dimarts, 11 de desembre de 2018

CONFERÈNCIA I AUDIOVISUAL

Divendres 14 de desembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Conferència i audiovisual: L'antic ofici de la pedra seca, a càrrec d’Oriol Millán.

El conferenciant oferirà una breu anàlisi de la repercussió de l'ofici de la construcció amb pedra seca o margeteria al llarg de la història, a l'àmbit mediterrani. També efectuarà una introducció de l'ofici de margeter, amb la descripció de les diferents tècniques de construcció segons el tipus de pedra o la funció de l'edifici. 

 
Oriol Millán Blanch (Barcelona, 1984) ha estat sempre arrelat a Cubelles. Ecologista i enamorat de la natura, té una llarga experiència en permacultura, viverisme i estudi ecològic. Treballa de pintor, dissenyador de cartells, muralista, permacultor, silvicultor i margeter. És soci fundador d’ARBA Litoral, una entitat sense ànim de lucre que intenta que els boscos guanyin terreny natural. Autor de la portada del programa de la Festa Major de Cubelles de 2016, en l’entrevista que Gemma Sánchez li va fer en aquella publicació assegurava que la tasca que més li entusiasma, i de la qual és un gran expert, és la recuperació de marges de pedra seca, ja que, segons ell, és la combinació ideal de feina artística, patrimoni i natura.

Foto: Rafael López-Monné


dimarts, 27 de novembre de 2018

CONFERÈNCIA

Divendres 30 de novembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

El messies de Händel, un himne universal, a càrrec d’Edmon Colomer.

Tothom ha sentit parlar de l’Al·leluia de Händel. Fins i tot ens atrevim a començar-la a cantar. Només cal repetir Al·leluia! diverses vegades... Però quanta gent sap que aquest fragment tan famós pertany a un dels oratoris del no menys famós Georg Friedrich Händel, l'únic compositor del barroc que va rivalitzar amb el gran Johann Sebastian Bach? El títol d'aquest oratori sacre és El Messies. En principi un oratori era una obra religiosa per a solistes, cor i orquestra, que va néixer de la necessitat de donar un caràcter atractiu als exercicis espirituals. Del terreny de la litúrgia va passar progressivament a l’univers del concert i va prendre la forma d’un drama líric, com si fos una òpera, però sense representació escènica.


El Messies és una obra sobre l'adveniment de Crist, la mort de l'home i l'esperança de la resurrecció. Al món occidental és tradicional programar-lo per Nadal. A Catalunya, des de 1995 s’organitza el concert Messies Participatiu, en què es convida cantaires afeccionats a cantar des dels seients del públic tot reforçant el cor de l'escenari. Enguany el Messies Participatiu se celebrarà el 27 de desembre a l'Auditori de Barcelona i aplegarà més de 500 cantaires. L'Edmon Colomer l'ha dirigit diverses vegades i ens en parlarà en aquesta conferència en què podreu escoltar alguns dels fragments més emotius d’El Messies, inclosa l’Al·leluia, i descobrir detalls sorprenents de l'obra, del seu context històric i del significat del text.

Edmon Colomer és director d'orquestra i pedagog. Ha estat titular de diverses orquestres a Catalunya, Espanya, França i Corea del Sud. L'any 1983 crea la Joven Orquesta Nacional de España, el 1985 emprèn la transformació de l'Orquesta Sinfónica de Tenerife i el 1988 crea l'Orquestra de Cadaqués. Té un extens catàleg discogràfic amb versions de referència com Atlàntida i El amor brujo, de Falla; La Peste, de Gerhard; el Concert per a orgue, de Poulenc, i el Concierto de Aranjuez, de Rodrigo, amb Paco de Lucía. L'any 2002 el Ministeri de Cultura francès li concedí la distinció Chevalier dans l’ordre des palmes académiques. L'any 1995 va dirigir la primera edició del Messies Participatiu al Palau de la Música Catalana, i ha estat convidat a dirigir-lo novament els anys 2005 i 2018. Soci del GEC Amics del Castell, des de fa anys resideix a Cubelles, on s’ha involucrat en diverses activitats culturals de la vila.

dilluns, 19 de novembre de 2018

TAULA RODONA I DOCUMENTAL

Divendres 23 de novembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Cubellencs al front de guerra, amb Joan Vidal i Neus Capdet, moderada per Lolo Garcia, i projecció del documental La batalla de l’Ebre en imatges.

Per contribuir a la recuperació de la memòria històrica, principal finalitat de la nostra entitat, organitzem aquest acte coincidint amb el 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre (juliol-novembre de 1938). Joan Vidal i Neus Capdet Sardà parlaran del context d’aquella cruel batalla, la més sagnant i decisiva de la Guerra Civil espanyola, i dels cubellencs que van prendre part en aquesta batalla i els que van estar a altres fronts de guerra, basant-se en els treballs que sobre la Guerra Civil a Cubelles ambdós han publicat. La sessió es complementarà amb la projecció del documental La Batalla de l’Ebre en imatges.

Neus Capdet Sardà (Cubelles, 1975) és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. És professora de la seva especialitat a l’Institut Cubelles, on també és la coordinadora d’activitats. Forma part del grup de memòria històrica i prevenció dels feixisme, anomenat Projecte Buchenwald. És coautora, amb Anna Garcia Rides, del llibre Un pas per la guerra, guanyador de la Beca d’Investigació Local de Cubelles 2000. Va formar part de la primera junta del GEC Amics del Castell com a vocal.

Foto: Portada del llibre Un pas per la guerra, de Neus Capdet i Anna Garcia.

dimarts, 13 de novembre de 2018

HISTÒRIES DE CUBELLES

Dissabte 17 de novembre, a les 11.00 h., a través de Ràdio Cubelles.

Els molins fariners
, amb Xavier Martínez.

Dins el programa Can Seixanta que cada setmana realitza i presenta Joan Vidal, s’enceta una sèrie que, amb el nom genèric d’Històries de Cubelles, pretén divulgar aspectes històrics de la nostra població amb espais monogràfics que s’emetran de tant en tant. Per començar, Xavier Martínez parlarà dels molins fariners que fins a les acaballes del segle XIX van existir al municipi a prop del riu Foix: Molí d’en Cucurella o d’en Rovirosa; Molí del Salze; Molí Nou, Molí de l’Estapé, Molí de l’Anton o de la Palma i Molí de Baix. 

Xavier Martínez i Roig (Barcelona, 1970), és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Membre de la junta del GEC Amics del Castell, és coautor, amb Joan Vidal, del llibre Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació, guanyador de la Beca d’Investigació Local de Cubelles 2007. També és autor d’El Banc de Vilanova i L’Esquerra Republicana de Catalunya de Cubelles. Ha participat en el llibre Història Gràfica de Cubelles (1970-2000) i ha col·laborat en nombroses investigacions històriques del GEC Amics del Castell, principalment en l’estudi de les masies del municipi.

El programa es repetirà el dimecres 21 de novembre a les 19.00 h. i també es pot escoltar a través de la web de Ràdio Cubelles.

Foto: Xavier Martínez (esquerra) i Joan Vidal.

dimecres, 24 d’octubre de 2018

DISTINCIÓ

El GEC Amics del Castell, entre les entitats distingides en els VII Premis Pompeu Fabra 


Aquest dimarts 23 d’octubre s’ha celebrat la VII edició del lliurament dels premis Pompeu Fabra, organitzats per la Direcció General de Política Lingüística i que enguany coincideixen amb l’any Pompeu Fabra. El Jurat va decidir, per unanimitat, amb motiu de l’Any Fabra, de fer també una menció de reconeixement especial a les 214 entitats que formen part actualment el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, dins les quals es troba el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell

L’acte, presidit per la consellera de Cultura, Laura Borràs, acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va tenir lloc a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Una representació del GEC Amics del Castell, formada per Joan Vidal, Teresa Niubò i Xavier Pons, va recollir un diploma acreditatiu i una litografia de Pompeu Fabra que va rebre cadascuna de les entitats presents a l’acte.

Amb els premis Pompeu Fabra, instituïts l’any 2008, la Direcció General de Política Lingüística reconeix i premia les persones, entitats, empreses o organitzacions que contribueixin en la projecció social de la llengua catalana. Els premis porten el nom de Pompeu Fabra (1868-1948), gramàtic i lexicògraf que va dedicar la seva vida a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua, ja que la seva figura i el seu treball han estat essencials per fixar el català contemporani. 

A partir de 2011, els premis es concedeixen en les sis categories següents: comunicació i noves tecnologies; àmbit socioeconòmic; projecció i difusió de la llengua catalana; trajectòria professional, científica o cívica; incorporació a la comunitat lingüística catalana i, finalment, voluntariat lingüístic. Des del passat 2013 els premis es celebren biennalment.

Foto dalt: D'esquerra a dreta, els membres de la junta Joan Vidal, Xavier Pons i Teresa Niubó

Foto baix: L'actiu Rosa Cadafalch encetà l'acte.


dilluns, 22 d’octubre de 2018

CONFERÈNCIA

Divendres 26 d’octubre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Pompeu Fabra, més enllà del lingüista, a càrrec de Josep Maria Roig Rosich. 


Més enllà de la seva indiscutible vàlua com a gramàtic i lingüista el conferenciant ens aproparà a Pompeu Fabra des de la seva dimensió cívica i política. Ell mai va viure reclòs en els seus estudis, aïllat de la societat i dels problemes del seu temps, sinó que ben al contrari es va comprometre i es va integrar en grups i associacions que treballaven per transformar el país. És poc coneguda la seva candidatura a regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1913 al costat de Francesc Layret (fet ben indicatiu del seu tarannà polític), ja ho és més la seva presidència de l’Ateneu barcelonès durant la dictadura de Primo de Rivera o la de Palestra més tard. Mai va defugir donar la cara i posar-se al costat d’unes opcions esquerranoses o progressistes. Josep Maria Roig anirà seguint aquests i altres compromisos públics per completar la imatge habitual d’un Pompeu Fabra filòleg que va revolucionar els àmbits de la llengua i la cultura catalana. 

Josep Maria Roig Rosich és professor de la Universitat Rovira i Virgili i un dels millors historiadors sobre la Catalunya del segle XX. Ha publicat nombrosos textos i documents sobre Francesc Macià, llibres d’història, entre ells La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya i Història de l’Orfeó Català. Així mateix, és el coordinador de la Història de la Generalitat, de la qual ha escrit el capítol La Generalitat durant la Segona República. Ha sigut director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i de la Revista de Catalunya, prenent el relleu de Max Cahner i Albert Manent. Quan deixà el càrrec d’aquesta darrera (2015) va rebre un emotiu homenatge i el substituí l’actual President de la Generalitat, Joaquim Torra.

Acte inclòs dins la commemoració de l’Any Fabra.

dilluns, 24 de setembre de 2018

CONFERÈNCIA

Dijous 27 de setembre, a les 19.30 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Conferència Ofici, treball i natura. Activitats preindustrials a Cubelles, a càrrec d’Albert Tubau.

Es tracta d’aprofundir en aquelles activitats i oficis de caràcter preindustrial estretament lligades al territori, en aquest cas Cubelles. L’activitat vitivinícola, les construccions de pedra seca, els molins fariners, els pous de glaç o els forns de calç son activitats que de temps immemorials han permès a l’home interactuar amb l’entorn natural. Veure com es desenvolupaven aquestes activitats, quins vestigis en resten i com interpretar-los. 

Albert Tubau i Garcia va néixer a Vilafranca del Penedès el 1963 però és vilanoví de cinquena generació. És Enginyer Tècnic Industrial i Diplomat en Ciències Econòmiques. Des de fa 33 anys desenvolupa la seva activitat professional a Prysmian Cables –abans Pirelli– i durant 16 anys ha estat professor de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Dedicat a la recerca històrica local i comarcal, ha rebut diversos premis d'investigació com ara l'Eugeni Molero del Consell Comarcal del Garraf en tres ocasions, el premi d'assaig científic Ramon de Penyafort del Museu de Vilafranca, el Ramon de Penyafort d'Investigació històrica en dues ocasions o el premi de recerca de l'Ajuntament de Barcelona. També va guanyar, el 1997, el Premi Vila de Cubelles de Investigació amb el treball Moliners, calcinaires i pouaters, un passeig per la Cubelles preindustrial.

Ha estat president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, membre de la junta d’aquesta entitat durant molts anys i també de diverses associacions culturals i econòmiques. Actualment forma part de la junta de patrons del Foment Vilanoví.

Acte organitzat per l’Institut d’Estudis Penedesencs i el GEC Amics del Castell.

dijous, 7 de juny de 2018

SORTIDA CULTURAL

Divendres 8, dissabte 9 i diumenge 10 de juny. 
Sortida cultural al Burgo De Osma, Cañón Del Río Lobos, Laguna Negra, Castroviejo i Sòria.

Divendres 8 de juny: Concentració a un quart de 7 del matí a la plaça del Mercat. Sortida a dos quarts de 7 en autocar. Dinar i allotjament a l’Hotel II Virrey del Burgo de Osma (Sòria). A la tarda visitarem aquesta ciutat i el Cañón del Rio Lobos, declarat Parc Natural el 1985. 

