ACTES DELS MESOS DE MAIG I JUNY DE 2024

Dimecres 1 de maig, a 13.45 h., al Restaurant Mas Roquer de Vilanova Park (Vilanova i la Geltrú )

Dinar anual de germanor del GEC Amics del Castell. Reconeixement a Francesc Capdet Granell com a president d’honor de l’entitat


D’acord amb la carta enviada per mail als socis, la inscripció al dinar acaba el divendres 26 d’abril. Per a qualsevol altra informació podeu trucar al Pere Urgellès (tel. 667 34 14 13).


Divendres 3 de maig, a les 19h. a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria

Conferència: El poder judicial: independència, arbitrarietat i control, a càrrec de Josep Niubò i Claveria

En Josep Niubò, magistrat jubilat, ens parlarà del poder judicial i la polèmica permanent en el que es troba immers. Són els jutges independents en la seva condició de detentors d'un dels tres grans poders de l'estat, o simplement són arbitraris? Com s'ingressa en la carrera judicial i quins ostenten els seus càrrecs superiors? Quin és el paper del Tribunal Europeu dels Drets Humans

Josep Niubò i Claveria (Barcelona 1952), es va jubilar ara fa poc més de sis anys després d'exercir diversos càrrecs en l'administració de justícia, els trenta últims dels quals com a jutge, i d'aquests, disset com a magistrat de l'Audiència de Barcelona. S'ha significat com a defensor de l'ús del català en el seu àmbit de treball i amb un posicionament professional marcadament progressista. És, a més, graduat en Història per la Universitat de Barcelona. Molt vinculat a Cubelles des de la seva infantesa, és soci del GEC Amics del Castell pràcticament des de la creació de l'entitat.


Dilluns 13 de maig, a la sala d’exposicions de la Biblioteca Municipal Joan Avinyó

Exposició: La Setmana Cultural de Sant Jordi


La Setmana Cultural de Sant Jordi ha arribat aquest any a la seva 50a edició. Impulsada el 1975 per un grup de joves pertanyents o vinculats al Centre d’Esplai l’Espetec, va ser batejada inicialment amb el nom de Setmana Catalana. L’any següent l’organització de la Setmana Cultural va ser assumida per la Societat L’Aliança i amb l’arribada dels ajuntaments democràtics s’hi va implicar l’Ajuntament de Cubelles

Per commemorar l’efemèride, el mateix Ajuntament i el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell han preparat una mostra fotogràfica que recull alguns dels nombrosos actes que s’han vingut celebrant des d’aquell llunyà 1975. Les imatges pertanyen bàsicament a l’Arxiu d’Antoni Pineda i Gavaldà (de 1975 a 1999) i a la fotògrafa local Montse Torrado (de 2000 a 2023). 

L’exposició es podrà visitar fins al 31 de maig.


Divendres 17 de maig, a les 19h. a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria

Conferència: Manuel Amat i Rosés: el periodista i pintor de Gallifa, a càrrec Jordi Amat i Fusté


Manuel Amat dibuixat de Salvador Mestres. 

Manuel Amat i Rosés (Vilanova i la Geltrú, 1909-Barcelona, 1985) fou un escriptor, humorista i pintor molt vinculat a Cubelles, on la seva família era propietària de la masia de Gallifa. Amb 14 anys va enviar a la revista humorística esportiva Xut! un article titulat Escola de reflis, que li fou publicat i li suposaria la seva posterior incorporació al setmanari, amb el pseudònim El sereno de l'altre barri. Abans de la guerra havia escrit a Mirador i a El Be Negre. Després ho va fer a Vida Deportiva i sobretot a Destino, des de 1939. Més tard va tenir al seu càrrec la secció setmanal Domingo festivo de La Vanguardia. També publicaria a la revista a La Defensa, amb alguns articles sobre Estampes vilanovines. Des del 1930 formà part de la redacció de la revista Prisma. El 1933, juntament amb Francesc Serra Novas, publicà el llibre Sota el cel de Vilanova, recull de capítols breus, escrits amb ironia sobre la vida local del moment.

Així mateix, fou un gran miniaturista de paisatges, reconegut per la seva pintura a l'oli de barques i paisatges de Vilanova i Sitges. Els seus quadres foren elogiats per Gonzalez-Ruano, Baltasar Porcel i Francisco Umbral, entre d’altres. 


Jordi Amat i Fusté (Barcelona, 1978) és llicenciat en Filologia hispànica, periodista, escriptor, crític literari i net de Manuel Amat. Com a escriptor, ha publicat biografies i llibres d'assaig. Va rebre el Premi d'Assaig Casa de América per la crònica Las voces del diálogo: poesía y política en el medio siglo i el Premi Gaziel de Biografies i Memòries per Els laberints de la llibertat: vida de Ramon Trias Fargas. També ha rebut el Premi Octavi Pellissa per escriure la biografia de Josep Benet, publicada el 2017, i el XXVIII Premio Comillas 2016 a l'obra La primavera de Múnich: esperanza y fracaso de una transición democrática. El 2020 va publicar El fill del xofer, descrit com un fenomen editorial de no-ficció, ja que en el primer mes se'n van vendre 30.000 exemplars i actualment se’n prepara una sèrie dirigida pel cineasta Iñaki Lacuesta. Dos anys després, va publicar la biografia de Gabriel Ferrater, Vèncer la por.


