Publicació de l'article 'La cartera de l'oncle Tomàs'

La cartera de l’oncle Tomàs, Lolo Garcia.


Les golfes de les cases de Cubelles sovint amaguen grans tresors. Així ho va sentir la Laia Estalella Mercadé el dia que, remenant per l’altell de la llar familiar, va trobar pràcticament intacta la cartera del seu besoncle Tomàs Mercadé Rovirosa, germà de l’avi Josep i conegut a la família com l’oncle Tomàs. A banda d’algunes lletres de cançons possiblement del repertori habitual de la coral Flor de Foix, una carta de mossèn Jordi just l’any de la seva arribada a la parròquia de Santa Maria i algunes adreces de coneguts, la bitlletera també conservava documents i fotografies que acreditaven el seu pas pels camps de concentració franquistes de Camposancos (Pontevedra) i San Marcos (Lleó), així com la posterior prestació del servei militar a Mallorca i Osca.


Tomàs Mercadé i Rovirosa va néixer a Cubelles el 26 de març de 1919 a la plaça de la Font número 7, fill de Josep Mercadé i Granell (30-1-1889) i Mariana Rovirosa i Almirall (8-2-1883), matrimoni del que també nasqueren els germans Josep (16-4-1913) i Joan (15-1-1915). Com la resta de la família, es dedicà a la pagesia, a les diferents terres que treballaven com a masovers. Afiliat a la Unió de Rabassaire, amb l’esclat de l’anomenada Guerra Civil fou mobilitzat el 7 de març de 1938 amb encara no 19 anys dins de la coneguda com a lleva del Biberó. De Barcelona fou traslladat a Ponts (la Noguera) amb tren juntament amb els cubellencs Joan Rovirosa Ferrer, cosí seu, i Josep Vidal Fontanals. 

El seu primer contacte amb la contesa bèl·lica fou d’allò més traumàtic atès que a mitjanit els van despertar i els van portar al cementiri per presenciar l’execució d’un soldat que havia intentat desertar, a manera d’avís. L’ensurt del fet originà que el Tomàs es desmaiés.

Fent el servei militar el 4 de juliol de 1943

Segurament, com la resta de la lleva del Biberó, estigué present a la batalla del Segre malgrat que caigué pres poc temps després, atès que el 6 de juny de 1938 ja consta reclòs al camp de concentració de San Marcos i Santa Ana (document 1), un dels més cruels i per on desfilaren més presoners de tot el franquisme. El dia 6 va rebre la primera injecció de la vacuna contra la febre tifoïdal i sis dies més tard, el 12 de juny, la segona.

De Lleó va passar al camp de concentració de Camposancos (parròquia del municipi d’A Guarda, Pontevedra), on, segons la quartilla que conservava Tomàs Mercadé a la seva cartera, ja figurava com a presoner el 23 d’agost (document 2). El de Pontevedra va ser un dels camps més durs i, paradoxalment, desconeguts del franquisme, alçat sobre un antic col·legi de Jesuïtes actualment en perill de ruïnes. Amb només 19 anys, el seu periple per les diferents formes de repressió franquista encara viuria una nova etapa al Batalló de Treballadors nº3, 3a Cia. a Pamplona, on és documentada la seva presència el 24 de maig de 1939.

Tomàs Mercadé (segon per l’esquerra), amb tres reclutes més, l’11 d’abril de 1943.

Segons es dedueix de la quartilla expedida el 8 de març de 1940 per la Inspección de Campos de Concentración, depenent de la Dirección General de Servicios del Ministerio del Ejército (document 3), durant el procés de classificació que patí als diferents camps, Tomàs Mercadé va ser qualificat –sorprenentment- amb la lletra “D”, corresponent a “Delincuentes comunes”, la més greu juntament amb la “C”, atribuïda a oficials de l’exèrcit republicà, dirigents polítics i sindicals. Tant una com l’altra implicaven la celebració d’un consell de guerra i, en el millor dels casos, la seva posterior adscripció a un batalló de treballadors.

