Publicació de l'article 'Cubelles a principis del segle XIV a través de les visites pastorals'

Article de Roger Benito Julià (@avolsfembres).

Sovint es creu que l’Edat Mitjana és una època amb un control molt ferri de les condicions de vida i de la moral. Aquesta afirmació és certa a mitges. A l’Edat Mitjana es recuperà el dret romà, s’adaptà amb el dret germànic i l’Església com a institució volgué controlar la moral dels feligresos. Hi havia, doncs, dues lleis: la terrenal i l’espiritual.

Les visites pastorals com a font documental 

Les visites pastorals eren inspeccions periòdiques que feien els bisbes i el seu seguici a les parròquies de les respectives diòcesis. Les visites pastorals són una font importantíssima per a l’estudi de l’Edat Mitjana ja que ens permet veure com s’aplicava aquesta llei espiritual. La moral eclesiàstica era clara però gràcies a les visites pastorals sabem que els feligresos no eren models de conducta. Els sacerdots i altres religiosos no solien complir totalment amb la llei espiritual. Amb aquesta font també podem conèixer altres aspectes significatius de la parròquia, del terme, de l’estat de les esglésies etc.

Els diferents volums de les visites pastorals es troben a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Per al present estudi hem buidat les visites pastorals referides a la parròquia de Santa Maria de Cubelles entre els anys 1303 i 1344. Aquestes dates corresponen als bisbats de Ponç de Gualba (1303-1334) i Ferrer d’Abella (1334-1344), ambdós bisbes de Barcelona a la primera meitat del segle XIV.

El funcionament de les visites pastorals era força senzill. El bisbe es presentava amb el seu seguici, realitzava tonsures als escolars eclesiàstics i altres joves i finalment reunia un grup de veïns de la parròquia els quals delataven els pecats dels seus veïns, del sacerdot de la parròquia, l’estat de l’església de la parròquia i altres temes.

A les visites pastorals apareixen diversos personatges amb càrrecs eclesiàstics. Els preveres és un dels grups més nombrosos. Aquests eren clergues que podien celebrar i presidir l’eucaristia. Els capellans podien ser preveres però a la vegada podien ser els titulars de l’església parroquial. Aquests en ocasions eren substituïts per altres preveres.


La parròquia i l’església de Santa Maria de Cubelles

La parròquia és la divisió feta durant l’Alta Edat Mitjana de caràcter menor. Les divisions parroquials solien coincidir amb els territoris de les antigues viles o nuclis poblacionals, tot i que no sempre coincidien els límits. Ens podem trobar amb termes amb una, dues o fins i tot tres parròquies, depenent de la grandària del terme poblacional. Normalment en un terme on hi havia més d’una parròquia una era la principal i les altres eren sufragànies o sigui que depenien de la principal. Aquestes esglésies sufragànies depenien de les parroquials de forma econòmica i rendir comptes i pagar rendes. A les esglésies sufragànies no s’hi solien celebrar misses amb la mateixa regularitat que a l’església parroquial. Normalment, tampoc s’hi administraven determinats sagraments.

La parròquia, a l’Edat Mitjana, es constituí com el centre de l’organització social i fou un element de cohesió social. Moltes festes, activitats festives i de caritat es feien en l’àmbit parroquial.

L’església parroquial era el temple on es realitzaven els oficis divins (oracions, cants, lletanies, cerimònies...). Al capdavant hi havia un beneficiat curat, o sigui, un rector o vicari que regia la cura de les ànimes dels feligresos. Un dels més importants era el bateig dels nounats. A la capella de Sant Joan d’Enveja, que depenia de l’església de Santa Maria Cubelles i de Vilanova de Cubelles, es trobaren que l’any 1326 havien mort diversos nens perquè el rector no havia complert amb les seves obligacions per la llarga distància (propter magnam distanciam) per arribar a la capella de Sant Joan. El bisbe instà al capellà de Cubelles que fes construir piques baptismals per evitar que tornés a passar aquest fet i amonestà a ambdós capellans. La parròquia podia tenir altres edificis apart de l’església: cementiri, rectoria, hospitals, hospici pel rector i també les sagreres. La parròquia també exercia de centre fiscal i recaptador dels impostos i les rendes parroquials: delmes, primícies, oblacions, censos, donatius etc.

L’església parroquial on fan referència les visites pastorals és Santa Maria de Cubelles. Sembla ser, segons mossèn Avinyó a la seva Història de Cubelles, la parròquia amb l’església no es fundà fins a finals del segle XIII. Segurament l’església, tal com la coneixem avui en dia no té gaire a veure amb l’edifici original.

La parròquia com a tal incloïa, tal com hem dit, la capella de Sant Jaume d’Enveja i també tenia molta influència sobre la sufragània de Vilanova de Cubelles i també sobre la parròquia de la Geltrú. Així mateix el terme del castell de Cubelles s’estenia, amb algunes variacions, fins a l’actual terme de Cunit, fet que conferí a l’església de Sant Cristòfol d’aquest indret la condició de sufragània de Santa Maria de Cubelles. Podem afirmar que la parròquia tenia molta influència amb les parròquies més petites del voltant.

L’església estava regida pel rector de la localitat. Aquest era l’encarregat d’administrar els sagraments, els serveis i tenir cura de tot el mobiliari i béns de l’església. També era el responsable de congregar als feligresos per la celebració de les misses, casaments, enterraments...

El bisbe Ferrer d’Abella, instà al rector de Cubelles, Pere Venguin, a tocar les campanes per a la celebració dels casaments, ja que aquests s’havien de celebrar amb testimonis i no podien ser secrets, i així congregar el màxim de persones (multitudo populi vestri congregata).

El 1326 es denuncia que la rectoria està en mal estat. Aquest fet feu que els cubellencs recollissin la quantitat de dos-cents sous per a la seva reparació.

L’any 1334 els mateixos habitants de Cubelles, segons la documentació consultada, donarien una part dels fruits al rector de Cubelles per poder comprar terres amb la finalitat d’administrar-les la mateixa església i el rector.

Segons la visita pastoral de l’any 1344 l’església comptava amb una galeria (a la documentació surt la paraula galiera), la qual, segons els feligresos no estava en gaire bon estat. Aquesta galeria l’hem d’entendre com un porxo, segurament de fusta, situat a l’entrada del temple. També sabem que l’església comptava amb capelles laterals amb la seva imatgeria i objectes sagrats i litúrgics corresponents.

Tenim informació dels objectes litúrgics i llibres propietat de l’església de Santa Maria de Cubelles. A l’església hi havia el 1326 una Consueta. Aquest llibre era una guia per a poder celebrar correctament les misses els dies assenyalats per la institució eclesiàstica i papal. També documentem a diverses visites pastorals que l’església de Santa Maria de Cubelles comptava amb diferents missals per a la celebració de les misses. Als missals s’hi podien trobar les oracions, exhortacions etc, per tal de dirigir els diferents tipus de misses a celebrar. Aquests dos volums són força usuals en trobar-los a les esglésies visitades pels bisbes durant les visites pastorals del segle XIV.

Alguns d’aquests llibres i altres objectes litúrgics desapareixien i aquest fet era denunciat a les visites pastorals. Per exemple el 1326 sabem que a l’església hi havia un psalteri (llibre de cor amb els psalms corresponents a cada missa), que havia desaparegut: defficiunt psalterium in ecclesia. Al mateix any també es denuncia que manquen unes creus de dins del temple: defficiunt cruces. Per què mancaven aquests objectes? Ens en podem fer una idea amb aquest fet: el 1337, s’indica que al sacerdot encarregat de la capella lateral de l’església dedicada a Sant Jaume, li han desaparegut els vasos litúrgics de la dita capella. El bisbe, interessat per aquest fet indaga entre els veïns i pel que sembla el sacerdot havia venut o empenyorat els dits objectes litúrgics de la capella per cent sous. Aquest fet també ens indica la vida que podien portar els homes d’església en aquesta època, segurament molt lligada a la misèria.

Coneixem el nom d’alguns dels rectors titulars de l’església parroquial de Cubelles entre els segles XIII i XIV:

1213-? Ramon, (clergue)

1263-1271 Arnau de Buch

1289-1299 Arnau Vilardell

1299-1304 Guillem Umbau

1304-1316 Berenguer Ferrer

1316-1325 Ramon d’Argilaguers

1325-1334 Pere Rovira

1334-1348 Pere Venguin

1348-1353 Berenguer Rubí

1353-1380 Francesc de Olivera

1380-1381 Nicolau Canyelles

1381-1382 Guillem de Font

1382-1386 Berenguer Docet

1386-1387 Berenguer Barata

1387-1392 Francesc Sala

1392-1400 Pere Condomines (o Coromines)

El capellà podia exercir de notari eclesiàstic o bé tenir un religiós que exercís el càrrec llogat. Aquest era l’encarregat de portar els registres de naixements, defuncions, casaments i altres celebracions de la parròquia. Sembla ser, però, que el capellà que exercia les funcions de notari, anomenat En Serra, fou escridassat pels veïns de Cubelles per males praxis i no tenia els coneixements jurídico-literaris necessaris: anava perdut i no realitzava correctament els documents notarials (perditur penitus, cum emptores reddituum nesciunt conficere instrumenta). Pel que es veu el degà eclesiàstic del Penedès ja havia advertit al rector de Cubelles que el dit notari era mala persona i amiga dels escàndols. A més els guanys que la notaria generava no anaven per al fons comú de l’església de Santa Maria. Tot aquesta informació ve recollida a la visita pastoral de 1303.

A l’església de Santa Maria de Cubelles també es comptava amb moliners i un forn propi. Un dels aliments bàsics en aquesta època era el pa. Era un aliment molt necessari per poder fer almoina als pobres. Segurament els cubellencs pastaven el pa a casa seva i el portaven a coure al forn de l’església. Un dels problemes que van tenir aquests moliners va ser recollit a la visita pastoral de 1342. La llei eclesiàstica marcava, encara avui en dia, que el diumenge és el dia per descansar i anar a ofici. Pel que sembla els moliners varen fer una fornada en diumenge. Les autoritats eclesiàstiques els amenaçaren amb l’excomunió, un dels càstigs més severs que existien en aquesta època. El rector de Cubelles, però va saber treure profit de la situació, va perdonar als moliners a canvi de que fessin un generós donatiu a les obres de la Seu de Barcelona. Amb aquesta jugada el rector tancava un problema espinós i quedava bé davant el bisbe de Barcelona, el qual impulsava les obres esmentades.

Aquest aspecte del descans dominical i dels dies festius, també fou tractat a la visita pastoral a l’any 1342. Sembla ser que els cubellencs anaven els diumenges al mercat de Vilanova de Cubelles a vendre pesca, pescada gairebé al moment entrant al mar, i la farina dels moliners molta en diumenge. El dia tres de gener de 1343 el mateix bisbe indicà al rector de Cubelles els dies de precepte i de guardar per tal que no es repetissin aquests fets tant poc propis dels bons cristians.

Al document de 1343 s’enumeren els dies festius de l’època segons la constitució provincial de Tarragona:


FESTIU                                                                                 DATA ACTUAL

CRUCIFIXIÓ DEL SENYOR                                                 VARIABLE

EPIFANIA                                                                                6 DE GENER

SANT VICENÇ D’OSCA                                                        22 DE GENER

PURIFICACIÓ DE SANTA MARIA (LA CANDELERA)     2 DE FEBRER

ANUNCIACIÓ DE MARIA                                                     25 DE MARÇ

PASCUA                                                                                    VARIABLE

SANT MARC EVANGELISTA                                                25 D’ABRIL

SANT FELIP I SANT JAUME APÒSTOLS                             3 DE MAIG

DIADA DE LA SANTA CREU                                                 3 DE MAIG

ASCENCIÓ DEL SENYOR                                                  DESPRÉS DEL DIUMENGE DE PASCUA

SEGONA PASCUA                                                                 VARIABLE

SANT JOAN BAPTISTA                                                         24 DE JUNY

SANT PERE I SANT PAU                                                       29 DE JUNY

SANTA MARIA MAGDALENA                                             22 DE JULIOL

SANT JAUME                                                                          25 DE JULIOL

SANT LLORENÇ MÀRTIR                                                    10 D’AGOST

ASSUMPCIÓ DE MARIA                                                       15 D’AGOST

SANT BARTOMEU APÒSTOL                                              24 D’AGOST

NATIVITAT DE MARIA                                                          8 DE SETEMBRE

SANT MATEU APÒSTOL                                                     21 DE SETEMBRE

SANT MIQUEL                                                                      29 DE SETEMBRE

SANT LLUC EVANGELISTA                                                18 D’OCTUBRE

SANT SIMÓ I SANT JUDES                                                  28 D’OCTUBRE

TOTS SANTS                                                                             1 DE NOVEMBRE

SANT MARTÍ                                                                           11 DE NOVEMBRE

SANT ANDREU                                                                       30 DE NOVEMBRE

SANT NICOLAU                                                                        6 DE DESEMBRE

SANT TOMÀS                                                                         29 DE DESEMBRE

NADAL                                                                                     25 DE DESEMBRE

SANT ESTEVE                                                                         26 DE DESEMBRE

SANT JOAN APÒSTOL                                                           27 DE DESEMBRE


A la visita pastoral de 1303 apareix un hospital per a pobres a Cubelles. Aquests hospicis eren molt freqüents a les esglésies perquè podien complir amb un dels preceptes més importants de l’Església: la caritat. A més els hospitals solien comptar també amb un servei per donar menjar als pobres. A l’hospital de Cubelles el prevere Bernat Rossell donava confort espiritual a les ànimes dels pobres.

Cubelles en aquesta època ja comptava amb cementiri, el qual fou ordenat que es tanqués per evitar profanacions i que els jugadors hi juguessin. Aquest fet s’esdevingué el 1303 a la primera visita pastoral feta pel bisbe Ponç de Gualba.

Els rectors podien demanar absències per deixar vacant durant un temps les seves obligacions. A les visites pastorals se’ns informa que alguns anaven a estudiar dret canònic a Itàlia. Aquest és el cas del rector Berenguer Ferrer, el qual obtingué un permís per anar a estudiar durant tres anys (1304-1307) i posteriorment ho completà amb un quart any (1308).

El 1303 trobem que el rector, Guillem Umbau, estava absent i no complia les seves obligacions i l’església romanit sine clerico durant sis dies. El 1339, Pere Venguin, rector de Cubelles fou amenaçat de mort pels cubellencs. El bisbe per tal d’evitar que fos atacat, i havent rebut la informació necessària, l’eximí de prestar els serveis durant un any. Altres rectors d’altres parròquies s’absenten per motius familiars, altres deixaven vacant la rectoria a les nits.


Els cubellencs i els seus pecats

El joc és un dels pecats que més preocupava a l’Església del segle XIV. En aquesta època hi havia dos tipus de jocs i diversions, les permeses i les perseguides. Els primers eren els anomenats jocs de guerra, de força o de destresa. Entre altres jocs trobem les justes entre cavallers, les caceres, els escacs, tornejos de punteria amb ballesta o arc. Aquests jocs, normalment eren practicats per la noblesa.

Entre els jocs perseguits destaquen el joc de daus, el qual apareix moltíssim a les visites pastorals catalanes. Sant Vicent Ferrer exemplifica clarament a un dels seus sermons aquests dos tipus de jocs: Podeu jugar hun poch als jochs permesos, al palet, a la pilota, al dart, a la ballesta, perquè sapiau exercir armes a deffensió de la cosa pública, mas no a degun joch de dau, que prohibit és per la Església. E mes pequen jugant als daus que si cavaven o llauraven, com en allò no s’i dampne sinó una persona sola, e en lo joch de daus no solament los qui juguen, mas encara los qui miren, los qui presten diners o daus o taulell o flaçada o casa.

Els daus per a l’església tenen un rerefons moral molt negatiu. Una de les raons principals per aquesta negativitat rau en els soldats romans que van crucificar a Jesucrist i es van jugar les seves robes als daus. Una altra raó és que als daus s’hi juguen diners i a vegades es presten aquests diners a usura per poder apostar als daus. S’ha calculat que aquests préstecs tenien un 9% mensual d’interès fet que feia molt difícil el seu retorn. A més eren font de discussions i blasfèmies, fets que podien desembocar amb baralles o batusses entre els jugadors.

