PRESENTACIÓ

-
Divendres 18 de maig, a 19.30 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Presentació del llibre ¿Seré yo español?: Un periodista catalán en Madrid (1925-1930), recull d’articles de Gaziel.

La presentació anirà a càrrec de l’editor del llibre, Narcís Garolera, i el periodista Francesc-Marc Álvaro, autor del pròleg. Acte emmarcat dins l’any Fabra.
Agustí Calvet –conegut amb el pseudònim de Gaziel -va publicar al diari El Sol, entre 1925 i 1930, un centenar d’articles, la majoria dels quals no han estat mai recollits en un llibre. En les seves col·laboracions per aquest diari madrileny, Gaziel va més enllà de l’actualitat política i reflexiona sobre qüestions com la política europea d’entreguerres, la dicotomia Espanya-Amèrica i, especialment, les dificultats de l’encaix català en la vida política espanyola. Les seves reflexions són, segons Francesc-Marc Álvaro, “una veu que il·lumina la història d’Espanya i de Catalunya amb la llum obliqua del dubte, l’experiència i l’honestedat” i confirmen Gaziel com el periodista català més important de la primera meitat del segle XX.

Narcís Garolera i Carbonell (Vic, 1949) és doctor en Filologia Catalana i catedràtic de Llengua i Literatura a la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat més d'un centenar de llibres, la major part dels quals són edicions crítiques d'obres de Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. Va ser guardonat amb el Premi Serra d’Or d’estudis literaris.

Francesc-Marc Álvaro i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1967) és un dels periodistes més prestigiosos del país. Columnista i editorialista de La Vanguardia i de les revistes Esguard i Serra d’Or, col·labora a RAC1, 8TV i TV3. Compagina aquesta tasca professional amb la docència del Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (Barcelona). Autor de nombrosos llibres, ha obtingut el Premi Nacional de Periodisme, el Premi Recull, el Premi Serra i Moret i el Premi Ibàñez Escofet, entre d’altres.

Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i GEC Amics del Castell, dins l’Any Fabra.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

-
Imatge
Article aparegut originalment a l'Anuari 2015. Cubelles vista des de Gallifa Marta Blanch Quan estava apunt de finalitzar l’any 2015, en concret el 29 de desembre, es produïa el traspàs de la Marta Blanch, persona molt vinculada a la dinàmica cultural de la vila. Professora d’Història de l’Institut de Cubelles, va destacar com membre de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, de la qual en va ser presidenta i formava part del Ball de Gitanes. També era sòcia del GEC Amics del Castell. L’any 2002 va guanyar la Beca d’Investigació Local, juntament amb Joan Pujol, amb el treball “¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978)”, que va sortir publicat en un llibre l’any 2004. En record de la Marta, reproduïm aquest interessant article que va publicar en el programa de la Festa Major de 2004. Des de la muntanya de Gallifa, és fàcil imaginar com era Cubelles en temps passats, a pesar de l’esgarrifosa i ferotge especulació urbanística que vivim avui en
Més informació

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

-
Imatge
Article aparegut orginalment a l'Anuari 2012. El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix Jaume Casañas Com tots sabeu o coneixeu, la Mota de Sant Pere és una petita elevació de terreny sobre la plana al·luvial formada per el delta del riu Foix. Està situada a uns 400 m de la marge dreta, del esmentat riu i a uns 200 m de la platja. Aquest petit turó -que algú creu artificial- ha sofert en el decurs dels segles diferents transformacions. Sobre el original establiment fenici de l’antiguitat -que detallaré a continuació- vers l’any 1200 s’hi va bastir un convent de frares, l’anomenat Priorat de Sant Pere, edificació que molta temps desprès va acabar enrunada vers principis del segle XX. Anys més tard i en plena Guerra Civil, l’estiu de 1937 s’hi va aixecar un recinte fortificat format per trinxeres, nius de metralladores i búnquers. Complex militar construït per l’exèrcit republicà per la vigilància i defensa de la costa davant dels
Més informació

MEMÒRIA POPULAR

-
Imatge
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Del Penedès , editada per l’ Institut d’Estudis Penedesencs (número 32, any 2016). La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 Anys de l’efervescent estiu de 1976 , de Joan Vidal i Urpí. Quaranta anys després, evocació i testimonis directes del pas d’aquest moviment democràtic pels diversos indrets i poblacions del Penedès, els seus plantejaments i les realitzacions i actes que es van portar a terme, amb referències també a la diversa actuació de les forces d’ordre públic en una o altra població i nombrosos detalls d’anecdotari. La Marxa de la Llibertat fou organitzada l’estiu de 1976 per Pax Christi, amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres com a principals impulsors, i altres organitzacions com Agermanament i els Captaires per la Pau, amb el destacat suport de Lluís Maria Xirinacs. Consistí en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de les persones que
Més informació