ACTES MESOS SETEMBRE OCTUBRE 2026

Dijous 1 d’octubre, a les 19h a la sala d’actes del Centre Social Joan Roig i Piera

Inauguració de l’exposició sobre els 50 anys de la Marxa de la Llibertat. Projecció d’un documental i taula rodona amb Josep Calvet, Teti Serras, Joan Vidal i, possiblement, Àngel Colom

La Marxa de la Llibertat va ser organitzada l’estiu de 1976 per Pax Christi, amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres com a principals impulsors, i altres organitzacions. Consistí en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de voluntaris, amb l’objectiu de difondre les reivindicacions de l’Assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i l’Estatut d’Autonomia com a pas cap al dret a l’autodeterminació. Amb el lema “Poble català, posa’t a caminar”, els marxaires estaven repartits en sis columnes que recorregueren comarques dels Països Catalans, del 4 de juliol fins al 12 de setembre, en què finalitzà a Poblet.

La Marxa de la Llibertat s’aturà a Cubelles el 18 d’agost de 1976, a la tarda, a iniciativa del grup de joves de la Societat L’Aliança. Els marxaires, acompanyats d’un grup de cubellencs –cent persones sumant uns i altres– es manifestaren cridant consignes en referència a la gran polèmica que patia llavors el poble. Van recórrer els carrers cèntrics per concloure a la plaça de la Font amb la cantada de l’himne nacional de Catalunya, encara prohibit llavors. Era la primera manifestació que es feia pel centre del poble i el primer cop des de la Guerra Civil que a Cubelles es cantava Els Segadors en públic. Abans que fes presència la Guàrdia Civil, alguns cubellencs van acompanyar els marxaires en cotxes a allotjar-se en un mas al qual s’accedia pel torrent de la Cobertera, entre Calafell i Bellveí, al Baix Penedès. El desaparegur Mundo Diario va fer una breu ressenya del pas de la Marxa per Cubelles. 

Josep Calvet és doctor en història i cap de continguts del Memorial Democràtic. Entre les seves publicacions destaquen Les muntanyes de la llibertat. El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, 1939-1944 i Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida (Milenio, 2014), Fa deu anys ell i Oriol Luján van publicar un llibre sobre la Marxa de la Llibertat que va venir a presentar a Cubelles.

Teti Serras, vinculat a Cubelles, va ser un dels organitzadors del pas de la Marxa de la Llibertat per Sant Hilari Sacalm, el seu poble natal. Va ser detingut i, posteriorment, represaliat.

Joan Vidal va participar puntualment en diversos indrets per on passà la Marxa.

Àngel Colom, polític i activista, va militar a ERC (en fou secretari general), el PI, CDC i PDeCAT i va ser diputat al Parlament de Catalunya i senador. Va ser un dels líders de la Crida a la Solidaritat i un dels principals impulsors de la Marxa de la Llibertat de 1976.

En acabar l’acte hi haurà un refrigeri. L’exposició romandrà oberta tot el mes d’octubre en horari del Centre Social.


Divendres 2 d’octubre, a les 19h a la sala d’actes de la Parròquia de Santa Maria

Presentació del llibre El ‘primer’ clásico ante el abismo: los jugadores del FC Barcelona y del Madrid FC ante la Guerra Civil y su alargada sombra entre España, Argentina y México (1936… 1963… 2025). A càrrec d’Arnau González

Vint-i-dos jugadors davant una pilota. Vint-i-dos homes —i algun més— davant d’una guerra. El Clàssic del futbol espanyol i mundial, Barcelona-Madrid, va néixer a l’Estadi de Mestalla, a València, el 21 de juny de 1936. A poc de l’inici de la Guerra Civil, milers d’aficionats es van mobilitzar pacíficament per presenciar la final del Campionat d’Espanya, que va ser molt més que un partit. 

Un esdeveniment que entrellaça la història de l’esport de masses amb les implicacions sociopolítiques i culturals d’un fenomen essencial per entendre el segle XX. Poc després, les estrelles d’aquests equips van quedar immerses en l’esclat brutal que va sacsejar tota una societat: Zamora, Raich, Luis Regueiro, Areso, Zabalo, Quincoces, Ventolrà, Munlloch… Què van fer durant la guerra? Van esquivar la política? N’hi va haver de tot: combatents, exiliats, represaliats i fins i tot gires de futbol per Europa, la Unió Soviètica i Amèrica. 

Què va ser d'ells després de 1939? Com va sobreviure aquell primer Clàssic fins a 1963 i fins als nostres dies? En una investigació oceànica a tots dos costats de l'Atlàntic, el futbol i la memòria despleguen totes les seves arestes. 

