Grup d'Estudis Cubellencs 'Amics del Castell'

Divendres 22 de febrer, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia. Conferència: L’antiga ciutat portuària ibèrica de Cubelles , a càrrec de Daniel López. Les excavacions dutes a terme a la Mota de Sant Pere , a tocar de l’antic fortí, durant les darreries del 2018, han tret a la llum la que podria ser la ciutat portuària d’època ibèrica més important de tota la Catalunya central. Durant gairebé tres setmanes de treballs, l’Ajuntament de Cubelles i la cooperativa Arqueovitis han localitzat un enclavament que podria abastar gairebé una hectàrea i mitja d’extensió i que abraçaria entre el segle V i el III abans de Crist . Entre d’altres troballes de valor incalculable, s’han descobert cases, carrers, muralles, espais de culte i, fins i tot, les restes d’un infant en un excel·lent estat de conservació i que ara serà sotmès a proves d’ADN per analitzar la seva semblança amb la població actual. El jaciment confirmaria la teoria segons la qual Cubelles era un important port...

Diumenge 17 de febrer, a les 12.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia. Assemblea General Ordinària del GEC Amics del Castell i lliurament de l’Anuari 2018 als socis de l’entitat. El Grup d'Estudis Cubellencs convoca aquest diumenge, 17 de febrer, l'assemblea general ordinària corresponent a l'exercici 2018. Com és habitual, es llegirà l'acta de l'assemblea anterior, es presentarà el balanç dels comptes durant l'any passat, es farà un repàs de les activitats dutes a terme al llarg del 2018 i es presentarà la proposta per a enguany. Un cop clogui l'assemblea amb el punt de precs i preguntes, es procedirà al lliurament entre els socis de l'Anuari 2018, una edició que enguany inclou fins a onze temes: 1.- L'estiueig a Cubelles (1900-1965) (Rafael Ibáñez, Narcís Pou, Teresa Niubò i Joan Vidal). Fotos d'Antoni Pineda i cedides per les famílies dels mateixos estiuejants. 2.- Mas Guineu. masies de Cubelles (Xavier Martínez) 3.- Ac...

Dissabte 9 de febrer, les 11.00 h., a través de Ràdio Cubelles. Històries de Cubelles (2): Memòries de la guerra i la postguerra , d’Eduard Granell Torrents. Continuant amb la secció encetada el novembre passat amb la xerrada de Xavier Martínez sobre els antics molins fariners de Cubelles, el programa Can Seixanta passarà en aquesta ocasió una gravació de gran interès testimonial. Són els records de la guerra i els primers temps de la postguerra que Eduard Granell Torrents (Cubelles, 1921-2007) va explicar a la seva neta Meritxell Granell Villalón quan aquesta realitzava un treball de recerca en la seva època d’estudiant de tercer de BUP (va obtenir un primer premi). La gravació també inclou records de Maria Albet Carbonell , esposa de l’Eduard. El programa, realitzat per Joan Vidal , comptarà també amb la participació de Josep Maria Granell Albet , fill de l’Eduard i la Maria.  També s’emetrà el dimecres 13 de febrer a les 19.00 h. Foto: Eduard Granell, el 1938.

Divendres 25 de gener, a les 19.00 h., a la sala d’actes del Centre Parroquial. Projecció del reportatge Memòria popular. L’entrada dels nacionals a Cubelles . L’any 2009, l’Institut d’Estudis Penedesencs efectuà un reportatge sobre els darrers dies de la Guerra Civil espanyola al Penedès i l’ocupació franquista. Josep Solé Armajach entrevistà quatre dones del poble que recordaren com van viure l’entrada de les tropes feixistes a Cubelles el 21 de gener de 1939 , i els difícils dies anteriors a aquest fet. Hi intervingueren Rosario Civiach Pedro, Roseta Guasch Adrià, Maria Pedro Aviñó i Maria Urpí Aviñó , de les quals només resta en vida Maria Pedro . El reportatge formava part del projecte Noms i llocs , finançat pel Ministerio de la Presidencia. Aquesta projecció ja la vàrem oferir l’any 2011 i ara hem considerat repetir-la amb motiu dels 80 anys d’aquell fet. Foto: Entrada de l'exèrcit franquista a Cubelles, el 21 de gener de 1939.

Divendres 18 de gener, a les 17.00 h., a la font del carrer de Sant Antoni. Inauguració de la placa en memòria de l’infame i tràgic bombardeig de l’aviació franquista al poble de Cubelles. El 18 de gener de 1939, ara fa 80 anys, es va produir un dels fets més dramàtics, covards i criminals que va patir Cubelles en la Guerra Civil: un bombardeig sobre el nucli del poble a càrrec de l’aviació franquista. Aquella tarda van caure tres bombes, dues a la plaça de Francesc Macià (actualment plaça de la Font) i una a la plaça d'Anselm Clavé (ara, de Balmes). Mentre que aquesta darrera només va fer un gran esvoranc, les altres dues van provocar la mort de dues persones . Una va caure a cal Rulit, casa situada davant de L'Aliança, i la víctima mortal va ser un nen de set anys, Josep Maria Carbonell Rovirosa . Els seus pares vivien a Barcelona i es traslladaren a Cubelles per protegir-se dels bombardeigs. L'altre bomba va impactar a la primera casa del carrer de Sant Antoni, a t...

Divendres 14 de desembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia. Conferència i audiovisual: L'antic ofici de la pedra seca , a càrrec d’Oriol Millán. El conferenciant oferirà una breu anàlisi de la repercussió de l'ofici de la construcció amb pedra seca o margeteria al llarg de la història, a l'àmbit mediterrani. També efectuarà una introducció de l'ofici de margeter , amb la descripció de les diferents tècniques de construcció segons el tipus de pedra o la funció de l'edifici.    Oriol Millán Blanch (Barcelona, 1984) ha estat sempre arrelat a Cubelles. Ecologista i enamorat de la natura, té una llarga experiència en permacultura, viverisme i estudi ecològic. Treballa de pintor, dissenyador de cartells, muralista, permacultor, silvicultor i margeter. És soci fundador d’ ARBA Litoral , una entitat sense ànim de lucre que intenta que els boscos guanyin terreny natural. Autor de la portada del programa de la Festa Major de Cubelles de 2016 , en l’entr...

Divendres 30 de novembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia. El messies de Händel, un himne universal , a càrrec d’Edmon Colomer. Tothom ha sentit parlar de l’ Al·leluia de Händel . Fins i tot ens atrevim a començar-la a cantar. Només cal repetir Al·leluia! diverses vegades... Però quanta gent sap que aquest fragment tan famós pertany a un dels oratoris del no menys famós Georg Friedrich Händel , l'únic compositor del barroc que va rivalitzar amb el gran Johann Sebastian Bach ? El títol d'aquest oratori sacre és El Messies . En principi un oratori era una obra religiosa per a solistes, cor i orquestra, que va néixer de la necessitat de donar un caràcter atractiu als exercicis espirituals. Del terreny de la litúrgia va passar progressivament a l’univers del concert i va prendre la forma d’un drama líric, com si fos una òpera, però sense representació escènica. El Messies és una obra sobre l'adveniment de Crist, la mort de l'home i l'esper...