MODIFICACIÓ ACTES: Presentació del llibre 'Guia de l'Havana Xica', a càrrec del seu autor, Bienve Moya

-

Divendres 17 de juny, a les 19.00 h, a la sala d’actes del Centre Parroquial

Presentació del llibre Guia de l'Havana Xica, a càrrec del seu autor, Bienve Moya



Aquesta Guia de l’Havana Xica, nom amb la qual va conèixer-se la Vilanova i la Geltrú dels segle XIX, té un abast relativament limitat, ha estat escrita per a aquells qui sent del terrós ─o que hi hagin fet niu─ puguin estar-hi interessats i vulguin, i tinguin temps, per recrear-se en les curiositats de la memòria històrica i social de la ciutat de Vilanova i la Geltrú i les poblacions que li fan companyia: Cubelles, Sitges, Canyelles, Ribes, Vilafranca... El llibre conté vint articles apareguts a Eix Diari els anys 2020 i 2021 i que serveixen de guia pel territori urbà i paisatgístic de Vilanova i la Geltrú i la comarca. Per tant, no s’ocupa només de la capital del Garraf sinó que dona cabuda a poblacions de la comarca, entre elles Cubelles, amb els articles Cubelles, mare de la vila nova i Un castell amb grafitesca, el de Cubelles. 

Benvingut (Bienve) Moya i Domènec (Vilanova i la Geltrú, 1944) és antropòleg, folklorista, escriptor, activista i gestor cultural. Relacionat amb companyies i projectes vinculats al teatre (Els Joglars, la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya, el Projecte Alcover, Trapezi i la Fira Internacional del Circ), fou director del Teatre Principal vilanoví. Va ser un dels promotors del projecte Socatalà d’investigació sobre la música tradicional contemporània. Des de l’Ajuntament de Barcelona va treballar a favor de la recuperació de les festes. Ha col·laborat en diaris i revistes i ha publicat diferents llibres, entre els quals Festes populars a Catalunya (amb Avel·lí Artís Gener), Rondalles i festes catalanes, La Festa a Catalunya, Llegendes del Penedès i de les valls del Garraf i Cada dia és festa. El 2009 va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular.

La presentació estava prevista inicialment per al dia 10 de juny però, per causes de força major, s'ha traslladat al 19 de juny.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

-
Imatge
Article aparegut originalment a l'Anuari 2015. Cubelles vista des de Gallifa Marta Blanch Quan estava apunt de finalitzar l’any 2015, en concret el 29 de desembre, es produïa el traspàs de la Marta Blanch, persona molt vinculada a la dinàmica cultural de la vila. Professora d’Història de l’Institut de Cubelles, va destacar com membre de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, de la qual en va ser presidenta i formava part del Ball de Gitanes. També era sòcia del GEC Amics del Castell. L’any 2002 va guanyar la Beca d’Investigació Local, juntament amb Joan Pujol, amb el treball “¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978)”, que va sortir publicat en un llibre l’any 2004. En record de la Marta, reproduïm aquest interessant article que va publicar en el programa de la Festa Major de 2004. Des de la muntanya de Gallifa, és fàcil imaginar com era Cubelles en temps passats, a pesar de l’esgarrifosa i ferotge especulació urbanística que vivim avui en
Més informació

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

-
Imatge
Article aparegut orginalment a l'Anuari 2012. El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix Jaume Casañas Com tots sabeu o coneixeu, la Mota de Sant Pere és una petita elevació de terreny sobre la plana al·luvial formada per el delta del riu Foix. Està situada a uns 400 m de la marge dreta, del esmentat riu i a uns 200 m de la platja. Aquest petit turó -que algú creu artificial- ha sofert en el decurs dels segles diferents transformacions. Sobre el original establiment fenici de l’antiguitat -que detallaré a continuació- vers l’any 1200 s’hi va bastir un convent de frares, l’anomenat Priorat de Sant Pere, edificació que molta temps desprès va acabar enrunada vers principis del segle XX. Anys més tard i en plena Guerra Civil, l’estiu de 1937 s’hi va aixecar un recinte fortificat format per trinxeres, nius de metralladores i búnquers. Complex militar construït per l’exèrcit republicà per la vigilància i defensa de la costa davant dels
Més informació

MEMÒRIA POPULAR

-
Imatge
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Del Penedès , editada per l’ Institut d’Estudis Penedesencs (número 32, any 2016). La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 Anys de l’efervescent estiu de 1976 , de Joan Vidal i Urpí. Quaranta anys després, evocació i testimonis directes del pas d’aquest moviment democràtic pels diversos indrets i poblacions del Penedès, els seus plantejaments i les realitzacions i actes que es van portar a terme, amb referències també a la diversa actuació de les forces d’ordre públic en una o altra població i nombrosos detalls d’anecdotari. La Marxa de la Llibertat fou organitzada l’estiu de 1976 per Pax Christi, amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres com a principals impulsors, i altres organitzacions com Agermanament i els Captaires per la Pau, amb el destacat suport de Lluís Maria Xirinacs. Consistí en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de les persones que
Més informació