La creació del Burgo de Osma té lloc el 1101, quan el seu bisbe, beatificat com San Pedro de Osma, mana aixecar una catedral, al voltant de la qual es va crear l’actual nucli urbà. Burgo de Osma és ciutat monumental de reconeguda gastronomia amb seu episcopal des del segle XII, i al segle XVI contava amb Universitat. Aquest fet es manifesta en el seu gran nombre de cases senyorials i edificis religiosos. L’element més característic de la catedral és la imponent torre-campanar de 72 metres, començada en estil gòtic i acabada en barroc. Malgrat que l’edifici actual és d’estil gòtic, aquesta catedral es va construir sobre la primitiva romànica, parcialment destruïda l’any 1232. Són dignes de veure l’escultura romànica del Sant Crist del Miracle, el sepulcre gòtic de San Pedro de Osma o el seu retaule major renaixentista. 

Després ens traslladarem a l’espectacular Cañón del Rio Lobos, declarat Parc Natural el 1985, i que fou una de les primeres zones protegides a Castella i Lleó. Està considerat com un dels paisatges més bonics d’Espanya, i en el seu interior veurem l’ermita templera de San Bartolomé, de principis del segle XIII. En aquest canyó d’origen càrstic trobarem parets calcàries de prop de 200 metres d’alçada, esmolades per fenòmens erosius, donant lloc a unes belles i capritxoses formes de relleu. Un cop finalitzada la visita tornarem al nostre hotel, on soparem i ens allotjarem.

Dissabte 9 de juny: Visita al parc natural la Laguna Negra. De retorn realitzarem parada al punt de neu de Santa Inés. Dinarem a un restaurant de la zona. Per la tarda visitarem una altra meravella natural, Castroviejo, i Playa Pita, la platja de Sòria, indret situat prop del pantà de la Cuerda del Pozo, format amb les aigües del riu Duero embassades.

Coneixerem alguna de les llegendes que rodegen aquesta meravella natural d’aigües fosques i enigmàtiques, relatades per Antonio Machado, fet que deu a les enormes roques que la rodegen, i que hi queden reflectides. 

De retorn realitzarem parada al punt de neu de Santa Inés, d’on gaudirem d’unes immillorables vistes. Dinarem a un restaurant de la zona. Per la tarda coneixerem una altra meravella natural que ens sorprendrà, Castroviejo, un conjunt de roques de formes fantàstiques, esmolades per l’erosió del vent, la pluja, el gel i la neu, fent de Castroviejo una espècie de museu a l’aire lliure d’escultures capritxoses i molt espectaculars. 

Diumenge 10 de juny: Visita guiada a Sòria, dinar a aquesta ciutat i retorn cap a Cubelles. 

Poc coneguda, Sòria té un encant que va convèncer diversos poetes com és el cas de Gerardo Diego, Bécquer i Antonio Machado, i recorrerem amb guia local els principals monuments de la ciutat:

-El conjunt de San Saturio, patró de Sòria, està format per unes grutes naturals sobre les quals s’hi va construir un edifici dedicat a ús religiós. Consta de diferents sales, la del Cabildo de los Heros, la Capella de Sant Miquel, la Sala expositiva, la Sala de la Vivienda del Santero, les Sales de l’Ajuntament i dels Canònigos i la Sacristia. També hi trobem la capella d’estil barroc. 

-Los Arcos de San Juan de Duero, claustre annex a l’església i utilitzat per donar sepultura entre els segles XIII i XV. És un dels més originals del romànic espanyol per la varietat de la seva arquitectura.

-L’església romànica de Santo Domingo, declarada Bé d’Interés Cultural l’any 2000.

-El Palacio dels Marichalar.

-La Concatedral de San Pedro, construïda entre els segles XII al XIV, d’estil gòtic sobre una primitiva església romànica. L’element més destacable és el claustre de sillería, declarat bé d’interès cultural el 1929, la portada plateresca i les capelles i retaules del seu interior.

El preu de la sortida, amb l’autocar, les visites, els guies, l’allotjament, sopars i dinars inclosos, és de 240€ per als socis i de 245€ per als no socis. L’habitació individual costa 30€ més.

dimarts, 29 de maig de 2018

EXPOSICIÓ

Divendres 1 de juny, a les 19.30 h., a la sala d’actes del Centre Social Joan Roig i Piera.

Inauguració de l’exposició de fotos de l’arxiu d’Antoni Pineda cedides per Montserrat Ivern Amat. 


L’arxiu de l’Antoni Pineda continua creixent i aquesta vegada el nostre president d’honor ens ofereix una interessant col·lecció de fotos cedides per la Montse Ivern Amat.

L’exposició restarà oberta durant el mes de juny en horari del Centre Social.

FOTO: Grup de joves a la platja de Cubelles, l’estiu de 1942.

dimarts, 15 de maig de 2018

PRESENTACIÓ

Divendres 18 de maig, a 19.30 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Presentació del llibre ¿Seré yo español?: Un periodista catalán en Madrid (1925-1930), recull d’articles de Gaziel.

La presentació anirà a càrrec de l’editor del llibre, Narcís Garolera, i el periodista Francesc-Marc Álvaro, autor del pròleg. Acte emmarcat dins l’any Fabra.

Agustí Calvet –conegut amb el pseudònim de Gaziel -va publicar al diari El Sol, entre 1925 i 1930, un centenar d’articles, la majoria dels quals no han estat mai recollits en un llibre. En les seves col·laboracions per aquest diari madrileny, Gaziel va més enllà de l’actualitat política i reflexiona sobre qüestions com la política europea d’entreguerres, la dicotomia Espanya-Amèrica i, especialment, les dificultats de l’encaix català en la vida política espanyola. Les seves reflexions són, segons Francesc-Marc Álvaro, “una veu que il·lumina la història d’Espanya i de Catalunya amb la llum obliqua del dubte, l’experiència i l’honestedat” i confirmen Gaziel com el periodista català més important de la primera meitat del segle XX.

Narcís Garolera i Carbonell (Vic, 1949) és doctor en Filologia Catalana i catedràtic de Llengua i Literatura a la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat més d'un centenar de llibres, la major part dels quals són edicions crítiques d'obres de Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. Va ser guardonat amb el Premi Serra d’Or d’estudis literaris.

Francesc-Marc Álvaro i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1967) és un dels periodistes més prestigiosos del país. Columnista i editorialista de La Vanguardia i de les revistes Esguard i Serra d’Or, col·labora a RAC1, 8TV i TV3. Compagina aquesta tasca professional amb la docència del Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (Barcelona). Autor de nombrosos llibres, ha obtingut el Premi Nacional de Periodisme, el Premi Recull, el Premi Serra i Moret i el Premi Ibàñez Escofet, entre d’altres.

Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i GEC Amics del Castell, dins l’Any Fabra.

dimarts, 8 de maig de 2018

CONFERÈNCIA

Divendres 11 de maig, a les 19.00 h., al pati de ponent del castell.

Conferència: L’esport i la llibertat de premsa, a càrrec de Ramon Besa. 

Amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa (3 de maig) i del lliurament dels premis Micròfon d’Or i Altaveu de Ràdio Cubelles, el GEC Amics del Castell organitza aquesta conferència conjuntament amb l’emissora municipal, la més antiga del Garraf. 

Ramon Besa i Camprubí (Perafita, 1958) és un dels periodistes esportius més prestigiosos de Catalunya. Redactor en cap d’esports d’El País i col·laborador de Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona-Cadena SER, va ser redactor d’El 9 Nou i cap d'esports de l’Avui. És professor de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna. És autor, entre d’altres, del llibre Maradona, una història efímera i Biblioteca bàsica del FC Barcelona. Ha estat distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme (2000), Premi Quim Regàs de Periodisme (2008) i Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán (2009).

dimecres, 2 de maig de 2018

PRESENTACIÓ

Divendres 4 de maig, a les 19.30 h., a la sala d’actes de la Parròquia. 

Presentació del llibre República pagesa, a càrrec de Montserrat Tura.

L’autora parteix de la història del seu avi, Feliu Tura Valldeoriola, dirigent del moviment rabassaire del tombant de segle XX. Amb la plaga de la fil·loxera, els propietaris van abolir els contractes que mantenien el pagès lligat a la vinya mentre la vinya fos viva. Llavors els pagesos es van organitzar entorn del sindicat Unió de Rabassaires, del qual Feliu Tura fou un dels fundadors, creant cooperatives autogestionades. Montserrat Tura sosté que sense el compromís del món pagès el catalanisme progressista no hauria dut Catalunya fins on ha arribat. 

Montserrat Tura i Camafreita (Mollet del Vallès, 1954) és llicenciada en Medicina i Cirurgia. Va treballar a l'Hospital Clínic de Barcelona i a l'Hospital de Palamós. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003). Diputada al Parlament de Catalunya des del 1995, va ser consellera d'Interior (2003-2006) i consellera de Justícia (2006-2010) sempre com a membre del PSC. El 2012 va abandonar tots els càrrecs per tornar a exercir de metgessa a l’Hospital de Palamós i va deixar el PSC per fundar el Moviment d’Esquerres. El 2017 va guanyar el Premi Carles Rahola d'assaig pel llibre que presentarà a Cubelles.

Acte inclòs dins la commemoració de l’Any Fabra.

dilluns, 23 d’abril de 2018

PROJECCIÓ

Divendres 27 d’abril, a les 19.30 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Projecció de l’obra de teatre Avi jove vol companyia, posada en escena per la Tramoia de l’Aliança l’any 2004.  


Continuant amb la projecció de documentals de l’Arxiu Municipal de Cubelles hem cregut oportú rescatar una de les obres que va protagonitzar La Tramoia, de la Societat L’Aliança, grup teatral que va desenvolupar la seva activitat entre 1998 i 2004. Els dies 1 i 2 de maig de 2004 l’elenc de La Tramoia va posar en escena, a L’Aliança, l’obra Avi jove vol companyia, de Lluís Coquard. Es tracta d’una comèdia amb uns diàlegs molt directes, una obra feta de barreja de picardia ingènua i de traça escènica. Amb Joan Martínez de director, hi van intervenir Olga Zumel, Yolanda Milà, Meritxell Granell, Núria Piera, Joan Freixas, Pere Joan Sallent, Joan Vidal i Joan Amorós Granell. L’apuntadora era Anna Hesse, l’equip tècnic el formaven Joan Urpí, Miquel Romagosa, Isidre Rosell i Salvador Fonoll, mentre que Eduard Granell realitzà el dibuix del programa de mà.

La gravació, feta per la família de Yolanda Milà, va arribar a l’Arxiu municipal a través del fons que Joan Vidal hi té dipositat.

Organitza: GEC Amics del Castell, amb la col·laboració de l’Arxiu municipal de Cubelles.

Foto: Elenc de La Tramoia de l'Aliança, el 2002.


dimarts, 17 d’abril de 2018

LECTURA DE TEXTOS

Dijous 19 d’abril, a les 17.30 h., a la sala d’actes de la Parròquia

Lectura de texts d’autors catalans a càrrec d’alumnes de 1r cicle de l’Institut Cubelles, en commemoració de l’Any Fabra. 

Des del GEC Amics del Castell volem sumar-nos a la commemoració del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra, el “seny ordenador de la llengua catalana”. I per començar hem cregut oportú fer-ne partícips als més joves del municipi. Alumnes de primer cicle d’ESO de l’Institut Cubelles efectuaran lectures triades pel propi Departament de Català del centre: una escena de Terra baixa, d’Àngel Guimerà; dues narracions breus de Viatges i flors, de Mercè Rodoreda, i un fragment de Feliçment, jo sóc una dona, de Maria Aurèlia Capmany. Hi intervindran Pol Ferreira, Aina Frias, Lydia Román, Lucía Sánchez, Marta Santín, Clara Soto i Xènia Xiao, de segon d’ESO, i Laia Mateo i Georgina Pavón, de primer d’ESO. 

L’acte serà gravat per Ràdio Cubelles i posteriorment s’emetrà per la nostra emissora municipal.

Organitzen: GEC Amics del Castell i Departament de Català de l’Institut Cubelles.

dilluns, 9 d’abril de 2018

PROJECCIÓ

Divendres 13 d’abril, a les 19.30 h. a la sala d’actes de la Parròquia.

Projecció de la pel·lícula El Mas de l’Escarrer.

Als anys trenta i quaranta del segle passat, els propietaris del Mas de l’Escarrer van realitzar un seguit de gravacions del mas i del seu entorn més immediat. Posteriorment, d’aquell conjunt en van confeccionar una pel·lícula de 40 minuts de durada que s’inicia amb l’explicació de l’enclavament del mas i de la història del territori i continua amb les reformes a l’entorn, les tasques agrícoles, el ritual del salpàs, amb mossèn Jaume Rosell, i amb imatges de Cubelles de l’època. La pel·lícula ha arribat a l’arxiu per dues vies: mitjançant una donació de l’Antoni Pineda i a través d’un VHS localitzat a la casa Travé després de ser adquirida per l’Ajuntament.

Organitzen: Arxiu municipal de Cubelles i GEC Amics del Castell.

dilluns, 2 d’abril de 2018

SORTIDA CULTURAL

Sortida cultural a Pals, Peratallada i Ullastret (Baix Empordà)

Concentració a tres quarts de 7 a la plaça del Mercat. A les 7 h, sortida en autocar. A dos quarts de 9, aproximadament, esmorzarem en una àrea de l’autopista. Continuarem el camí a un quart de 10 fins a arribar a Pals, on a les 10 h començarem una visita guiada.

Pals: Patrimoni històric i artístic
Els primers documents que fan referència al poble medieval de Pals estan datats del segle IX, i d’aquest casc antic cal destacar l’església de Sant Pere de l’any 944, on es barregen diversos estils, romànic, gòtic i barroc. El campanar, situat a escassos metres de l’església, és conegut com a Torre de les hores, construïda entre els segles XI i XII. Cal destacar el recinte gòtic de Pals on les cases estan construïdes amb pedra i d’aquí ve el seu nom El Pedró, el castell i la muralla medieval de Pals (s. XII – XIV) que envolta la part alta del nucli antic, conservant-se quatre torres (Torre d’en Ramonet, Torre d’en Rom, Torre d’en Xinel·lo i Torre de l’Hospital). 

A l’entrada del nucli antic trobarem Cala Pruna, casa fortificada del segle XV, on s’hi troba el museu d’arqueologia submarina. I ens arribarem fins al Mirador d’en Josep Pla, des d’on podrem gaudir d’una vista magnífica sobre l’Empordà petit o Empordanet, on es produeixen els arrossars de Pals, un dels arrossos més gustosos de la península ibèrica. El nom de Pals prové del llatí “Palus” que significa lloc pantanós. A la visita podrem escoltar algunes lectures de Pla.

Peratallada, l’encant d’un poble medieval
Aproximadament a un quart d’una ens arribarem fins a Peratallada, poble declarat conjunt historicoartístic i bé cultural d’interès nacional. El topònim Petra Tallada està documentat a partir del segle X. Travessant el Portal de la Verge defensat per un profund fossat, arribarem al cor del poble on es troba el castell fortificat (del llinatge dels Cruïlles-Peratallada) amb la seva torre de l’Homenatge i el palau (s. XI-XIV), les muralles (s. XII-XIII) i l’església romànica de Sant Esteve (s. XIII). La arquitectura medieval de Peratallada, d’un extraordinari atractiu i bellesa, conserva el seu antic aspecte feudal, des de la plaça major, amb els seus singulars porxos, fins els carrerons estrets i tortuosos, amb nombrosos entrants i sortints.

A un quart de 2 anirem cap a Sant Feliu de Boada per dinar al Restaurant Can Joan.

Ullastret, muralles medievals i poblat ibèric
Després de dinar, a dos quarts de 5 sortirem cap a Ullastret, municipi que s’estén per la riba del Daró, riu del qual extreu l’aigua que necessiten els variats conreus que l’envolten. Declarat Monument Historicoartístic, el poble conserva en molt bon estat les muralles medievals (s. XIII-XIV), deu torres imponents i carrerons estrets i costeruts, que s’enfilen fins l’església romànica de Sant Pere (segle XII), al centre del municipi. Fora del recinte emmurallat s’alça la llotja medieval gòtica (s. XIV-XV).
A uns dos quilòmetres del poble, sobre el puig de Sant Andreu, s’hi troba el poblat ibèric d’Ullastret, el més gran de Catalunya, que disposa d’un museu monogràfic.

Al voltant de tres quarts de 6 retornarem cap a Cubelles.

Preu: El preu de la sortida, amb l’autocar, les visites, el guia i el dinar inclòs, és de 41€ per als socis i de 43€ per als no socis.

Inscripcions: A partir del dimarts 27 de març, i fins que s’exhaureixin les 50 places de l’autocar. Fins al dijous 29 de març tindrà prioritat el soci més un acompanyant i les 30 primeres inscripcions també tindran prioritat per ocupar els 30 primers seients de l’autocar.


dimecres, 14 de març de 2018

CONFERÈNCIA

Dissabte 17 de març, a les 19.00 h., a la sala d’actes del Centre Social.

Conferència: La prostitució a l’Edat Mitjana, a càrrec de l’historiador medievalista Roger Benito.

Roger Benito i Julià és llicenciat en història i diplomat especialitzat en història medieval per la Universitat de Barcelona. Ha publicat nombrosos articles sobre l'edat mitjana, especialment sobre les temàtiques que no han estat objecte de massa estudis: la prostitució i l'homosexualitat a l'edat mitjana. És col·laborador de l'Institut d'Estudis Penedesencs.

La conferència versa sobre un aspecte tan poc conegut com és la prostitució a l'edat mitjana, amb exemples de ciutats properes (Vilafranca del Penedès i Barcelona).

Acte organitzat per la regidoria de Turisme, Comerç i Fires de l’Ajuntament de Cubelles amb la col·laboració del GEC Amics del Castell dins de la VII Fira Cubelles Medieval.

dilluns, 12 de març de 2018

CONFERÈNCIA

Divendres 16 de març, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Conferència La transformació de Barcelona arran dels Jocs Olímpics de 1992 i projecció de dos reportatges sobre el tema, a càrrec de Josep Sánchez, Lydia Riba i Manuel Rodríguez.

Tal com ens van comprometre en la xerrada sobre els Jocs Olímpics, aquestes tres persones s’han unit per compartir les seves experiències sobre aquell esdeveniment. El suport visual de dos reportatges, un de les propis Jocs i l’altre del port de Barcelona, més algunes imatges preses des d’un dels dirigibles que van sobrevolar la ciutat comtal durant els Mundial de futbol de 1982, faran palès part d’aquesta important evolució que va marcar un abans i un desprès dins de l’esport, dins del nostre territori i, com no, dins de la pròpia seu Olímpica de Barcelona. Darrera d’aquesta transformació hi ha infraestructures amb projectes planificats amb antelació per equips d’experts que, suposadament, van tenir una visió acurada de les necessitats d’aquell moment. En Josep, en Manel i la Lydia, per diferents motius van ser-hi presents.

Josep Sánchez Ponsà, resident a Cubelles, ja jubilat, va ser cap d’instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona, director de la seu d’halterofília de l’Espanya Industrial durant els Jocs i director de l’estadi Olímpic de Montjuïc durant els quinze anys posteriors als Jocs. També va ser responsable de logística en el campionat europeu d’atletisme del 2010.