Els jocs prohibits, com el joc de daus no necessitaven una gran infraestructura i es podien jugar a tabernes, bordells, al carrer, a les places. També existien locals específics on es jugava anomenats tafureries. A les visites pastorals referides a Cubelles localitzem diversos jugadors. A la visita de 1303 localitzem un fill d’un prevere de nom Andreu, que juga a daus apostant amb altres cubellencs de nom Rossell, Bosquet i en Vedell. Excepte en Vedell eren tots preveres de la parròquia. Podem llegir a la visita: Item dixerunt quod En Rossel, en Boschet, en Vedel, N’Andreu ludunt publice ad aleas cum taxillos et cum pecúnia in platea, Andreas tamen ad juguessam id est altilenam. Andreu però ho negà sota jurament (per sacramentum), mentre que l’anomenat Rossell admeté la culpa però al·legà que jugava amb fins recreatius (Rossel confessus fuit de ludo causa recreationis).

A la visita de 1341 localitzem que els jugadors de daus s’endeuten a través de les usures amb el sistema dotze per onze. Aquest sistema consistia en pagar dotze diners per cada onze prestats. Aquests jugadors jugaven al cementiri de Cubelles i a les portes de l’església: ludent [...] in cimiterio vel in portis ecclesie així com a la galeria, abans esmentada, del temple. Per aquest fet s’ordenà tancar-lo, tal com hem comentat anteriorment en aquest text. El 1342 es denuncia a la visita pastoral que dos cubellencs Miquel Dalmau i Borraci Mestre cometien delicte d’usura i que a més Mestre tenia una casa de joc amb diversos taulells (et quod idem Borracius tenet taffurariam). El bisbe els castigà a tornar els diners guanyats per la usura i a Borraci Mestre que no tingues la tafureria ni taules per jugar: et predictos usurarios quod usures quas receperint restituant nec de cetero mutuent peccuniam sub usuris, et dictum Borracium ut amodo no teneat taffurariam nec tabularios ad ludendum.

Els delictes sexuals també eren condemnats per l’Església i anotats a les visites pastorals. Cal distingir entre diversos delictes sexuals a l’Edat Mitjana:

· Matrimonis clandestins: aquests es celebraven sense testimonis, ni eren registrats pel notari eclesiàstic de la parròquia. Podien venir precedits d’un rapte per part del nuvi de la núvia i obligar-la a casar-se sense consentiment.

· Fornicació: mantenir relacions sexuals sense que cap dels dos acusats estigués casat.

· Concubinatge: viure en parella, mantenir relacions sexuals i no estar casat davant de l’altar.

· Incest: mantenir relacions sexuals entre parents de primer i segon grau. Era un delicte considerat molt greu.

· Adulteri: mantenir relacions sexuals on un dels dos membres estava casat. S’aplicava sobretot a les dones i no tant als homes.

· Prostitució: sobretot aplicat a les dones. Mantenir relacions sexuals a canvi de diners. A partir del segle XIV la prostitució es tolerà, i es qualificada de mal menor, per evitar mals pitjors seguint les idees de Sant Agustí d’Hipona. Aquests mals pitjors són els altres delictes descrits en la present llista. Els bordells a partir d’aquest segle també estarien tolerats i serien de titularitat municipal.

· Homosexualitat (o sodomia): mantenir relacions sexuals entre membres del mateix sexe. Es persegueix sobretot la practicada pels homes, i es persegueix perquè no té fins reproductius.

· Bestialisme: mantenir relacions sexuals amb animals.

· Relacions interètniques: tenir relacions amb membres d’altres religions estava totalment prohibit ja que si naixia un fill no es podia determinar quina religió havia de seguir. També estava malvist tenir servents d’altres religions i no haver-los batejat.

· Alcavoteria: fer de mitjancer entre una prostituta i un client. Crim totalment prohibit a l’Edat Mitjana.


A la visita pastoral de 1303 trobem un bon ventall d’aquests delictes sexuals dels cubellencs. Aquí apareix el pare de l’acusat de jugador Andreu. El pare d’aquest era prevere, tenia una serventa sarraïna i afirmava que aquesta havia estat batejada en vida.

Els preveres Busquets i Bartomeu celebraven casaments clandestins. Un d’aquests fou denunciat a la visita. El religiosos cobraren seixanta sous per casar el fill de Berenguer Riba amb la filla de Berenguer de Clapers. A més el prevere Busquets era fill d’un altre prevere i no sabia si el seu pare havia obtingut la dispensa episcopal.

Finalment un tal Raimon Soriguera tenia una prostituta i n’era l’alcavot. L’acusat al·legà que era una familiar consanguínia i que era la filla d’un tal Bernat Arlovini. No seria estrany que un alcavot explotés una familiar directament per obtenir-ne els guanys a través del seu cos. Creiem que aquest alcavot exercia el seu ofici a casa. A més no hem documentat a Cubelles cap bordell.

A la visita pastoral del 1342 el cubellenc Pere Eimeric, fou denunciat durant la visita pastoral perquè vivia separat de la seva muller. El visitador preguntà si el dit Eimeric era culpable d’algun altre pecat. Es contestà que també era adúlter amb la concubina Romia Mireta. A Pere Eimeric se li imposà una multa de quaranta sous. A més se’l castigà a ser amonestat públicament a dins de l’església de Santa Maria durant tres diumenges consecutius. Si el dit Pere no esmenava la seva conducta durant els quinze dies següents, podia recaure-li un càstig d’excomunió, segons la visita pastoral.

A Cubelles durant el segle XIV s’esdevingueren altres problemes i pecats recollits a les visites pastorals. Són força freqüents l’aparició de dones que practicaven la medicina menor. Una de les més conegudes fou Geralda de Codines que realitzava uroscòpies als animals i a les persones que vivien a Vilafranca i Subirats. Geralda fou processada el 1330. A Cubelles es denuncia a Colomera d’En Utgé i una tal Ramona Mira el 1341 com a conjuradores (conjuratrix). Aquestes conjuradores intentaven guarir animals i persones realitzant oracions litúrgiques, a mode de conjur, fora dels cànons eclesiàstics. Relativament prop de Cubelles, a Sant Pere de Ribes, s’havien denunciat a dos conjuradores en visites pastorals anteriors. Si mirem les dades de les diferents visites pastorals tant el Garraf, el Penedès i el Baix Llobregat són zones molt proclius en denúncies contra conjuradors i conjuradores.


Conclusions

Com hem pogut demostrar, les visites pastorals són una bona font per poder estudiar aspectes econòmics, socials i morals d’una comunitat o parròquia. L’església parroquial era un dels centres de socialització de l’Edat Mitjana. D’aquesta parròquia, i Cubelles no en fou una excepció, en depenien altres dependències, com el cementiri, la rectoria, els hospicis. El rector era qui estava al capdavant de la parròquia i gràcies a les visites pastorals podem conèixer l’estat de l’església, l’interior, el comportament del rector, etc.

Gràcies a la documentació estudiada podem afirmar que Cubelles era un nucli força actiu econòmicament: hi havia pescadors i moliners i aquests portaven els seus productes a Vilanova, fet que lliga amb l’estreta relació que tingueren les dues poblacions durant segles.

Un dels aspectes més destacats de les fonts analitzades és el comportament moral de la població. Tal i com hem vist, a Cubelles documentem jugadors, eclesiàstics amb fills, casaments clandestins, prostitutes i alcavots. Un bon retrat de la moral de l’època. Aquest ventall de faltes morals no es diferencia gaire del ventall de pecats d’altres poblacions veïnes a Cubelles.

Les visites pastorals buidades retraten la societat del segle XIV però no és un retrat complert. És una font que permet estudiar la població mes humil i els eclesiàstics però no apareixen els nobles ni els senyors de Cubelles. Sabem que en aquest època Cubelles està sota jurisdicció reial, però no apareix ni el castlà del castell ni els oficials reials que controlaven el terme. Aquesta manca d’informació ens fa creure que tant els castlà com els seus oficials quedaven exempts de la justícia eclesiàstica.


Apèndix Documental
Document 1

1342, desembre, 31. Cubelles.

Acta de la visita pastoral a l’església de Cubelles on es fa esment del respecte del descans dominical, del càstig a l’adúlter Pere Eimeric, del jugador Borraci Mestre i dels moliners cubellencs que molien en diumenge. A l’acta també s’inclouen els càstigs, penes i esmenes que han de realitzar els pecadors.


A: Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites Pastorals, Vol. 5, f. 112r-112v.

Frater Ferrarius et cetera. Dilecto in Christo rectori ecclesie de Cubellis nostre diocesis vel eius locum tenenti. Salutem in domino.

Cum in dicta vestra ecclesia visitationis officium exercentes invenerimus Petrum Eymerici dimissa eius uxore adulterante cum Romi Mireta quam secum publice tenet in concubinam, quod-que Michael Dalmacii et Borracius Magistri parrochie vestre mutuant palam et publice òmnibus undecim pro duodecim, et quod idem Borracius tenet taffurariuam.

Invenerimus etiam quod parrochiani vestri tenent mercatum in Villa nova parrochie vestre diebus dominicis e ibi palam et publice mercantur emendo et vendendo, et quod nonnulli ex ipsis intent mare pro piscando et vadunt cum blado ad molendina ipsis diebus dominicis et aliis diebus festivis, quibus prohibitum est vaccare operibus corporalibus cuilibet christiano. Et ad Nostrum spectet officium circa ista que perniciosa sunt exemplo decens remedium adhibere.

Propterea volumus et vobis dicimus et mandamus quatenus statim ex parte nostra inducatis et moneatis ecrete a ad partem predicutm Petrum eymerici ut abiciat asse predictam concubinam et recuperat eius uxorem prout decet, et predictos usurarios quod usures quas receperint restituant nec de cetero mutuent peccuniam sub usuris, et dictum Borracium ut amodo no teneat taffurariam nec tabularios ad ludendum. Et si infra spacium quindecim dierum proxime veniencium postquam sic per vos moniti fuerint vestre monicioni obtemperare noluerint moneatis ex tunc eosdem publice in ecclesia vestre per tres dies dominicos continuos dum divina peragetis officia ut dictos Petrus Eymerici abiciat a se predictam concubinam cum effectu non adulterari ulterius cum ea, et quod recuperat f. 112v.| eius uxorem et predicti usurari et restituant quicquid extorserint cum usuris nec amodo mutuent peccuniam sub illis.

Quod si facere noluerint transactis dictis tribus diebus dominicis quos eis et eorum cuilibet pro termino peremptorie assignamus ispos et eorum quemlibet quos in hiis scriptis nunc ut ex tunc excomunicamus, excomunicatos publice in eccesia vestra singulis diebus dominicis continuïs et festivis dum maior in ea fuerit populi multitudo nuncietis et vietis tantum et tamdiu donec a nobis absolucionis beneficium meruerint obtinere.

Preterea volumus et mandamus vibis quatenus tribus diebus dominicis primo venturis in ecclesia vesta de Cubellis et in illa Villa nove cum vobis subeant ex parte nostra moneatis omnes et singulos parrochianos vestros tam mares quam feminas et alios cuiuscumque conditionis aut status existents ut amodo non mercentur nec mercatum teneat nec vendant aute mant in diebus dominicis nec etiam quisquam eorum ipsis diebus dominicis nec in festivis beate Marie vel apostolorum nec in aliis precipuis ulterius piscari neci re vel mitere cum animalibus aut sine bladum ad molendina adueant ullo modo. Alioquin lapsis predictis tribus diebus dominicis quos eis et eorum cuilibe pro primo, secundo ac peremptorie terminis assignamus illos quos contrafecisse noveritis aut videritis quos nunc ut ex tunc predicta canònica monitione premissa ac culpa et nobedientia eorum precedentibus in hiis scriptis excommunicacionis vinculo innodamus, excommunicatos ex tunc in eclesiis predictis singulis diebus dominicis continuis vel festivis dum maior in eis ad missarum sollempnia fuerint populi multitudo generaliter et pubice nuncietis et tamquam excomunicatos vietis et faciatis ab aliis artius evitari tantum et tamdiu donec a nobis absolutionis gratiam meruerint obtinere et aliud a nobis proinde receperitis in mandatis.

Datum in loco de Cubellis ultima die mensis decembris anno Domini ·Mo·CCCo· XLo· secundo.


Document 2

1343, gener, 3. Sitges.

El bisbe de Barcelona, Ferrer d’Abella, indica quins són els dies de precepte a guardar, per tal d’evitar possibles confusions a la interpretació del document datat a Cubelles el trenta-u de desembre de l’any anterior, enviat al rector de la parròquia de Cubelles.

A: Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites Pastorals, Vol. 5, f. 112v-113r.

Frater Ferrarius et cetera. Dilecto in Christo rectori ecclesie de Cubellis nostre diòcesis vel eius locum tenenti. Salutem in Domino. Cum sicut intelleximus quedam ambigua vobis emerserint supra exequtione cuiusdam mandati per nos vobis litertorie facti super colendo dies domincos et alios festivos. Ideo vobis intentionem nostram expressius declarantes volumus et mandamus quatenus non obest litera per nos super his facta moneatis ex parte nostra generaliter et publice tribus diebus dominicis proxime venientibus omnes et singulos parrochianos vestros quos in hiis aberrantes novimus in ecclesia vestra dum major in ea fuerit populi multitudo ne in diebus dominicis audeant tenere mercatum nec emant vel vendant mercatum tenendo, nec intrent ad piscandum mare, nec vadant vel mittant cum animalibus vel sine blada ad molendna nec etiam oneret sive onerata ducant animalia ad Villam Francham vel olibi ipsis diebus dominicis. Alioquin si contrarium fecerint lapsis predictis tribus diebus dominicis quos eis ad hoc pro omnibu dilationibus f. 113r.| et peremptorie termino assignamus eos quos contrafecisse noveritis quos ex nunc ut ex tunc predicta canònica monitione premissa ac culpa et inobedientia eorum precedentibus in hiis scriptis excomunicacions vinculo innodamis. Excomunicatos ex tunc in dicta eclesia vestra singulis diebus dominicis continuis vel festivis in missarum sollempniis generaliter et publice nuncietis, tamdiu donec inde absolutionis beneficium meruerint obtinere.

Ulterius animarum eorum saluti providere volentes, volumus et vobis predicto rectori comitimus quatenus si quis vel si qui fuerint ob premissa vigore nostre litere quam vobis fecimus alio anno vestra ecclesia visitata vel erunt in posterum viogre presnetis excommunicationis sententia innodati, preter illos qui predictam excommunicationem incurrerint in tenendo mercatum vel emendo ven vendendo in eo diebus dominicis quorem absolutionem ad nos seu officialem Nostrum Barchinone specialiter reservamus, eos auctoritate nostra iniuncta eis pro culpe modo penitentia salutari, possitis absolvere in forma Ecclesie consueta.

Ceterum verbis contitutionum provincialium Terrachone inherentes mandamus vobis quatenus ipsos parrochianos vestros compellatis ad bene colendum festa subsequentia, festa videlicet Crucifixionis Domini, Epiphanie, Sancti Vicentii, Purificacionis Sancte Mariee, Mathei apostoli, Annuntiationis Sancte Marie, duorum dierum octabarum Pasche, Sancti Marchi evangeliste, Philippi et Jacobi, Inventionis Sancte Crucis, Ascensionis Domini, ferie secunde octabarum Penthecostes, Johannis Babtiste, Petri et Pauli, Sancte Marie Magdalene, Jacobi apostoli, Sancti Laurentii, Assumptionis Beate Marie, Sancti Bartholomei, Nativitate Beate Marie Virginis, Mathei apostoli, Sancti Michaelis, Luche evangeliste, Simonis et Jude, Omnium Sanctorum, Sancti Martini, Sancti Andreem Sacnti Nicholay, Sancti Thome, Nativitatis Domini, Sancti Staphani et Sancti Johannis apostoli. Et presentem literam quoad colendum ipsa festa nec aliam (?) supradictam volumus per vos tenere ac etiam observari.

Datum Cigiis, ·IIIo· nones janerii anno Domini ·Mo·CCCo·XLo·IIo· Visa per officiale