Tot plegat podria significar que, al cap de dos anys de la seva mobilització a causa de la guerra, suposadament ja quedava lliure malgrat que, com a molts joves que havien combatut al bàndol republicà, ara li tocava prestar el servei militar dins dels rengles de l’exèrcit de la dictadura franquista. I, en haver estat classificat com a responsable de delictes greus, en unes condicions gairebé infrahumanes similars a les del camp de concentració.

Fila superior, segon per l’esquerra, amb altres companys, el 8 de juliol de 1943.

Així, el 13 de març se li notifica que l’1 de maig següent ingressarà a la caixa de reclutes 37 de Barcelona (document 4), personant-se el 8 de juny a la comandància de la Guàrdia Civil de Vilanova i la Geltrú. A finals d’any encara deuria romandre a Cubelles atès que el 16 de desembre, l’Ajuntament de la vila li expedia el document acreditatiu del seu reemplaçament corresponent al 1940, signat pel secretari municipal del moment, Joan Pedro Ramírez (document 5).

La seva destinació deuria ser a les Balears, atès que un nou document l’identifica com a soldat del Batalló de Treballadors número 39 de Mallorca, rebent permís el 18 de març de 1942 per traslladar-se a Cubelles a compte de l’Estat (document 6). Els integrants d’aquesta companyia es van dedicar a aixecar tota mena de fortificacions per l’illa per la por d’un desembarcament de l’exèrcit aliat des del nord d’Àfrica a causa del suport del franquisme al bàndol nazi durant la II Guerra Mundial. Malgrat tractar-se de soldats de lleva, a efectes pràctics, els anomenats Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors estaven conformats per antics membres de l’exèrcit republicà i persones considerades desafectes a la dictadura en règim de treballs forçosos.

Al mig. Foto sense datar on s’hi identifiquen dues palmeres al fons..
 
La darrera referència de Tomàs Mercadé a Mallorca està datada d’octubre d’aquell mateix 1942 (document 7). Va ser aleshores quan, arran del viratge de la dictadura en relació a la contesa bèl·lica mundial escenificant una interessada neutralitat davant la reculada progressiva de les forces de l’Eix, finirien les construccions de les fortificacions defensives a les illes i es dissoldrien progressivament el batallons disciplinaris.

La resta de la documentació que Tomàs Mercadé va guardar fins a la seva mort i que conserva la seva família pertany a la seva estada a Sariñena (Osca), a l’entorn de 1945. Concretament, es tracta de dues autoritzacions del 16 de juny i d’una setmana més tard, el dia 23, per viatjar fins a Cubelles, la primera a càrrec del mateix comandament del regiment i la segona del govern civil (documents 8 i 9). No es pot descartar que al voltant d’aquestes dates per fi es pogués llicenciar, atès que ja feia cinc anys que estava realitzant el servei militar, als quals calia sumar els dos anteriors entre el front de guerra i la seva reclusió als diferents camps de concentració.

Menjant amb tres soldats més, el 18 de juliol de 1943. Segon per la dreta.

Lliure ja d’obligacions militars i d’un patiment que li deixà unes perennes seqüeles psicològiques, tal com recorda la seva neboda Montse Mercadé i Soler, va tornar a Cubelles per continuar la seva tasca de pagès i es va implicar en el Cor Flor del Foix com a cantaire. Va restar sempre solter vivint amb el seu germà Josep i la família d’aquest al carrer de Sant Antoni, 15.


Una cartera ben farcida de records

La cartera de l’oncle Tomàs guardava un total de 23 fotografies i catorze documents. De les imatges, n’hi ha nou que corresponen a instantànies quotidianes amb amics a la platja o d’excursió, i d’altres familiars, on hi surt ell de petit davant del que sembla una creu de terme, a dalt d’un cavall o abillat de natzarè. Així mateix, també se’n conserven dues fotos de mida carnet, una del mateix Tomàs i una altra del seu germà Joan. 

La resta de les imatges corresponen al seu pas pel servei militar. La més antiga és del 20 de març de 1942, només dos mesos abans que estigui documentada la seva estada a Palma de Mallorca, mentre que la darrera és del 18 de febrer de 1945, segurament ja a Osca. La majoria, però, corresponen a l’entorn de la primavera i l’estiu de 1943, presumiblement a Mallorca ateses les palmeres que es veuen en algunes de les instantànies. A totes apareix amb roba militar i posant amb altres companys amb els fusells o bé en actituds més disteses menjant i passejant pel carrer. 