Manuel Rodríguez Buñuel va ser adjunt al director de l’Espanya Industrial en els Jocs Olímpics de 1992 i en l’Europeu d’atletisme de 2010.

Lydia Riba Bellera, resident a Cubelles, doctora en infermeria. Va treballar a l’Institut Català de la Salut. Jubilada laboralment però activa professionalment. A banda de la seva professió, és persona inquieta per conèixer els esdeveniments històrics relacionats amb l’entorn on viu.

dimarts, 20 de febrer de 2018

PRESENTACIÓ

Divendres 23 de febrer, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Presentació del llibre Paisatge i natura al Penedès, a càrrec d’Albert Tubau i Josep Manel Álvarez.

El volum recull les comunicacions i conferències de les XXV Jornades d'Estudis Penedesencs. Serà presentat per Albert Tubau, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, i per Josep Manel Alvarez, biòleg que ha col·laborat diverses vegades amb la nostra entitat a través d’articles als anuaris, conferències i caminades didàctiques per indrets del municipi. 

Acte organitzat conjuntament per l’Institut d’Estudis Penedesencs i el GEC Amics del Castell.

dilluns, 12 de febrer de 2018

PROJECCIÓ

Divendres 16 de febrer, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Projecció de la primera representació d’Els Pastorets per part del Grup de Teatre del Casal de Cultura (gener de 1990). 

Aquest mes de gener, i després de quasi vint anys d’absència, Cubelles ha recuperat feliçment la representació d’Els Pastorets, de Folch i Torres, l’obra tradicional nadalenca i catalana per excel·lència. És per aquest motiu que, rescatant la documentació audiovisual de l’Arxiu Municipal de Cubelles, com hem fet altres vegades, hem cregut oportú en aquesta ocasió projectar el debut del Grup de Teatre del Casal de Cultura, representant Els Pastorets, el dia de Reis de l’any 1990. També passarem un resum de l’actuació del 9 de gener de 2000, la darrera abans de l’any actual. Els dos vídeos estan cedits per l’Arxiu Municipal de Cubelles i formen part, respectivament, dels fons de Joan Vidal i Isidre Rosell.

A part de la importància intrínseca dels documents, volem que la seva projecció també serveixi de reconeixement a totes les persones que durant anys van intervenir d’una manera o altra en Els Pastorets, de record a aquells que, malauradament, ja no es troben entre nosaltres i de revulsiu per als actuals i futurs participants en l’obra.

Amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Cubelles.

Entrada gratuïta per als socis i no socis.

dimecres, 7 de febrer de 2018

ARTICLE ANUARI 2017

El barracó de Cubelles, testimoni del fet migratori dels anys seixanta

Per Lolo Garcia

Al llarg de les dècades dels 50, 60 i 70 del segle passat, un gran nombre de persones d’arreu de la Península, i molt especialment del sud, van abandonar els seus pobles i viles per traslladar-se a Catalunya a la recerca d’un futur millor per a ells i les seves famílies. La tradicional empenta industrial del país i l’inici de l’expansió urbanística requeria de mà d’obra que superava amb escreix l’oferta de la mateixa població autòctona, raó per la qual joves vinguts de racons d’Andalusia, Extremadura, Múrcia i altres indrets de la geografia estatal van establir-se per tot Catalunya amb l’objectiu de trobar feines ben remunerades a fàbriques i obres de construcció. En molts casos, arribaven amb poques pertinences i s’instal·laven a habitatges precaris i, fins i tot, sense tenir garantides unes mínimes condicions de salubritat. Malgrat que a Cubelles no es va donar el barraquisme de llocs com els barris del Carmel i Montjuïc de Barcelona, durant gairebé una dècada hi existí un barracó de grans dimensions propietat de l’empresari Josep Marsé, que arribà a aplegar una quarantena llarga d’homes de diferent origen i condició.

Una vida nova: l’exemple de Tomás López

Entre Santiago de la Espada, a la província de Jaén, i Cubelles hi ha uns 650 quilòmetres de distància. Tot plegat, un recorregut que al dia d’avui pot allargar-se unes set hores amb cotxe però que fa cinquanta anys podia fer-se etern i esdevenir tota una odissea. Quan un té vint anys, però, no s’espanta fàcilment i les ganes de trobar un futur millor i ajudar la família a tirar endavant són molt més fortes que qualsevol incertesa o neguit. Així ho va entendre en Tomás López Fernández (Santiago de la Espada, 1943) i, dit i fet, l’any 1966 va arribar a Cubelles amb l’objectiu d’instal·lar-s’hi i treballar per a l’empresari –i exalcalde– Josep Marsé i Solé, dedicat, principalment, al sector de la construcció i els serveis. El cunyat del Tomás, Angel Chinchilla, ja vivia a la vila i, gràcies a ell, el Tomás va venir juntament amb el seu germà Alfredo, amb el Dionisio Moya, germà de la seva xicota Mariana –avui la seva dona–, amb el Mariano Espinosa, nuvi de la seva germana... Pràcticament, doncs, la família sencera. 

Com molts d’aquests joves, originaris la majoria de Beas de la Segura, Arroyo de los Arcos (Jaén) i rodalies, en Tomás es va hostatjar al barracó que en Josep Marsé havia fet construir als afores del poble per tal que s’hi allotgessin els seus treballadors. Estava ubicat a l’actual passatge de Joan Miró, a tocar de la plaça de la Llibertat, on avui s’aixequen unes cases i blocs d’habitatges i on al dia d’avui hi ha un despatx d’advocats i arquitectes. Hi havia un terreny molt gran amb el barracó a dins, amb capacitat per acollir una quarantena llarga de persones. En total, aplegava entre deu i quinze lliteres i cada una d’elles aixoplugava uns tres llits per llitera. Al mig del pati, es van col·locar uns gran bidons d’aigua on els treballadors s’hi podien banyar i, a la plaça de la Llibertat, hi havia uns garrofers on feien les seves necessitats. Posteriorment, però, ja es van posar uns lavabos que van permetre que els homes gaudissin d’una mica més d’intimitat. El barracó va entrar en funcionament al voltant del 1963 i va estar dempeus fins a començaments dels 70, malgrat que no sempre al mateix lloc. Primer va passar pel carrer Rocacrespa i, a finals dels 60, en Josep Marsé es va vendre els terrenys i va traslladar l’equipament a la confluència entre els actuals carrers Nou i de Josep Mestres, on, durant anys, hi ha hagut la llar d’infants municipal L’Estel. En aquest espai, però, la parcel·la no era propietat d’en Marsé i, per aquest motiu, hi va durar poc temps. A més, molts dels que hi treballaven van anar estalviant i es van anar casant, de manera que, progressivament, van abandonar el barracó i, de fet, quan va desaparèixer, ja només hi vivien un parell de persones. Finalment, de manera curiosa, el barracó va ser adquirit per un mossèn de Lleida que se’l va endur a la seva parròquia sense que se’n sàpiga quin ús deuria tenir a partir d’aleshores.

