dijous, 7 de juny de 2018

SORTIDA CULTURAL

Divendres 8, dissabte 9 i diumenge 10 de juny. 
Sortida cultural al Burgo De Osma, Cañón Del Río Lobos, Laguna Negra, Castroviejo i Sòria.

Divendres 8 de juny: Concentració a un quart de 7 del matí a la plaça del Mercat. Sortida a dos quarts de 7 en autocar. Dinar i allotjament a l’Hotel II Virrey del Burgo de Osma (Sòria). A la tarda visitarem aquesta ciutat i el Cañón del Rio Lobos, declarat Parc Natural el 1985. 

La creació del Burgo de Osma té lloc el 1101, quan el seu bisbe, beatificat com San Pedro de Osma, mana aixecar una catedral, al voltant de la qual es va crear l’actual nucli urbà. Burgo de Osma és ciutat monumental de reconeguda gastronomia amb seu episcopal des del segle XII, i al segle XVI contava amb Universitat. Aquest fet es manifesta en el seu gran nombre de cases senyorials i edificis religiosos. L’element més característic de la catedral és la imponent torre-campanar de 72 metres, començada en estil gòtic i acabada en barroc. Malgrat que l’edifici actual és d’estil gòtic, aquesta catedral es va construir sobre la primitiva romànica, parcialment destruïda l’any 1232. Són dignes de veure l’escultura romànica del Sant Crist del Miracle, el sepulcre gòtic de San Pedro de Osma o el seu retaule major renaixentista. 

Després ens traslladarem a l’espectacular Cañón del Rio Lobos, declarat Parc Natural el 1985, i que fou una de les primeres zones protegides a Castella i Lleó. Està considerat com un dels paisatges més bonics d’Espanya, i en el seu interior veurem l’ermita templera de San Bartolomé, de principis del segle XIII. En aquest canyó d’origen càrstic trobarem parets calcàries de prop de 200 metres d’alçada, esmolades per fenòmens erosius, donant lloc a unes belles i capritxoses formes de relleu. Un cop finalitzada la visita tornarem al nostre hotel, on soparem i ens allotjarem.

Dissabte 9 de juny: Visita al parc natural la Laguna Negra. De retorn realitzarem parada al punt de neu de Santa Inés. Dinarem a un restaurant de la zona. Per la tarda visitarem una altra meravella natural, Castroviejo, i Playa Pita, la platja de Sòria, indret situat prop del pantà de la Cuerda del Pozo, format amb les aigües del riu Duero embassades.

Coneixerem alguna de les llegendes que rodegen aquesta meravella natural d’aigües fosques i enigmàtiques, relatades per Antonio Machado, fet que deu a les enormes roques que la rodegen, i que hi queden reflectides. 

De retorn realitzarem parada al punt de neu de Santa Inés, d’on gaudirem d’unes immillorables vistes. Dinarem a un restaurant de la zona. Per la tarda coneixerem una altra meravella natural que ens sorprendrà, Castroviejo, un conjunt de roques de formes fantàstiques, esmolades per l’erosió del vent, la pluja, el gel i la neu, fent de Castroviejo una espècie de museu a l’aire lliure d’escultures capritxoses i molt espectaculars. 

Diumenge 10 de juny: Visita guiada a Sòria, dinar a aquesta ciutat i retorn cap a Cubelles. 

Poc coneguda, Sòria té un encant que va convèncer diversos poetes com és el cas de Gerardo Diego, