dimarts, 11 de desembre de 2018

CONFERÈNCIA I AUDIOVISUAL

Divendres 14 de desembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Conferència i audiovisual: L'antic ofici de la pedra seca, a càrrec d’Oriol Millán.

El conferenciant oferirà una breu anàlisi de la repercussió de l'ofici de la construcció amb pedra seca o margeteria al llarg de la història, a l'àmbit mediterrani. També efectuarà una introducció de l'ofici de margeter, amb la descripció de les diferents tècniques de construcció segons el tipus de pedra o la funció de l'edifici. 

 
Oriol Millán Blanch (Barcelona, 1984) ha estat sempre arrelat a Cubelles. Ecologista i enamorat de la natura, té una llarga experiència en permacultura, viverisme i estudi ecològic. Treballa de pintor, dissenyador de cartells, muralista, permacultor, silvicultor i margeter. És soci fundador d’ARBA Litoral, una entitat sense ànim de lucre que intenta que els boscos guanyin terreny natural. Autor de la portada del programa de la Festa Major de Cubelles de 2016, en l’entrevista que Gemma Sánchez li va fer en aquella publicació assegurava que la tasca que més li entusiasma, i de la qual és un gran expert, és la recuperació de marges de pedra seca, ja que, segons ell, és la combinació ideal de feina artística, patrimoni i natura.

Foto: Rafael López-Monné


dimarts, 27 de novembre de 2018

CONFERÈNCIA

Divendres 30 de novembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

El messies de Händel, un himne universal, a càrrec d’Edmon Colomer.

Tothom ha sentit parlar de l’Al·leluia de Händel. Fins i tot ens atrevim a començar-la a cantar. Només cal repetir Al·leluia! diverses vegades... Però quanta gent sap que aquest fragment tan famós pertany a un dels oratoris del no menys famós Georg Friedrich Händel, l'únic compositor del barroc que va rivalitzar amb el gran Johann Sebastian Bach? El títol d'aquest oratori sacre és El Messies. En principi un oratori era una obra religiosa per a solistes, cor i orquestra, que va néixer de la necessitat de donar un caràcter atractiu als exercicis espirituals. Del terreny de la litúrgia va passar progressivament a l’univers del concert i va prendre la forma d’un drama líric, com si fos una òpera, però sense representació escènica.


El Messies és una obra sobre l'adveniment de Crist, la mort de l'home i l'esperança de la resurrecció. Al món occidental és tradicional programar-lo per Nadal. A Catalunya, des de 1995 s’organitza el concert Messies Participatiu, en què es convida cantaires afeccionats a cantar des dels seients del públic tot reforçant el cor de l'escenari. Enguany el Messies Participatiu se celebrarà el 27 de desembre a l'Auditori de Barcelona i aplegarà més de 500 cantaires. L'Edmon Colomer l'ha dirigit diverses vegades i ens en parlarà en aquesta conferència en què podreu escoltar alguns dels fragments més emotius d’El Messies, inclosa l’Al·leluia, i descobrir detalls sorprenents de l'obra, del seu context històric i del significat del text.

Edmon Colomer és director d'orquestra i pedagog. Ha estat titular de diverses orquestres a Catalunya, Espanya, França i Corea del Sud. L'any 1983 crea la Joven Orquesta Nacional de España, el 1985 emprèn la transformació de l'Orquesta Sinfónica de Tenerife i el 1988 crea l'Orquestra de Cadaqués. Té un extens catàleg discogràfic amb versions de referència com Atlàntida i El amor brujo, de Falla; La Peste, de Gerhard; el Concert per a orgue, de Poulenc, i el Concierto de Aranjuez, de Rodrigo, amb Paco de Lucía. L'any 2002 el Ministeri de Cultura francès li concedí la distinció Chevalier dans l’ordre des palmes académiques. L'any 1995 va dirigir la primera edició del Messies Participatiu al Palau de la Música Catalana, i ha estat convidat a dirigir-lo novament els anys 2005 i 2018. Soci del GEC Amics del Castell, des de fa anys resideix a Cubelles, on s’ha involucrat en diverses activitats culturals de la vila.

dilluns, 19 de novembre de 2018

TAULA RODONA I DOCUMENTAL

Divendres 23 de novembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Cubellencs al front de guerra, amb Joan Vidal i Neus Capdet, moderada per Lolo Garcia, i projecció del documental La batalla de l’Ebre en imatges.

Per contribuir a la recuperació de la memòria històrica, principal finalitat de la nostra entitat, organitzem aquest acte coincidint amb el 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre (juliol-novembre de 1938). Joan Vidal i Neus Capdet Sardà parlaran del context d’aquella cruel batalla, la més sagnant i decisiva de la Guerra Civil espanyola, i dels cubellencs que van prendre part en aquesta batalla i els que van estar a altres fronts de guerra, basant-se en els treballs que sobre la Guerra Civil a Cubelles ambdós han publicat. La sessió es complementarà amb la projecció del documental La Batalla de l’Ebre en imatges.

Neus Capdet Sardà (Cubelles, 1975) és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. És professora de la seva especialitat a l’Institut Cubelles, on també és la coordinadora d’activitats. Forma part del grup de memòria històrica i prevenció dels feixisme, anomenat Projecte Buchenwald. És coautora, amb Anna Garcia Rides, del llibre Un pas per la guerra, guanyador de la Beca d’Investigació Local de Cubelles 2000. Va formar part de la primera junta del GEC Amics del Castell com a vocal.

Foto: Portada del llibre Un pas per la guerra, de Neus Capdet i Anna Garcia.

dimarts, 13 de novembre de 2018

HISTÒRIES DE CUBELLES

Dissabte 17 de novembre, a les 11.00 h., a través de Ràdio Cubelles.

Els molins fariners
, amb Xavier Martínez.

Dins el programa Can Seixanta que cada setmana realitza i presenta Joan Vidal, s’enceta una sèrie que, amb el nom genèric d’Històries de Cubelles, pretén divulgar aspectes històrics de la nostra població amb espais monogràfics que s’emetran de tant en tant. Per començar, Xavier Martínez parlarà dels molins fariners que fins a les acaballes del segle XIX van existir al municipi a prop del riu Foix: Molí d’en Cucurella o d’en Rovirosa; Molí del Salze; Molí Nou, Molí de l’Estapé, Molí de l’Anton o de la Palma i Molí de Baix. 

Xavier Martínez i Roig (Barcelona, 1970), és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Membre de la junta del GEC Amics del Castell, és coautor, amb Joan Vidal, del llibre Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació, guanyador de la Beca d’Investigació Local de Cubelles 2007. També és autor d’El Banc de Vilanova i L’Esquerra Republicana de Catalunya de Cubelles. Ha participat en el llibre Història Gràfica de Cubelles (1970-2000) i ha col·laborat en nombroses investigacions històriques del GEC Amics del Castell, principalment en l’estudi de les masies del municipi.

El programa es repetirà el dimecres 21 de novembre a les 19.00 h. i també es pot escoltar a través de la web de Ràdio Cubelles.

Foto: Xavier Martínez (esquerra) i Joan Vidal.

dimecres, 24 d’octubre de 2018

DISTINCIÓ

El GEC Amics del Castell, entre les entitats distingides en els VII Premis Pompeu Fabra 


Aquest dimarts 23 d’octubre s’ha celebrat la VII edició del lliurament dels premis Pompeu Fabra, organitzats per la Direcció General de Política Lingüística i que enguany coincideixen amb l’any Pompeu Fabra. El Jurat va decidir, per unanimitat, amb motiu de l’Any Fabra, de fer també una menció de reconeixement especial a les 214 entitats que formen part actualment el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, dins les quals es troba el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell

L’acte, presidit per la consellera de Cultura, Laura Borràs, acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va tenir lloc a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Una representació del GEC Amics del Castell, formada per Joan Vidal, Teresa Niubò i Xavier Pons, va recollir un diploma acreditatiu i una litografia de Pompeu Fabra que va rebre cadascuna de les entitats presents a l’acte.

Amb els premis Pompeu Fabra, instituïts l’any 2008, la Direcció General de Política Lingüística reconeix i premia les persones, entitats, empreses o organitzacions que contribueixin en la projecció social de la llengua catalana. Els premis porten el nom de Pompeu Fabra (1868-1948), gramàtic i lexicògraf que va dedicar la seva vida a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua, ja que la seva figura i el seu treball han estat essencials per fixar el català contemporani. 