El sostre de les lliteres era l’única part del barracó que estava tapat amb uralita i tot de fustes, claus i bigues de ferro a la teulada perquè aguantés i no sortís volant si hi havia una ventada forta. La uralita sobresortia poc més d’un metre de la paret a on estaven arrambades les lliteres i la resta del pati no estava asfaltat, de manera que es posaven taulons a la porta gran que hi havia d’accés per tal que poguessin entrar els camions i el tractor ple de bidons d’aigua que utilitzaven els treballadors per banyar-se. Hi havia llum però no calefacció, de manera que, a l’hivern, en no estar tapada la zona dormitori –les lliteres estaven recolzades sobre una única paret i només tenien un sostre d’uralita– “passàvem més fred que un mico”, recorda en Tomás López.

Jornades d’intensa feina

Al barracó es tocava diana ben d’hora. Els treballadors es llevaven i es netejaven i, a les 7.00 h. en punt, després que els encarregats tanquessin amb clau el barracó, ja eren al magatzem de la casa d’en Josep Marsé, a la plaça de Jaume Marsé, on avui hi viu el seu fill Carles. Allà, l’empresari tenia preparades tres o quatre furgonetes i unes garrafes d’aigua de fusta i, aleshores, hi distribuïa els treballadors en funció de la feina del dia amb l’advertiment de no perdre cap garrafa si no se’n volien quedar sense l’endemà. La jornada durava entre deu i dotze hores, amb una aturada per dinar al mateix lloc de treball. En Josep Marsé i el seu fill Pepi duien els operaris fins al lloc de la feina –Sitges, Vilanova, Mas Trader...– i, a la tarda, els anaven a recollir. Quan plegaven, l’encarregat de cada grup pujava a casa de l’empresari amb l’albarà amb les hores treballades i, la resta, omplien una garrafa d’aigua i tornaven cap al barracó. Per sopar, compraven el menjar habitualment a la botiga de queviures que hi havia al costat del magatzem, a la cantonada entre el carrer de Sant Antoni i la plaça de Jaume Marsé, i cuinaven a l’aire lliure, al mateix pati del barracó. A l’hivern, ja de nit i, a l’estiu, aprofitant les darreres hores de sol.

“Treballàvem fins a les 18.00 h. o 19.00 h. i a l’hivern sense veure’ns-hi. Jo vaig treballar en l’asfaltat dels carrers que hi ha entre la carretera i la via del tren, tot manual. Amb gibrells llençàvem el quitrà i l’aplanàvem amb el rastell. Treballàvem un munt. En Marsé deia: “Ciscu –que era un encarregat– si arribeu a aquella punta del carrer, apunta 14/15 hores”. I aleshores ells ens deia a nosaltres: “Allà no arribem ni a la meitat, però tranquils, que les 14 hores les apuntarem igualment, ens ha donat feina per dos dies!!”.

Es treballava moltíssim i jo li deia al meu germà que era molta feina i es guanyava molt poc. “Doncs és el que hi ha”, em deia ell, que va estar-s’hi dos anys. A mi no m’agradava perquè es treballava un munt i no es guanyava gaire. Aleshores em va sortir feina a la Gallina Blanca –polígon situat entre Cubelles i Vilanova– on, a més, em deixaven dormir, i vaig canviar. El meu germà em deia que havia tingut molta sort. Hi vaig estar un any, fins que va tancar. Aleshores, vaig anar al poble, em vaig casar i vaig tornar. Només vaig estar uns mesos, tres o quatre, fins que l’Antonio Vera em va col·locar a la fàbrica del Sr. Pino a la zona de les Salines. Hi vaig anar perquè guanyava més”, recorda en Tomás López.

El primer hivern que va passar al barracó va ser molt dur, raó per la qual en Tomás se’n va tornar al poble. Va comentar que se n’anava una setmana per passar el Nadal amb la família, però en realitat s’hi va estar dos mesos atès que li va sortir una feina allà mateix. Això no obstant, no va tenir problemes per tornar a treballar per a en Josep Marsé. Murri, recorda que, quan li van preguntar què havia passat, va contestar que havia estat malalt.

La relació amb la família Marsé era força afable tot i la duresa de la feina. En Tomàs recorda que el patriarca era un home estricte i seriós però de molta paraula, mentre que el fill petit, en Carles, era molt extravertit i el gran, en Pepi, era molt diligent amb la feina. “Una vegada em vaig enfadar amb ell perquè, fent jo d’encarregat, em va dir que, si acabàvem una feina urgent, ens podríem apuntar disset o divuit hores i jo un parell més. Com que érem joves, vam volar i, quan va passar amb la furgoneta, ens va veure asseguts i no va voler pagar-nos el que havíem convingut. Al final, jo em vaig rebaixar les hores i la resta va cobrar el que havíem dit, perquè jo havia donat la meva paraula, però la nostra relació es va refredar fins al punt que vaig acabar marxant. Amb tot, amb el temps ho vam arreglar i sempre ens hem avingut molt”, rememora en Tomás, qui no amaga que en aquell moment temia que en Josep Marsé s’assabentés que havia canviat de feina, a les Salines amb en Vera, i s’enfadés amb ell. Un dia, però, quan en Marsé ho va saber, es va apropar fins al nou lloc de treball d’en Tomás López i li va dir que coneixia els motius pels quals havia marxat i que, si algun dia es quedava sense feina, li’n podia tornar a demanar perquè estava molt content amb ell. “El Vera em va dir que no patís perquè el Marsé era un home de paraula i mai malparlaria de mi”, afegeix en Tomás, qui recorda que en Josep Marsé sempre tractava tothom de vostè.

Integrats al poble

Tantes hores plegats, era evident que el vincle entre els habitants del barracó havia de ser força intens. Malgrat que pràcticament no hi havia intimitat i que la situació podia donar peu a conflictes, la tònica predominant era el bon ambient i la camaraderia entre tots ells. “La relació entre nosaltres era molt bona. Hi havia algú que bevia una mica, però li teníem tanta por al Marsé, que tothom es comportava. Ell ens deia que no volia merders ni conflictes i amenaçava que, a qui es passés, el faria fora. Tu venies del poble a guanyar quatre duros i tothom anava recte, és clar. N’hi havia tres o quatre que els dissabtes a la nit arribaven donant tombs, però tothom callava. De vegades, un que era més gran, els cridava que l’endemà ho diria al Vell –Marsé–, però era per fer-los callar i ficar-los la por al cos, mai no va delatar ningú”, rememora alegre en Tomás. 