En Tomàs Mercadé (de la fila dels que estan drets, el tercer per la dreta) en un moment d’esbarjo, el 8 de desembre de 1943.


En una fotografia de 1944 se’l veu amb altres companys que porten instruments musicals, de manera que no es pot descartar que acabés entonant alguna cançó, tenint en compte la seva afició pel cant coral.

Pel que fa a la documentació, més enllà dels referits a la seva estada als camps de concentració i el seu pas per l’exèrcit prestant el servei militar, incloent-hi una transcripció a l’alfabet Morse del seu puny i lletra des de Mallorca estant que denotaria la seva destinació al servei de telecomunicacions, també s’hi troben les senyes de tres coneguts de Sitges, Manresa i Castellar del Vallès, i, sobretot, la mostra documental de la seva gran afició pel cant coral i el seu vincle amb el grup Flor de Foix. 

Dels acotats, el primer per l’esquerra, fotografiat amb altres companys, alguns amb instruments musicals, el 1944.

En el revers d’un full oficial d’abril de 1949 signat per mossèn Miquel Estruch i l’alcalde Josep Marsé demanant aportacions econòmiques per acabar les obres del centre catequístic parroquial, Tomàs Mercadé hi tenia escrita a màquina la lletra de la sardana Maria de les trenes, en la seva versió per a baixos i baríton. També conservava les lletres escrites a mà de Jorn de Pasqua (també per a baixos) i la sardana Montserrat. 

Finalment, a data de 21 de setembre de 1957, també guardava una carta de mossèn Jordi Fort, dos mesos després de la seva arribada a Cubelles, en què el convocava a una reunió el dia 26 de setembre a les 22.00 h. al centre catequístic amb els membres de la coral Flor de Foix per tal de “tenir un petit canvi d’impressions i de fer un breu programa per les seves futures actuacions” (document 10)

Al mig, passejant de permís cap al final de la prestació militar, el 18 de febrer de 1945.

Sens dubte, un petit consol per a una persona sensible i humil a qui la desraó d’una guerra injusta i criminal el portaria a patir en primera persona la crueltat d’un règim autoritari i dictatorial que no dubtaria a robar-li set anys de la seva adolescència i joventut entre camps de concentració, treballs forçats i tota mena d’abusos. Una memòria continguda en una petita cartera que ara, 36 anys després de la seva mort, veu la llum en un merescut i sentit homenatge.

ANNEX DOCUMENTAL 

Document 1. Carnet del camp de concentració de San Marcos i Santa Ana el 1938. 

 


Document 2. Quartilla del camp de Camposancos, agost 1938.

 


Document 3. Inspecció de camps de concentració, el 8 de març de 1940.

 


Document 4. Caixes de reclutes del 1940.

 


Document 5. Revista anual de 1940 de Tomàs Mercadé, expedida el 16 de desembre. 

 


Document 6. Permís expedit per viatjar fins a Cubelles fent la mili a Mallorca, 18 de març de 1942.  

 


Document 7. Permís del 20 d’octubre de 1942.

 


Document 8. Autorització militar per viatjar emès a Sariñena (Osca), el 16 de juny de 1945.

 


Document 9. Permís on s’especifica que pot viatjar fins a Barcelona “i altres regions catalanes”, del 23 de juny de 1945.

 


Document 10. Convocatòria de mossèn Jordi als cantaires de la coral Flor de Foix, 21 de setembre de 1957.

 


Agraïments

Laia Estalella, Montse Mercadé, Joan Vidal, Montse Antó i personal del Jutjat de Pau de Cubelles. 

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Publicació de l'article 'Fortunato Borja, el benefactor de reclutes cubellencs'

Presentació del quadern 'Dosos amunt! El fet casteller a Cubelles' i inauguració de l’exposició 'Els castells a Cubelles'

ACTES DELS MESOS DE SETEMBRE I OCTUBRE 2021