Article 'Evolució del paisatge de costa al municipi de Cubelles (1946-2025)', de Pere Vives
Presentació
En aquest treball presentem els canvis del paisatge a la costa del municipi de Cubelles, entre el torrent d’en Pedro, a tocar de Cunit, i el torrent de Santa Maria a tocar de Vilanova i la Geltrú. Les imatges aèries de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICGC) ens mostren com el paisatge ha anat incorporant diferents ele-ments que han canviat la seva fesomia i en aquest cas amb canvis del 100% del paisatge inicial. Les imat-ges inclouen vols que cobreixen l’espai entre el torrent d’en Pedro i el riu Foix i entre el riu Foix i el torrent de Santa Maria; les diferenciem com a imatges de costa oest, costa est i en alguns casos costa central.
El paisatge de primera línia de mar, l’espai entre la platja i la carretera antiga C-246, actualment C-31, ha sofert canvis importants paisatgístics al llarg de tot el municipi de Cubelles, canvis que expliquen la imatge actual i el que un dia va ser Cubelles, un paisatge agrícola de vinya i conreus, amb brolles de garrofers i oli-veres, que ha canviat al llarg en els darrers 80 anys degut al turisme, les segones residències, les activitats industrials i el valor sobredimensionat de l’espai de costa.
L’autor, Pere Vives i Santa Eulàlia és biòleg, especialitzat en botànica i Educador ambiental. Director del Centre d’Educació Ambiental Mas d’en Pedro de Cubelles. Cap d’Educació Ambiental i Colònies d’estiu de la Fundació Pere Tarrés. Un apassionat de la natura, el mar, les plantes i el paisatge. Des de 1992 gestiona la casa de colònies del mas d’en Pedro, dedicada al lleure educatiu i a algunes activitats turístiques. (www. maspedroblog.com). És president de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona i soci del GEC Amics del Castell.
.jpg)
.jpg)
1946
Costa oest
En aquesta imatge del 1946 observem la costa de Cubelles a la seva part oest, a prop del terme de Cunit, on podem diferenciar alguns elements principals que es mantindran al llarg de tota l’evolució del paisatge costaner cubellenc. Destaquem la línia de mar, amb una platja sorrenca no massa gran, sense proteccions rocoses. A l’esquerra, el torrent del mas d’en Pedro, la de-limitació del terme de Cubelles, un torrent obert que desaigua l’aigua provinent de tot el Fondo del mas d’en Pedro i del Puig de Tiula que travessa tota la fotografia de dalt a baix. Arran de mar, a la desembocadura del torrent d’en Pedro, podem encara veure unes antigues runes d’un niu de metralladores de la Gue-rra Civil, semblant al que trobem a la desembocadura del Foix.
La carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, antiga Co-marcal 246 i actualment la C-31 al seu pas pel municipi de Cu-belles. La via del tren de Rodalies, R2 sud de Barcelona a Sant Vicenç de Calders, al seu pas entre Cubelles i Cunit. Tots dos elements creuen la fotografia de dreta a esquerra per tot el mu-nicipi. Pel que fa a altres aspectes del paisatge destaquem per sobre de la carretera bosquines i brolles de garrofers i oliveres, amb algunes alzines disperses i sòl muntanyós i pedregós. També trobem algunes parcel·les de vinya, i per sota de la carretera destaquem els cultius i conreus que quarteren tot el territori. A la part central de la imatge, una zona triangular d’aiguamoll i zones humides que arriben al mar, on entra l’aigua del mar i on es feia la pesca d’algun que altre peix i la caça de l’ànec. Era la zona coneguda com a Mars Mortes, perquè sempre eren inundades.
Costa central
En aquesta altre imatge del 1946 observem la part central de la costa fins al riu Foix (a la dreta). Hi destaquem alguns elements importants, la carretera C-246 i la via del tren al seu pas pel municipi. A mà esquerra trobem la part final de la zona d’aiguamolls i zones humides que durant molt de temps van ser un espai de vedat de caça i s’hi feia la caça de l’ànec i es pescaven alguns peixos. A la zona de muntanya hi diferenciem a la part alta de la imatge a l’esquerra el mas de la Guineu o mas Blanc amb aquest paisatge de garrofers i oliveres i brolles molt me-diterrani. La resta del paisatge fins al riu és un mosaic de par-cel·les de conreus i cultius. La línia de mar també destaca a la part inferior de la imatge. A la desembocadura del Foix podem veure una incipient pineda que probablement va ser plantada per a protegir alguns conreus de l’entrada de la sorra als cultius.
