MODIFICACIÓ ACTES: Presentació del llibre 'Elogi dels fumuts', de Joaquim Micó.

-

Divendres 10 de juny, a les 19h, a la sala d’actes del Centre Parroquial.


Presentació del llibre Elogi dels fumuts, de Joaquim Micó.

Es tracta d’un recull de 12 contes que parlen sobre “la improbable extinció dels idiotes”. Al tombar de les seves pàgines, impregnades per tots els matisos del negre, desfilen un grapat de personatges que fan gala d’una infinita estupidesa: marit, polític, guerrer, somiatruites, maltractador, assassí, víctima, escriptor, lector... I com que l’estupidesa no té gènere, trobem tant de masculins com femenins o no binaris. A tothom li toca el rebre, però també, sovint, apareixen personatges semblants que reben l’elogi dels fumuts, dels perjudicats, dels insurgents que es rebel·len. 



Dotze relats, un dels quals té Cubelles com a escenari, ben plens d’ironia i mala baba on el surrealisme, l’absurd de la realitat o la cruesa despullada també fan acte de presència en no poques de les seves pàgines. 

Joaquim Micó (Barcelona, 1960) resideix a Cubelles i és llicenciat en Història medieval, docent, gestor cultural, escriptor de contes i novel·la juvenil, guionista de còmic, TV i historiador. De jove ensopega amb la revista de còmic Más Madera i comença a escriure guions, col·laborant amb alguns dels millors dibuixants d’humor del moment. Aviat compagina un bon grapat de feines com a narrador d’històries: guions de televisió (TVE, CB), contes infantils, negre literari, director d’una ràdio local (Ràdio Cubelles) o cap de premsa d’una productora de cine (Íxia Films). Amb la primera novel·la, Qualsevol nit pot sortir el sol, guanya el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Juvenil (1989). També ha guanyat el I Festival Literari Castell de Canyelles, el XXXIII Premi Ferran Canyameres (Terrassa) i el VI Premi Bellvei Negre, aquest amb la novel·la Mai no hem tingut París, una història sobre un assassí cinèfil. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, gallec, italià i a l’alfabet Braille, i els còmics a l’alemany, anglès, àrab i francès. Poca conya! 


També és expert en la figura de la sindicalista i pedagoga nascuda a Cubelles, Teresa Mañé, del qui el 27 de setembre de 2019 va oferir una xerrada convidat pel GEC Amics del Castell.  

La presentació anirà a càrrec de Josep Lluís Villanueva, de Ràdio Cubelles, i del propi autor, i substitueix la inicialment prevista de Bienve Moya, que es trasllada al dia 17 de juny, a les 19h a la sala d'exposicions de la Parròquia.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

-
Imatge
Article aparegut originalment a l'Anuari 2015. Cubelles vista des de Gallifa Marta Blanch Quan estava apunt de finalitzar l’any 2015, en concret el 29 de desembre, es produïa el traspàs de la Marta Blanch, persona molt vinculada a la dinàmica cultural de la vila. Professora d’Història de l’Institut de Cubelles, va destacar com membre de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, de la qual en va ser presidenta i formava part del Ball de Gitanes. També era sòcia del GEC Amics del Castell. L’any 2002 va guanyar la Beca d’Investigació Local, juntament amb Joan Pujol, amb el treball “¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978)”, que va sortir publicat en un llibre l’any 2004. En record de la Marta, reproduïm aquest interessant article que va publicar en el programa de la Festa Major de 2004. Des de la muntanya de Gallifa, és fàcil imaginar com era Cubelles en temps passats, a pesar de l’esgarrifosa i ferotge especulació urbanística que vivim avui en
Més informació

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

-
Imatge
Article aparegut orginalment a l'Anuari 2012. El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix Jaume Casañas Com tots sabeu o coneixeu, la Mota de Sant Pere és una petita elevació de terreny sobre la plana al·luvial formada per el delta del riu Foix. Està situada a uns 400 m de la marge dreta, del esmentat riu i a uns 200 m de la platja. Aquest petit turó -que algú creu artificial- ha sofert en el decurs dels segles diferents transformacions. Sobre el original establiment fenici de l’antiguitat -que detallaré a continuació- vers l’any 1200 s’hi va bastir un convent de frares, l’anomenat Priorat de Sant Pere, edificació que molta temps desprès va acabar enrunada vers principis del segle XX. Anys més tard i en plena Guerra Civil, l’estiu de 1937 s’hi va aixecar un recinte fortificat format per trinxeres, nius de metralladores i búnquers. Complex militar construït per l’exèrcit republicà per la vigilància i defensa de la costa davant dels
Més informació

MEMÒRIA POPULAR

-
Imatge
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Del Penedès , editada per l’ Institut d’Estudis Penedesencs (número 32, any 2016). La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 Anys de l’efervescent estiu de 1976 , de Joan Vidal i Urpí. Quaranta anys després, evocació i testimonis directes del pas d’aquest moviment democràtic pels diversos indrets i poblacions del Penedès, els seus plantejaments i les realitzacions i actes que es van portar a terme, amb referències també a la diversa actuació de les forces d’ordre públic en una o altra població i nombrosos detalls d’anecdotari. La Marxa de la Llibertat fou organitzada l’estiu de 1976 per Pax Christi, amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres com a principals impulsors, i altres organitzacions com Agermanament i els Captaires per la Pau, amb el destacat suport de Lluís Maria Xirinacs. Consistí en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de les persones que
Més informació