L’únic dia festiu era el diumenge i, quan sortien, la majoria, com passava al conjunt del poble, es repartia entre els dos cafès, el de l’Aliança i l’Armengol, on anaven a beure “quatre panzones”, que era com anomenaven unes cerveses que destacaven per ser força grosses, i a relacionar-se amb la resta de veïns de la vila. La colla del Tomás es decantava més pel Cafè de Dalt, regentat pel Pau Aviñó, de qui guarda un gran record, tant d’ell com del seu germà, el Tanu. Les bromes i la companyonia sempre estaven a l’ordre del dia: “Jo no sortia gaire, perquè volia estalviar per casar-me. Quedàvem amb el Juan López, pare del Pufa, amb el Pedro Linares, el Josep Fonoll, pare de l’actual alcaldessa ... i allà fèiem la partida. Del barracó, n’hi havia un que era solter i bevia molt, i sempre es quedava adormit. Aleshores, el Fonoll agafava una campaneta que duia de casa i li tocava a l’orella dient-li que tancaven el bar i que havien de marxar. Pobre, s’emportava sempre uns grans ensurts! I alguna vegada, no era una campaneta el que li posaven a l’orella...”, confessa amb un somriure maliciós en Tomás López.

La fi del barracó va produir-se en el moment en què els treballadors van començar a casar-se i buscar-se la vida. De fet, quan en Josep Marsé es va vendre els terrenys on es va ubicar inicialment, alguns dels seus operaris van comprar parcel·les per fer-se allà mateix casa seva. En Tomás, abans de poder adquirir un habitatge propi, va anar a viure amb la seva dona Mariana a una habitació llogada de la família de l’Artur Piñol, que compartien amb la seva mare, i per la qual pagaven 1.000 pessetes al mes. Com molts, en Tomás va arrelar a Cubelles i s’hi va instal·lar definitivament, tal com va fer bona part dels seus germans, cunyats i amics: El Romualdo, el Ramón, el Ramoncín, el Dionisio, el Julián, el Mariano Pistolas.... D’altres van marxar i es van repartir entre Vila-real i Múrcia, malgrat que el record i el vincle amb el nostre poble sempre els acompanyà.

Agraïments:

Laia Estalella, Jordi Estalella, Enrique García, Francisco Parra Panduro, Tomás López, Carles Marsé, Antoni Pineda, Joan Vidal.

Fotos:

Família Marsé/Arxiu Antoni Pineda
Lolo Garcia

dimarts, 6 de febrer de 2018

EXPOSICIÓ

Divendres 9 de febrer, a les 19.00, a la sala d’actes del Centre Social.

Inauguració de l’exposició Els Pastorets de Cubelles, a càrrec d’Antoni Pineda i Montse Torrado.

El dia de Reis de 1990, el Grup de Teatre del Casal de Cultura recuperà per a Cubelles la representació d’Els Pastorets que en anteriors èpoques havien portat a l’escenari altres col·lectius teatrals de la vila. L’obra de Folch i Torres es va dur a terme, a la Societat L’Aliança, fins al 2000. Ara, després d’anys d’absència, el mateix elenc teatral ha tornat a representar, amb gran èxit l’obra, motiu pel qual hem cregut oportú oferir aquesta exposició. 

Amb la col·laboració del Grup de Teatre del Casal de Cultura.

L’exposició restarà oberta durant el mes de febrer en horari del Centre Social.

Imatge d’Els Pastorets, el 14 de gener (Foto: Montse Torrado).

dimarts, 30 de gener de 2018

ASSEMBLEA I LLIURAMENT ANUARI 2017

Diumenge 4 de febrer, a les 12.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia

Assemblea General Ordinària del GEC Amics del Castell i lliurament de l’Anuari 2017 als socis de l’entitat


Ordre del dia: 

1.- Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’assemblea anterior. 
2.- Memòria de les activitats realitzades per l’entitat durant l’any 2017. 
3.- Lectura i aprovació, si s’escau, de l’estat de comptes de l’any 2017. 
4.- Aprovació del pressupost de l’exercici 2018. 
5.- Exposició d’activitats previstes per a l’any 2018. 
6.- Precs i preguntes.

En acabar, es procedirà al lliurament de l'Anuari 2017 als socis de l'entitat. Enguany, la portada i el treball central del llibre està dedicat a un extens estudi sobre la masia de Gallifa, elaborat pel membre de l’associació, Xavier Martínez. Aquest enclavament, juntament amb el de Rocacrespa, és històricament un dels més importants de la vila i esdevé una autèntica joia patrimonial. L’Anuari, de 128 pàgines, també acull un treball sobre el cubellenc Jaume Fonoll, internat al camp de concentració d’Argelers a la fi de la guerra del 36; un estudi sobre l’americano Llorenç Pedro Brunet; un altre sobre els barracons de Cubelles, on hi vivien joves treballadors provinents del sud de la Península, i un repàs a càrrec d’Antoni Pineda dels diferents indrets de la vila on s’hi havia jugat a futbol. El llibre, entre més, també recull les activitats dutes a terme per l’entitat al llarg de l’any passat i es reparteix gratuïtament entre els seus socis. A més, per als que no ho siguin, també es pot aconseguir al preu de 10 euros a l’Oficina de Turisme.

Foto: Junta actual del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell.  


dilluns, 15 de gener de 2018

CONFERÈNCIA I PROJECCIÓ

Divendres 19 de gener, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Els Jocs Olímpics de Barcelona’92. Gestió dels actes, a càrrec de Josep Sánchez i Manel Rodríguez. Projecció d’un vídeo de la transformació de Barcelona arran dels Jocs.

Dues persones que van tenir responsabilitats en l’organització dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona, l’any 1992, ens parlaran d’aquest tema, acompanyat d’un vídeo en què es por veure el procés de canvis que va experimentar la capital catalana arran d’aquells esdeveniments. 

Josep Sánchez Ponsà, resident a Cubelles, ja jubilat, va ser cap d’instal·lacions de l’Ajuntament de Barcelona, director de la seu d’halterofília de l’Espanya Industrial durant els Jocs i director de l’estadi Olímpic de Montjuïc durant els quinze anys posteriors als Jocs. També va ser responsable de logística en el campionat europeu d’atletisme del 2010.

Manel Rodríguez Buñuel va ser adjunt al director de la Espanya Industrial en els Jocs Olímpics de 1992 i de l’Europeu d’atletisme de 2010.