Costa est nucli urbà
Pel que fa a la costa del nucli urbà i est de Cubelles, el 1946 mostrava una primera línia de mar de platja sorrenca molt reduïda i una clara activitat agrícola en tot el territori entre la carretera i el mar. Alguns camins donaven pas del poble fins a la platja, però no es reconeixen massa construccions més enllà d’alguna casa al marge dret del riu Foix.
1956
Costa oest
Aquesta imatge del 1956 mostra tota la costa de Cubelles des del riu Foix fins al torrent del mas d’en Pedro. A la vora esquerra del riu Foix, a la platja, observem el niu de metralladores de la Guerra Civil i les restes de l’antiga Mota de Sant Pere amb el fortí militar. Des del fortí s’observa un canal de desguàs d’aigua fins al mar que correspon a l’antic estany del Clot del Bessó. Observem com a canvi principal la divisió de l’espai d’aiguamoll en parcel·les per a la instal·lació d’una indústria salinera, entre la via del tren i el mar. Les Salines de Cubelles van ser un espai de producció de sal durant uns anys, com a activitat extractiva de la costa cubellenca. La resta del paisatge segueix tenint aquesta imatge de paisatge agrícola de conreus i camps.
Costa est nucli urbà
El 1956, aquest nucli urbà mostra ja una primera edificació a primera línia de mar, un xalet que després seria del cònsol del Paraguai, que donava pas al que més endavant seria tot un seguit de construc-cions a primera línia de mar dedicades al turisme i a les segones re-sidències. La platja de Vilanova (el Prat de Vilanova o Ibersol) ja fora del terme de Cubelles, mostra una incipient urbanització a la part final de la platja llarga. El mas de l’Escarré i Can Travé s’intueixen a la imatge. En aquest cas les línies principals venen marcades pel riu Foix a l’esquerra, la carretera C.246 de Santa Creu de Calafell, la via del tren amb l’estació i podem observar de N a S el torrent de Santa Maria i el torrent al final d’Ibersol, amb la platja llarga i les zones humides entre la via del tren i el mar. La línia de costa delimita molt bé per el Sud.
1968
Costa oest
Aquesta imatge del 1968, mostra la vessant oest de la costa cube-llenca, on els darrers anys hi han hagut les primeres modificacions important del paisatge. En primer lloc destaca l’aparició del turis-me com a activitat econòmica amb l’aparició del càmping la Rueda l’any 1966, que apareix a l’esquerra de la imatge. També destaquem l’activitat salinera entre el tren i el mar a la part central de la imatge, on apareixen unes primeres construccions industrials. Unes per sobre la via del tren, una fàbrica de productes de formigó, prefabricats per a la construcció i altres arran de mar, petites construccions de la salinera i una fàbrica de Brom arran de mar situada al bell mig de la imatge. Un camí que travessa la via del tren comunica les dues industries. La resta del paisatge cubellenc es manté igual que els darrers anys. A la part central encara observem alguna part de l’antiga zona inundada, aiguamoll que cada cop es va dessecant més en favor d’activitats industrials. A l’esquerra segueix delimitant la imatge el torrent d’en Pedro i a la seva desembocadura observem molt bé les runes d’un antic niu de metralladores de la Guerra Civil, poc documentat i quasi destruït, probablement dinamitat al final de la guerra.
Costa est nucli urbà
Aquesta imatge del 1968, amb la costa del nucli urbà, ens detalla les primeres construccions d’apartaments a la zona marítima, sobretot al marge dret del riu, els Apartaments Zafiro i Rubí, la casa del mini golf Coll-Xarró i altres cases al marge dret del riu. A primera línia destaca l’Hotel-Restaurant Solimar, la casa del cònsol de Paraguai, uns blocs d’apartaments i una residència d’estiueig quasi a tocar del torrent de Santa Maria. Uns primers espigons aju-den a contenir la pèrdua de sorra de la platja i comencen a acumular sediments a banda i banda per al que serà la futura platja llarga de Cubelles.