Divendres 31 de maig, a les 19h. a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria

Conferència: Una visió crítica a 90 anys de l’inici de la Guerra Civil, a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté



La Guerra Civil fou provocada pel cop d’estat dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia. Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República. La insurrecció fou iniciada per les guarnicions del protectorat Marroquí el 17 de juliol de 1936, i els dies 18 i 19 s’hi afegiren les guarnicions i bases metropolitanes. L’èxit, però, fou parcial i el territori estatal quedà dividit en dues zones, el que provocà l’enfrontament bèl·lic.

Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és doctor en història per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia. Professor d'Història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor de 14 llibres sobre la Guerra Civil i la postguerra. Va obtenir el Premi de Recerca del Congrés de Cultura Catalana. Va ser delegat del Centre d'Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l'exili (1985-1991). Va ser el primer director del Museu d'Història de Catalunya, entre el 1996 i el 2000. L'any 2006 la Generalitat el va nomenar coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre. El 10 d'octubre de 2011 va ser nomenat director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Des de 2009 és col·laborador del programa En guàrdia! de Catalunya Ràdio.


Divendres 7 de juny, a les 19h. a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria

Conferència: Els orígens de l’Esquerra Independentista, a càrrec d’Albert Botran



Enguany es commemora el 40è aniversari de la fundació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), front unitari de les organitzacions polítiques de l'independentisme d'esquerra dels Països Catalans. Es tractava d’una confluència de diferents partits i organitzacions que mantenia viva la reivindicació independentista sotragada per la Guerra Civil i que tenia els seus referents més immediats en el Front Nacional de Catalunya (FNC) i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). L’historiador Albert Botran repassa aquests inicis de l’Esquerra Independentista i el seu posterior desenvolupament fins a la més estricta contemporaneïtat.


Albert Botran i Pahissa (Molins de Rei, 1984) és historiador i exdiputat al Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats per la CUP. Llicenciat en Història Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrit i participat en diversos llibres sobre història moderna i contemporània de Catalunya, com Les proclames de sobirania de Catalunya 1640-1936 (2009), Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres (2012), Introducció a la història dels Països Catalans (2014), Independència és revolució. La sobirania en un món en crisi (2022), Eva Serra: Per la revolució catalana (2021) i Història de l'Esquerra Independentista (2021). Col·labora a diversos mitjans com El Punt Avui, El Temps i Ràdio Molins.


Diumenge 9 de juny

Sortida cultural per visitar el Museu del Cau Ferrat de Sitges


La visita guiada començarà a les 10.30 h. i la seva durada és de 45 minuts aproximadament. Té un cost de 4€ per als socis i 5€ per als no socis. L’aforament és limitat, per tant, cal que truqueu a la Carme Subías (tel. 687205748) per confirmar la reserva.

Pels que vulguin anar-hi en tren, ens trobarem a l’estació de Cubelles per agafar el tren de 9.45 h. i així arribar amb la suficient antelació a l’inici de la visita.

El Museu del Cau Ferrat, situat al nucli antic de la vila de Sitges, va ser fundat el 1893 per l’artista Santiago Rusiñol (1861-1931) com a casa-taller i convertit en museu públic el 1933, conservant l’esperit artístic que li atorgà el seu fundador. Conté les col·leccions d’art antic aplegades per l’artista (pintura, forja, ceràmica, vidre, arqueologia, escultura i mobiliari) així com d’art modern (pintura, dibuix, escultura) amb obres de Rusiñol, Casas, Picasso o Zuloaga, entre d’altres. Les activitats organitzades per Rusiñol amb la participació d’artistes, músics i escriptors van convertir el Cau Ferrat en el Temple del Modernisme

La reforma de l’edifici, entre els anys 2010 i 2014, va permetre la rehabilitació de la seva estructura, així com la restauració i recuperació dels elements patrimonials originals.


Divendres 28, dissabte 29 i diumenge 30 de juny

Sortida cultural: Mirambel, Iglesuela del Cid, Cantavieja, Terol, Mora de Rubielos, Rubielos de Mora i Alcañíz


Divendres 28 de juny: Concentració a 3/4 de 7 a la plaça del Mercat. A les 7 hores sortida en autocar direcció al cor del Maestrat. Visita guiada als pobles de Mirambel, Iglesuela del Cid i Cantavieja. Sopar i allotjament a l’Hotel Reina Cristina de Terol.

Dissabte 29 de juny: Visita guiada a Mora de Rubielos, Rubielos de Mora i Terol.

Diumenge 30 de juny: Visita guiada a Alcanyís. Retorn a Cubelles.

El preu de la sortida, amb l’autocar, el guia acompanyant durant tot el recorregut, les visites guiades, entrades als llocs que ho requereixin, l’allotjament, sopars i dinars inclosos, i l’assegurança de viatge, és de 415€ per als socis i de 420€ per als no socis. Si algú vol una habitació individual haurà d’abonar 63€ més.

Inscripcions: Des del dilluns 3 de juny fins al dijous 20 de juny. L’ingrés s’ha de fer per transferència al compte corrent del GEC Amics del Castell de Banc Sabadell i en el concepte cal indicar el nom i cognom de la persona que s’inscriu, més Terol.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

MEMÒRIA POPULAR