dilluns, 24 d’octubre de 2016

REPRESENTACIÓ DELS MIQUELETS I CONFERÈNCIA

Dissabte 29 d’octubre, A partir de les 17.00 h., pels carrers del nucli antic del poble,

Representació dels Miquelets de Catalunya.

Els Miquelets dispararan unes salves d’honors davant de la porta del castell i tot seguit iniciaran la seva desfilada. El recorregut finalitzarà amb una ofrena floral al monument a l’Onze de Setembre, a la plaça de Santa Maria, amb diversos parlaments i noves salves d’honor. 

Tot seguit, a les 18.30 h., aproximadament, a la sala d’actes de la Parròquia,

Conferència: Els exèrcits catalans en la Guerra de Successió,

A càrrec de Francesc Xavier Hernàndez.

Miquelets de Catalunya és una associació cultural fundada el desembre del 2005 que té per objectiu fer reviure i honorar, mitjançant grups de recreació històrica, els soldats, milicians i civils que des del 1704 fins al 18 de setembre del 1714 van defensar les Constitucions, Drets, Llibertats i les Institucions dels catalans.

L’associació participa en reconstruccions històriques de batalles, desfilades, presentacions de llibres, conferències i celebracions com la Diada de l'Onze de Setembre. Els integrants dels grups de recreació van armats amb fusells d’avantcàrrega per fer més contundents i espectaculars, però sobretot més sorolloses, les seves actuacions. Els qui no vulguin o, per ser menors d’edat, no puguin dur un fusell, poden actuar com a tabalers, músics, cuiners, aiguaderes i tot tipus de personal no combatent que acompanyaven els exèrcits del segle XVIII.

La primera constància escrita del nom de Miquelets es remunta al 1640, a la Guerra dels Segadors, quan amb l’objectiu d’enfrontar-se a les tropes de Felip IV de Castella, les autoritats catalanes van formar un cos de soldats irregulars amb el nom oficial de Companyia d’Almogàvers, però popularment foren més coneguts com a Miquelets. Ja dins la Guerra de Successió, l’Arxiduc Carles III d’Àustria va restaurar el cos de Miquelets, aixecant diversos regiments de Fusellers de Muntanya que el poble continuà anomenant Miquelets. Aquests participaren molt activament en la lluita contra els invasors castellans i francesos. Gràcies al seu coneixement del terreny, la seva mobilitat i una gran potència de foc, els Miquelets van esdevenir un malson per als seus oponents.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona (Barcelona, 1954) és doctor en Història Contemporània i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. Va ser Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya en el període 2003-2006. És autor d’una gran quantitat de llibres, molts dels quals referents a dues de les seves especialitats: didàctica de la història i del patrimoni i història militar.

Acte organitzat pel GEC Amics del Castell amb el suport de l’Ajuntament de Cubelles.


CONFERÈNCIA

Divendres 28 d’octubre, a les 19.00 h., al Centre Social.

El Penedès en l’Obra del Cançoner Popular, a càrrec de Carme Oriol, amb la participació del Cor l’Espiga.

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya va ser un ambiciós projecte que es va iniciar el 1921 i que tenia per objectiu la recollida de les cançons de les terres de parla catalana, el seu estudi i, finalment, la publicació del Cançoner. Va mantenir les seves activitats fins al 1939, en què van ser interrompudes per l’esclat de la Guerra Civil. L’Obra del Cançoner va realitzar la seva activitat sota la direcció de l’Orfeó Català i amb un consell consultiu format per l’Institut d’Estudis Catalans, el Centre Excursionista de Catalunya i l’Arxiu d’Etnografia de Catalunya. El 1991 l’arxiu de l’Obra del Cançoner va ser cedit a l’Abadia de Montserrat per tal que en tingués cura de la conservació i el fes accessible als investigadors. El 1993, gràcies a un conveni entre l’Abadia de Montserrat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es va dipositar una còpia microfilmada dels documents recuperats el 1991 al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i una altra, a la Biblioteca de Catalunya on, des de llavors, poden ser consultats. La conferenciant ens parlarà de tot això en relació al Penedès històric.

Carme Oriol Carazo (Amposta, 1955) és catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i imparteix classes d’etnopoètica i folklore a la Facultat de Lletres de la mateixa universitat. Ha publicat diversos llibres, entre els quals El cançoner Nadalenc català al Principat de Catalunya (1853-1951), l’any 1995, obra guanyadora del VI Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú.

La presentació de l’acte anirà a càrrec del filòleg Ramon Marrugat. Com a cloenda, el Cor l’Espiga, de Cubelles, interpretarà algunes peces del seu repertori de cançons populars.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

CONFERÈNCIA

Divendres 14 d’octubre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

La presència jueva a Cubelles i la Catalunya medieval, a càrrec de Maria Josep Estanyol.

Maria Josep Estanyol és llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat d'Arqueologia del Pròxim Orient per la Universitat de Barcelona, doctorada en Filologia Semítica, especialitat de Filologia Hebrea i Aramea per la Universitat de Barcelona amb la qualificació d'Excel·lent summa cum laude i amb Premi Extraordinari de Doctorat concedit pel rectorat de la Universitat de Barcelona en el 1979. Professora des de l’any 1974 a la Universitat de Barcelona, imparteix classes a la Facultat de Filologia, en el Departament de Filologia Semítica, secció d'hebreu i arameu. 

Al llarg de la seva trajectòria ha publicat nombrosos llibres i treballs sobre geografia i arqueologia de Palestina, història i cultura del Poble Jueu, llengua fenícia i història dels Jueus en època medieval i judaisme. També és autora de la novel·la El primer estel, una història de ficció sobre una família jueva durant el segle XIV, que ha tingut força èxit. Actualment també col·labora amb el Centre d’Estudis Hebreu i Arameu Mont Juïc i és la presidenta de la Xarxa de Calls Jueus de Catalunya. Des de fa molts anys posseeix una segona residència a Cubelles i, darrerament, ha compilat documentació sobre la presència jueva a la vila.