A partir de 2011, els premis es concedeixen en les sis categories següents: comunicació i noves tecnologies; àmbit socioeconòmic; projecció i difusió de la llengua catalana; trajectòria professional, científica o cívica; incorporació a la comunitat lingüística catalana i, finalment, voluntariat lingüístic. Des del passat 2013 els premis es celebren biennalment.

Foto dalt: D'esquerra a dreta, els membres de la junta Joan Vidal, Xavier Pons i Teresa Niubó

Foto baix: L'actiu Rosa Cadafalch encetà l'acte.


dilluns, 22 d’octubre de 2018

CONFERÈNCIA

Divendres 26 d’octubre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Pompeu Fabra, més enllà del lingüista, a càrrec de Josep Maria Roig Rosich. 


Més enllà de la seva indiscutible vàlua com a gramàtic i lingüista el conferenciant ens aproparà a Pompeu Fabra des de la seva dimensió cívica i política. Ell mai va viure reclòs en els seus estudis, aïllat de la societat i dels problemes del seu temps, sinó que ben al contrari es va comprometre i es va integrar en grups i associacions que treballaven per transformar el país. És poc coneguda la seva candidatura a regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1913 al costat de Francesc Layret (fet ben indicatiu del seu tarannà polític), ja ho és més la seva presidència de l’Ateneu barcelonès durant la dictadura de Primo de Rivera o la de Palestra més tard. Mai va defugir donar la cara i posar-se al costat d’unes opcions esquerranoses o progressistes. Josep Maria Roig anirà seguint aquests i altres compromisos públics per completar la imatge habitual d’un Pompeu Fabra filòleg que va revolucionar els àmbits de la llengua i la cultura catalana. 

Josep Maria Roig Rosich és professor de la Universitat Rovira i Virgili i un dels millors historiadors sobre la Catalunya del segle XX. Ha publicat nombrosos textos i documents sobre Francesc Macià, llibres d’història, entre ells La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya i Història de l’Orfeó Català. Així mateix, és el coordinador de la Història de la Generalitat, de la qual ha escrit el capítol La Generalitat durant la Segona República. Ha sigut director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i de la Revista de Catalunya, prenent el relleu de Max Cahner i Albert Manent. Quan deixà el càrrec d’aquesta darrera (2015) va rebre un emotiu homenatge i el substituí l’actual President de la Generalitat, Joaquim Torra.

Acte inclòs dins la commemoració de l’Any Fabra.

dilluns, 24 de setembre de 2018

CONFERÈNCIA

Dijous 27 de setembre, a les 19.30 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Conferència Ofici, treball i natura. Activitats preindustrials a Cubelles, a càrrec d’Albert Tubau.

Es tracta d’aprofundir en aquelles activitats i oficis de caràcter preindustrial estretament lligades al territori, en aquest cas Cubelles. L’activitat vitivinícola, les construccions de pedra seca, els molins fariners, els pous de glaç o els forns de calç son activitats que de temps immemorials han permès a l’home interactuar amb l’entorn natural. Veure com es desenvolupaven aquestes activitats, quins vestigis en resten i com interpretar-los. 

Albert Tubau i Garcia va néixer a Vilafranca del Penedès el 1963 però és vilanoví de cinquena generació. És Enginyer Tècnic Industrial i Diplomat en Ciències Econòmiques. Des de fa 33 anys desenvolupa la seva activitat professional a Prysmian Cables –abans Pirelli– i durant 16 anys ha estat professor de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Dedicat a la recerca històrica local i comarcal, ha rebut diversos premis d'investigació com ara l'Eugeni Molero del Consell Comarcal del Garraf en tres ocasions, el premi d'assaig científic Ramon de Penyafort del Museu de Vilafranca, el Ramon de Penyafort d'Investigació històrica en dues ocasions o el premi de recerca de l'Ajuntament de Barcelona. També va guanyar, el 1997, el Premi Vila de Cubelles de Investigació amb el treball Moliners, calcinaires i pouaters, un passeig per la Cubelles preindustrial.

Ha estat president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, membre de la junta d’aquesta entitat durant molts anys i també de diverses associacions culturals i econòmiques. Actualment forma part de la junta de patrons del Foment Vilanoví.

Acte organitzat per l’Institut d’Estudis Penedesencs i el GEC Amics del Castell.