1975
Costa oest
Costa central
La imatge del 1975 a la seva vessant central segueix poc variable, amb menys activitat de canvis, l’activitat agrícola segueix en els territoris entre la carretera i la via del tren i el mar. Una imatge diferent és la desembocadura, l’activitat turística s’ha instal·lat fa uns anys en plena desembocadura, mal-grat ser una zona inundable i amb riuades sovint. El càmping Paradiso, amb algunes construccions centrals i un gran dipòsit d’aigua, ocupen part de la desembocadura.
Observem bé els coberts de canyís per a tendes i caravanes en forma de V. El fortí de la Mota de Sant Pere i el niu de metralladores segueixen resistint el pas del temps. Un petit espigó en la zona del búnquer és una de les primeres estructures que es fan per protegir les sorres de la platja de Cubelles, on l’activitat turística ja ha adquirit grans dimensions econòmiques.
Costa est nucli urbà
El 1975 sí que mostra ja algunes variacions impor-tants en la costa del nucli urbà de Cubelles, l’arran-jament de les platges, la construcció d’alguns es-pigons per retenir les sorres a la platja, el càmping Paradiso al Foix, una clara urbanització de la primera línia de mar ja iniciada a finals dels anys seixanta, els apartaments Zafiro i Rubí, la construcció dels vials i carrers a tota la franja marítima. També una urba-nització ja força visible per sobre de la via del tren, especialment en les parcel·les properes al riu Foix. L’aparició del Club Marítim Cubelles al final del ter-me i la plena urbanització. Es manté una part central encara amb usos agrícoles entre la carretera i la vora del tren i la urbanització clara d’Ibersol, ja en terme de Vilanova i la Geltrú. També l’aparició d’alguns ca-rrers a la platja llarga de Vilanova o la zona coneguda com el Prat de Vilanova.
1980
Costa oest
Imatge de 1980 de la vessant oest de la costa de Cubelles. Aquí hi ha dos aspectes que realment han canviat, la construcció de la central tèrmica del Foix, inaugurada el 1978, i la dessecació de les salines. Els sector Mas d’en Pedro, Parc de Cubelles i la Gaviota ja presenta un volum important d’edificacions de segones residències. A mà esquerra de la central apareix una nova casa, el xalet del cap de planta de la tèrmica. Observem que encara continua l’activitat de la fàbrica de prefabricats de formigó i la fàbrica de brom a peu de platja. Al seu costat observem la zona de bombes d’impulsió d’aigua de refrigeració a la Tèrmica. La gran variació d’aquesta imatge també és la línia de la costa, ha canviat totalment, la construcció d’espigons i el port de la Tèrmica determina les zones d’entrada i sortida de l’aigua de refrigeració de la central, que canvien total-ment la primera línia de mar.
Costa est nucli urbà
La costa del nucli urbà de Cubelles ja mostra una platja molt modificada, les obres d’espigons i defenses per protegir sorra a la platja, construïdes amb les obres de la central tèrmica del Foix, destaquen i canvien totalment l’antiga línia de mar, deixant unes àmplies platges sorrenques que afavoriran l’activitat turística del poble. La plena urbanització de la façana marítima de Cubelles, des del Foix fins al Club Marítim (al centre de la imatge), mostren una creixent construcció d’apartaments i segones residències i la sobrevaloració dels espais de platges com a destinacions d’estiu i turístiques. El Prat de Vilanova, amb la urbanització d’Ibersol, es veu amb quasi totes les parcel·les edificades. Encara es manté l’activitat del càmping Paradiso a la llera del riu Foix.
1983
Costa oest
En aquesta imatge del 1983 observem els canvis a la vessant oest de la costa cubellenca. A la desembocadura del Foix es manté l’activitat del càmping i ja observem la zona poliesportiva municipal construïda. A la part esquerra apareix la construcció del Càmping les Salines, situat als terrenys on hi havien hagut les antigues salines, ja dessecades. Es manté el fortí militar i el niu de metralladores que es resisteixen a desaparèixer. Trobem la construcció d’una central depuradora per sota la via del tren a prop del poliesportiu. Els camps de conreu encara ocupen bona part del paisatge entre la car-retera, la via del tren i el mar. La central tèrmica també ocupa bona part del paisatge i els canals d’entrada des del port i sortida d’aigua de refrigeració es poden veure molt bé. També s’observa la zona de bombeig de l’aigua a la Tèrmica arran de mar.
