ACTES DEL MES DE JUNY DE 2021

ACTIVITATS PRESENCIALS

Divendres 4 de juny, a les 19.00 h., al Centre Social Joan Roig i Piera

Inauguració de l’exposició Cubelles en el record. Imatges dels anys 50 i 60 del segle XX, a càrrec de Bernardo Oller Muñoz.

Bernardo Oller Muñoz, cubellenc que ara viu a Vilanova i la Geltrú, ens ofereix una mostra de 50 fotografies que ell mateix va fer als anys cinquanta i seixanta de la passada centúria. Un magnífic recull centrat, sobretot, en la seva família, que vivia al carrer Major número 23, formada pel matrimoni Manuel Oller Losilla i Rosa Muñoz Cano, i els seus fills Maria, Juan Manuel, Bernardo i Màxim. Hi podrem veure imatges de feines del camp, paisatges, temes costumistes, etc. Hi destaca, també, un grapat de fotos inèdites de la gran nevada del Nadal de 1962 en què es pot apreciar, per exemple, la llera del riu Foix completament coberta de neu.

Bernardo Oller Muñoz, soci del GEC Amics del Castell, va néixer el 27 de gener de 1939 en el si d’una família originària de Pulpi (Almeria) que va arrelar a Cubelles a partir d’aquella dècada de 1930. Va estudiar Mestria Industrial, Batxillerat superior i Enginyeria Industrial (no va acabar aquesta carrera) i va desenvolupar la seva vida professional a la Seat, on fou cap de la secció de projectes d’utillatge i també va impartir classes de Dibuix Industrial i Interpretació de plànols a personal i operaris de tallers.

L’exposició romandrà oberta fins al 30 de juny en horari del Centre Social.

En finalitzar la presentació hi haurà un refrigeri per als assistents a l’acte.

Divendres 11 de juny, a les 19.00 h., al Centre Social Joan Roig i Piera

Presentació del llibre sobre Caterina Rovirosa Biscaí, de Núria Raspall Rovirosa, a càrrec de l’autora i de Xavier Martínez.

Aquesta és la història de la curta existència de Caterina Rovirosa Biscaí, de Calafell. Ara, després de dos-cents vuitanta-nou anys de la seva mort, Núria Raspall Rovirosa dona a conèixer part de la seva vida i li atorga, a ella i al seu fill, un lloc destacat dins de la bibliografia de la saga dels Rovirosa.

La pròpia protagonista, Caterina, de manera figurada, ens explica de què va el tema:

“Després de gairebé tres segles, aquest llibre dona a conèixer la història dels últims anys de la meva vida. Ha estat possible pel perseverant afany d’una cosina molt llunyana que un dia es va proposar resseguir els passos de la meva nissaga fins que va aconseguir donar-li forma a través de la documentació originada per les disputes entre els Rovirosa de Calafell i els Alcover de Vilafranca del Penedès.

A no ser d’ella, el meu pas pel món hauria passat del tot desapercebut, però amb constància ha aconseguit que es torni a parlar de nosaltres i que es puguin saber els fets de manera bastant aproximada a com van ocórrer. Des d’allà on soc he procurat ajudar-la i donar-li la inspiració de l’única manera que he pogut: a través d’un munt de documentació que ha anat a parar a diferents arxius.

L’objectiu d’aquesta nota és d’informar als que l’esteu llegint, que el contingut de la narració us traslladarà tant al Calafell de la meva època i de la dels meus avantpassats com als cognoms de les famílies que hi van viure, molts descendents dels quals encara segueixen vivint a la població”.

Núria Raspall i Rovirosa (Barcelona, 1949) publica el seu tercer llibre sobre la nissaga dels Rovirosa en què relata els últims quatre anys de la vida de la pubilla Caterina Rovirosa Biscaí, de Calafell, que s’inicien quatre dies abans del casament i finalitzen a Vilafranca del Penedès el dia de la defunció quan dona a llum un nen. Aquest cop, el relat ens situa als fets ocorreguts tant a la Caterina com a la seva família durant el primer terç del segle XVIII.

