Presentació del llibre Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872–1966), a càrrec de Lolo Garcia

-
Dimecres 19 d’abril, a les 19h, a la sala d’actes del Centre Social Joan Roig i Piera.

Presentació del llibre Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872–1966), a càrrec del seu autor, Lolo Garcia.


Francesc Maspons i Anglasell (1872–1966) fou un jurista d’una reconeguda trajectòria professional, a més de periodista i escriptor. Especialista en dret català, va ser una persona de gran repercussió en la seva època, connectat amb les principals figures socials i polítiques de finals del segle XIX i fins a la seva mort. Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera i la República, va destacar especialment pel seu paper com a representant de Catalunya als Congressos de Minories Nacionals (1926-1935) i per la seva defensa aferrissada de la integritat de l’Estatut de Núria. Així mateix, Maspons i Anglasell també va contribuir a la dinamització del periodisme, l’excursionisme, els Jocs Florals, la defensa de l’oficialitat del català en l’ensenyament i la justícia, la millora de les condicions de vida dels treballadors d’extracció més humil… També durant el franquisme.



Lolo Garcia (Cubelles, 1976) és periodista i vicepresident del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell. Doctor en Periodisme, Màster en Reporterisme i Periodisme avançat i llicenciat en Periodisme i Filologia Hispànica, ha publicat diversos treballs sobre història local als anuaris de l’entitat i als programes de la Festa Major de Cubelles. També és autor del llibre Els catalans a Ginebra. La reivindicació de Catalunya al món: Francesc Maspons i Anglasell i ara ha publicat Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872–1966) (Cossetània Edicions i l’Ajuntament de Bigues i Riells) amb motiu del 150è aniversari del naixement de Maspons i Anglasell, la biografia del qual centra la seva tesi doctoral.

La presentació anirà a càrrec del periodista vilanoví Bernat Deltell. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

-
Imatge
Article aparegut originalment a l'Anuari 2015. Cubelles vista des de Gallifa Marta Blanch Quan estava apunt de finalitzar l’any 2015, en concret el 29 de desembre, es produïa el traspàs de la Marta Blanch, persona molt vinculada a la dinàmica cultural de la vila. Professora d’Història de l’Institut de Cubelles, va destacar com membre de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, de la qual en va ser presidenta i formava part del Ball de Gitanes. També era sòcia del GEC Amics del Castell. L’any 2002 va guanyar la Beca d’Investigació Local, juntament amb Joan Pujol, amb el treball “¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978)”, que va sortir publicat en un llibre l’any 2004. En record de la Marta, reproduïm aquest interessant article que va publicar en el programa de la Festa Major de 2004. Des de la muntanya de Gallifa, és fàcil imaginar com era Cubelles en temps passats, a pesar de l’esgarrifosa i ferotge especulació urbanística que vivim avui en
Més informació

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

-
Imatge
Article aparegut orginalment a l'Anuari 2012. El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix Jaume Casañas Com tots sabeu o coneixeu, la Mota de Sant Pere és una petita elevació de terreny sobre la plana al·luvial formada per el delta del riu Foix. Està situada a uns 400 m de la marge dreta, del esmentat riu i a uns 200 m de la platja. Aquest petit turó -que algú creu artificial- ha sofert en el decurs dels segles diferents transformacions. Sobre el original establiment fenici de l’antiguitat -que detallaré a continuació- vers l’any 1200 s’hi va bastir un convent de frares, l’anomenat Priorat de Sant Pere, edificació que molta temps desprès va acabar enrunada vers principis del segle XX. Anys més tard i en plena Guerra Civil, l’estiu de 1937 s’hi va aixecar un recinte fortificat format per trinxeres, nius de metralladores i búnquers. Complex militar construït per l’exèrcit republicà per la vigilància i defensa de la costa davant dels
Més informació

MEMÒRIA POPULAR

-
Imatge
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Del Penedès , editada per l’ Institut d’Estudis Penedesencs (número 32, any 2016). La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 Anys de l’efervescent estiu de 1976 , de Joan Vidal i Urpí. Quaranta anys després, evocació i testimonis directes del pas d’aquest moviment democràtic pels diversos indrets i poblacions del Penedès, els seus plantejaments i les realitzacions i actes que es van portar a terme, amb referències també a la diversa actuació de les forces d’ordre públic en una o altra població i nombrosos detalls d’anecdotari. La Marxa de la Llibertat fou organitzada l’estiu de 1976 per Pax Christi, amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres com a principals impulsors, i altres organitzacions com Agermanament i els Captaires per la Pau, amb el destacat suport de Lluís Maria Xirinacs. Consistí en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de les persones que
Més informació