Costa est nucli urbà
En aquesta perspectiva del 1983 de la costa del casc urbà i la platja d’Ibersol, ja hi podem observar les modificacions dels espigons a la platja llarga, però de moment no s’albiren molts més canvis.
1998
Costa oest
Aquesta imatge correspon a la vessant oest del 1998, en què veiem que el càmping La Rueda ocupa encara la part esquerra de la imatge, però els conreus entre el càmping i la central tèrmica s’han modificat cons-truint vials per a un nou polígon industrial, el Polígon les Salines, amb la instal·lació d’una gran superfície de menjar, els super-mercats SUPECO. El càmping les Salines segueix ocupant els espais antics de les salines. Una nova central depuradora de Cubelles i Cunit ocupa ja una de les grans parcel·les del polígon industrial.
Costa central
En aquesta imatge de la vessant central de la costa cubellenca del 1998 podem veure que en tot l’espai de conreus entre la cen-tral tèrmica, el càmping Les Salines i el fortí de la Mota de Sant Pere i el Foix i la primera línia de mar, s’hi comencen a construir car-rers i parcel·les per esdevenir aviat tot de segones residències d’apartaments i pisos. A mà esquerra observem que encara està activa la fàbrica de Brom.
Costa est nucli urbà
Aquí podem observar la costa del nucli urbà el 1998, on apareix com a destacat el passeig Marítim ja urbanitzat, amb les palmeres en dues rengleres. El càmping ha finalitzat la seva activitat però encara hi di-ferenciem l’edifici principal a tocar de la llacuna del Foix. Les parcel·les de primera línia de mar ja estan totes edificades i els espais de sorra han ampliat l’espai dedicat al bany. El Club Marítim, situat sobre la sorra, destaca també en aquesta àmplia platja est del nucli cubellenc.
1999
Costa oest
Costa est nucli urbà
Aquí veiem que al Foix ja no hi ha l’activitat del càmping i s’hi han restablert els espais naturals enderrocant l’obra civil. Un nou braç obre el riu al mar i dues passarel·les obren pas a la línia de costa comunicant la platja de Cubelles amb la Mota de Sant Pere. Una àrea de pícnic, de zona triangular, destaca a la desembocadura. Per sobre la via del tren encara queden alguns espais verds en la zona urbana.
Any 2002
Costa oest
En aquesta imatge del 2002 observem com ja s’ha construït tot el polígon Les Salines amb noves naus industrials i com la zona residencial de la Mota de Sant Pere cada cop presenta més edificis d’apartaments. També es contempla l’obertura d’un carrer central al terreny del càmping les Salines, que fa pensar que acaba aviat la concessió i s’inicien obres de construcció de més edificis d’apartaments de primera línia de mar. Al costat de la zona de bombeig de la central tèrmica veiem que s’ha enderrocat la fàbrica de brom i ja no hi apareix.
Costa est nucli urbà
En aquesta imatge del 2002 no destaquem massa canvis respecte els darrers anys, les parcel·les urbanes es van omplint de cases i apartaments.
Any 2004
Costa oest
La fotografia mostra com desapareix l’acti-vitat turística del càmping les Salines, urba-nitzant-se amb blocs d’apartaments d’estiu Al costat del poliesportiu apareix la cons-trucció de l’Institut de Cubelles. El terreny agrícola es manté entre la central tèrmica, el riu Foix, la C-31 i la via del tren. Per so-bre de la carretera queda l’àrea agrícola del mas Guineu. També s’observa l’antiga zona de la depuradora que es va modificant per ubicar-hi la deixalleria municipal.
Costa est nucli urbà
En aquesta perspectiva del 2004 de la costa est veiem que les darreres parcel·les verdes que quedaven en el nucli urbà per sobre de la via del tren apareixen amb noves edificacions.
