actual Associació de Veïns de la Colònia, que té la missió de preservar i donar a conèixer el patrimoni de la colònia. En la visita reviurem els més de cent anys d’aquesta colònia ferroviària que es manté intacta des de la seva creació fins a l’actualitat. I ens parlaran dels inicis del ferrocarril a Catalunya, de la Guerra Civil i de com els treballadors ferroviaris vivien en aquests petits pobles en miniatura”.

FOTOVista aèria de l’estació de Sant Vicenç de Calders i del poblat ferroviari l’any 1929. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

MEMÒRIA POPULAR