Arnau González i Vilalta (Barcelona, 1980). Doctor en Història i professor de la UAB. Ha centrat les seves principals investigacions en diferents aspectes del na­cio­nalisme català del període 1931-1945. Ha publicat, entre d’altres, els llibres La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), Els diputats de Catalunya a les Corts Constituents (1931-1933) i La irrupció de la dona en el ca­ta­la­nis­me (1931-1936).


Dimarts 6, dimecres 7 i dijous 8 d’octubre, 

Sortida cultural a Ròcamador


Dimarts 6 d’octubre: Sortida a les 7 h. Visita i dinar a Carcassona. Arribada a Rocamadour (Ròcamador en occità), allotjament, sopar i ruta pel poble en el seu trenet

Dimecres 7 d’octubre: Visita i dinar a Sarlat. A la tarda, creuer en gavarra per contemplar castells i poblets de l’entorn. Sopar a l’hotel de Rocamadour.

Dijous 8 d’octubre: Visita matinal a Rocamadour. Dinar a l’hotel. A la tarda, retorn a Cubelles.

Divendres 9 d’octubre, a partir de les 18.30 h. a la sala d’actes del Centre Social Joan Roig i Piera

Presentació de les Jornades Europees de Patrimoni a Cubelles, dels guanyadors de la Beca d’Investigació Local i del quadern cultural Evolució del paisatge de costa al municipi de cubelles (1946-2025), de Pere Vives Santa Eulàlia, amb projecció d’imatges 

La separata del programa de la Festa Major surt publicada cada any en forma de quadern. Enguany tracta dels canvis del paisatge a la costa, entre el torrent d’en Pedro i el torrent de Santa Maria. Les imatges aèries de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICGC) mostren com el paisatge ha anat incorporant diferents elements que han canviat la seva fesomia i en aquest cas amb canvis del 100% del paisatge inicial. Les imatges inclouen vols que cobreixen l’espai entre el torrent d’en Pedro i el riu Foix i entre el riu Foix i el torrent de Santa Maria; l’autor les diferencia com a imatges de costa oest, costa est i, en alguns casos, costa central.

Pere Vives i Santa Eulàlia és biòleg, especialitzat en botànica i Educador ambiental. Director del Centre d'Educació Ambiental Mas d'en Pedro de Cubelles. Cap d'Educació Ambiental i Colònies d'estiu de la Fundació Pere Tarrés. Des de 1992 gestiona la casa de colònies del mas d'en Pedro, dedicada al lleure educatiu i a algunes activitats turístiques. És president de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona i soci del GEC Amics del Castell. 

La presentació de les Jornades i dels guanyadors de la Beca va a càrrec de l’Ajuntament de Cubelles. Acabat l’acte es repartirà el quadern a tots els assistents i hi haurà un refrigeri.


Dissabte 24 d’octubre

Sortida matinal a Avinyonet del Penedès per visitar el jaciment de la font de la canya i el centre d’interpretació do vinífera

La sortida es farà en cotxes particulars. El punt de trobada serà a les 10:00 h al pàrquing situat al costat del restaurant Ca l'Agustí, d'Avinyó Nou, on ens esperarà el guia. 

La Font de la Canya, situat a Avinyonet del Penedès, és un jaciment arqueològic emblemàtic de la recerca del Penedès, amb una seqüència de 18 anys de campanyes d’excavacions consecutives (1999-2017). Va ser un centre de mercaderies d’època ibèrica, habitat entre els segles VII-I aC. Els materials arqueològics recuperats, rics i sovint excepcionals, ens informen sobre l’economia dels ibers i els intercanvis comercials amb diferents cultures del mediterrani com fenicis, grecs, cartaginesos i romans, això li confereix un caràcter cosmopolita, transformador i comercial. Les excavacions arqueològiques han identificat nombroses dades relacionades amb els inicis de la vinya i el vi al territori, que es remunten al segle VII aC i s’associa amb els intercanvis comercials amb els fenicis.

També visitarem el Centre d’Interpretació DO Vinífera, on es podrà fer un petit recorregut per la història de la vinya i el vi a través dels materials recuperats al jaciment durant més de 20 anys. La durada de les visites és d’unes dues hores, i té un cost de 9 € per persona. L’aforament és limitat, per tant, preguem que truqueu, com sempre, a la Carme Subías per confirmar la reserva.
 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Inauguració de l’exposició 'Cubelles i la seva platja. Imatges que ja són història (1926-1976)', de diversos autors

Presentació de la Plataforma pel Nou Hospital Comarcal, a càrrec d'Óscar Valverde i Sergi López

Publicació de l’article 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de cubelles (1789-1885)'