Any 2006
Costa oest
En aquesta fantàstica imatge del 2006 podem veure quasi tota la costa cubellen-ca. A la part alta destaquem el peatge de l’autopista Pau Casals i els seus accessos que divideix la imatge de manera important i varia les principals línies que fins ara eren el torrent del Mas d’en Pedro, la C-31, la via del tren i el riu Foix. El fortí de la Mota i el niu de metralladores es mantenen resilients en un paisatge canviant degut també al seu grau de protecció. A la desembocadura s’ha desmuntat tota la construcció civil de l’antic càmping i unes passarel·les perme-ten travessar la zona de la desembocadura i comunicar la Mota de Sant Pere amb el passeig Marítim de Cubelles.
Costa est nucli urbà
Una imatge del 2006 a la vessant est de la costa cubellenca en què no s’observen massa canvis significatius en els darrers 2 anys.
Any 2010
Costa oest
En aquesta imatge del 2010 destaquem la construcció del supermercat Mercadona en la zona de les antigues salines, la finalitza-ció dels apartaments a la zona de platja ja a tocar del torrent del Mas d’en Pedro. Apa-reixen també alguns equipaments a la zona de l’antiga fabrica de brom, una guingueta de platja i zones de passejada i enjardinades. La central tèrmica ocupa encara la part central de la imatge. A la seva esquerra hi ha l’antiga pista i gimnàs de la Tèrmica i el xalet del cap de planta.
Costa est nucli urbà
Any 2012
Costa oest
Imatge del 2012 a la vessant oest de la costa cubellenca. La central tèrmica i el polígon Les Salines segueixen ocupant de manera important aquesta part de la costa. La urbanització de la primera de línia del mar ja és un fet i poques parcel·les queden per edificar.
Costa est nucli urbà
Al 2012 la vessant del nucli urbà i costa est no han tingut massa variacions, ja que poc queda de terreny per a modificar. A la vessant del Foix s’observa molt bé el pont construït poc temps abans sobre la llera del riu que comunica la zona poliesportiva amb el nucli urbà.
Any 2016
Costa oest
Aquesta imatge de la costa oest del 2016 no presenta variacions significatives. Potser el més destacat és que s’ha traslladat l’àrea de pícnic del Foix (la renglera de taules amb alguns arbres plantats), al costat de les bombes d’impulsió de la central tèrmica. També s’han construït algunes zones d’esbarjo a primera línia de mar, al costat de la guingueta, parc de skate, zones de gimnàs, pista esportiva…
Costa est nucli urbà
En aquesta imatge de la costa est del 2016 s’hi pot veure el canvi a primera línia de mar del nou passeig al Prat de Vilanova (plat-ja llarga), on la modificació dels espigons ampliem la barrera de pedres a la platja central, protegint així l’efecte de les onades sobre la sorra.
Any 2020
Costa oest
Aquesta foto de la costa oest del 2020 ens mostra el que serà un gran canvi: des de fa un temps s’ha iniciat el desmantellament de la central tèrmica, que ja es troba en la seva fase de finalització i que deixarà per al municipi una àrea important que caldrà veure en què es converteix en els propers anys. Destaca que ja no observem l’ombra de la gran xemeneia de la Tèrmica que ha estat símbol de la costa cubellenca des de l’any 1978.
Costa est nucli urbà
En aquesta imatge del 2020 no observem canvis destacats.
Any 2022
Costa oest
La imatge de la costa oest del 2022 segueix mostrant les tasques de desmantellament de la central tèrmica com aspecte destacat.
Costa est nucli urbà
En aquesta imatge del 2022 de les platges de Cubelles poble no observem canvis significatius respecte les imatges del 2020.
Any 2024
Costa oest
Costa est nucli urbà
En aquesta imatge del 2024 el canvi princi-pal que observem és la modificació del pas-seig Marítim a Cubelles al llarg de la platja llarga, nou paviment i nous escocells per a les palmeres del passeig, amb nous acces-sos. A la desembocadura del Foix obser-vem que la segona passarel·la ja quasi està sense aigua i el braç artificial obert als anys 90 pràcticament ha desaparegut, substi-tuït per un canyar. Les zones agrícoles que es mantenen corresponen a aquest espai entre el Prat de Vilanova i la via del tren i la carretera, que miren com el pas del temps ha canviat totalment el seu entorn.