El que l’autora va començar l’any 2007 com una recerca familiar s’ha anat convertint en la identificació de la connexió amb altres famílies a través dels matrimonis, en l’intent de localitzar els llocs on estaven situades les cases i les terres i en la voluntat de treure a la llum retalls d’història local emmarcada en la història general de Catalunya.

La presentació del llibre anirà a càrrec de la pròpia autora i de l’historiador cubellenc i membre de la junta del GEC Amics del Castell Xavier Martínez Roig.

ACTIVITATS VIRTUALS

S’hi podrà accedir mitjançant les nostres xarxes socials

-Facebook (https://www.facebook.com/GECAmicsCastell)

-Twitter (https://twitter.com/AmicsCastell)

-Instagram (https://www.instagram.com/amicscastellcubelles)

-Youtube (https://www.youtube.com/c/GECAmicsdelCastell)

-Blog (amicscastell.blogspot.com)

Divendres 18 de juny, a partir de les 11.00 h.

Entrevista/conferència: Refugiats, per què, a càrrec de Jordi Armadans. Modera Lolo Garcia.

Durant la segona quinzena del mes de maig, el Centre Social Joan Roig i Piera ha acollit l’exposició Refugiats, per què?, amb la finalitat d’ampliar la mirada més enllà de la reacció solidària davant la crisi de les persones refugiades i contribuir a promoure canvis globals i estructurals que facin possible posar fi a les causes que cada dia obliguen milers persones a fugir de casa seva. La mostra formava part de les propostes del Programa Garraf per la Pau, que desenvolupa el Consell Comarcal del Garraf amb el suport de la Diputació de Barcelona, i que durant els darrers anys ha centrat les activitats en la reflexió sobre les causes del refugi.

Jordi Armadans i Gil (Barcelona, 1968) és periodista, politòleg i director de FundiPau (Fundació per la Pau). Analista en temes de seguretat i conflictes, sempre ha estat vinculat a moviments socials en defensa de la pau, els drets humans i l’ètica social. Ha participat, com a representant de la societat civil, en processos diplomàtics de desarmament i control d’armes a les Nacions Unides, com el Tractat sobre el Comerç d’Armes, entre d’altres. Fundada el 1983, FundiPau és una fundació sense ànim de lucre de Catalunya, que promou la cultura de la pau. És membre de l'Oficina Internacional per la Pau (IPB) i promotora de la Crida per la Pau de la Haia. També és membre fundador del Centre Unesco de Catalunya.

Divendres 25 de juny, a partir de les 11.00 h.

Publicació de l’article: Fortunato Borja. El benefactor dels reclutes cubellencs, de Rafel Ibáñez i Joan Vidal. 

Tot i que per a les generacions més joves el compliment obligat del servei militar pugui sonar com quelcom llunyà i inaudit, durant molts anys va esdevenir una aturada forçosa en els plans vitals de milers de joves que havien d’abandonar casa seva i la resta del seu entorn per “anar a fer el soldat”. La duresa de la dictadura franquista, d’evident caràcter militar, així com la possibilitat de ser destinat a centenars de quilòmetres de Cubelles podia fer d’aquest mesos de “servei a la pàtria” –fins gairebé dos anys en algunes èpoques– un autèntic malson per als reclutes de la vila. Malgrat el pas dels anys, encara avui dia són molts els cubellencs que recorden amb simpatia i agraïment Fortunato Borja Balsa (1911, Vilapedre, Lugo), militar casat amb la cubellenca Rita Pedro Almirall (1919), i que utilitzaria les seves influències per fer més suportable la prestació del servei militar als joves de la vila. 

En un article aparegut a l’Anuari de 2016, Rafel Ibáñez, justament un dels afavorits per les seves mediacions, i Joan Vidal recopilaven part de la vida i actuacions de Fortunato Borja qui, tot i la seva pertinença a l’exèrcit franquista, sempre va ser recordat pel seu caràcter afable i benefactor.