Any 2025
El 15 juliol del 2025 serà una data a recordar. Una pluja torrencial de més de 150 litres al Penedès genera una gran riuada al riu Foix que desborda a l’alçada del revolt sota la via del tren i inunda tota la part de platja de la ribera, esquerra del riu, destruint la part fi-nal del passeig Marítim i inundat baixos i aparcaments d’alguns blocs a la vora del Foix. La forta riuada s’enduu les passarel·les de fusta de la desembocadura, deixant un paisatge malmès i ple de branques, arbres arrencats i zones inundades. Per sort, l’aiguamoll de Cubelles no és el primer cop que pateix aquest tipus d’inunda-cions, per tant la vegetació pròpia de la llera i marges es recupe-raran i en poc temps tornarem a tenir una desembocadura ben constituïda, altre cosa serà si es refan o no les construccions civils, passarel·les i camins.Riuada I
Efectes de la riuada del 15 de juliol de 2025. Observem els sediments aportats per la riuada cap al mar, la passarel·la trencada i les barres de sorra, els carrers del marge esquerra inundat d’aigua i fang.
Riuada II
Aquí veiem la zona de la desembocadura totalment inundada d’aigua i fang.
Epíleg
I fins aquí l’anàlisi dels canvis paisatgístics que han esdevingut al llarg de 80 anys a la costa cubellenca, una modificació del 100% de la línia de costa a primera línia de mar, prop de un 90% entre la via del tren i la carretera i un percentatge de prop del 50% per sobre de la carretera fins a les elevacions més muntanyoses, on encara hi predomina l’espai verd de bosquines, brolles i matollars amb pinedes i garroferars.
El torrent d’en Pedro, el riu Foix i el torrent de Santa Maria segueixen clarament visibles com a línies naturals que configuren i travessen de mar a muntanya el municipi cubellenc i l’autopista C-32, la carretera C-31 i la via del tren junt amb la línia de platges configuren les línies que travessen el municipi d’est a oest.
80 anys de canvis paisatgístics per motius turístics, per motius industrials, per motius econòmics i d’activitats semiindustrials, construccions de segones residències, construccions de pisos per a primer habitatge de molts ciutadans cubellencs que treballen a Barcelona o àrea metropolitana, han reconvertit i evolucionat aquell paisatge agrícola i de pagesia del 1946 a aquesta imatge de ciutat, propera a Barcelona, amb polígons d’activitat econòmica i espais d’activitat turística, que mantenen encara algunes parcel·les agrícoles que observen com el pas del temps els va portant cap a un canvi irremeiable del paisatge, diuen que en nom del progrés de les nostres societats. Visca Cubelles i les seves platges!
Bibliografia
AVINYÓ i Andreu, Joan: Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs. Segona edició, 1993.
GARCIA i Soler, Xavier: La vida marinera a Vilanova i la Geltrú. Editorial Selecta, 1980.
GARCIA, Lolo; PINEDA, Antoni: Les Salines de Cubelles. Separata del programa de Festa Major de Cubelles 2009.
MARTÍNEZ, Xavier; VIVES, Pere: El mas d’en Pedro. Dins l’Anuari 2005 del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell.
PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan: Història Gràfica de Cubelles 1900-1970. Ajuntament de Cubelles, 1995.
PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan, i altres: Història Gràfica de Cubelles 1970-2000. Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell, 2003.
VIVES, Pere; CABALEIRO, Eva Maria: El mar, el viatge romàntic: Tres itineraris per conèixer el litoral del Garraf. Consell Comarcal del Garraf, 1997.
Fotografies
Totes les imatges de l’estudi estan obtingudes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, excepte les corresponents a 2025, que estan tretes d’internet procedents de Bombers de Catalunya. La resta de fotos que complementen el treball pertanyen a l’Arxiu d’Antoni Pineda, inclosa la portada, que correspon a una imatge de mitjan anys seixanta. La foto de la contraportada és de la primera meitat dels anys setanta.La interpretació de les fotografies i les comparacions entre elles han estat de font pròpia per l’autor del treball a partir de l’experiència d’haver estat a Cubelles tota la seva vida i haver vist com ha canviat l’entorn del mas d’en Pedro en els seus 60 anys.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada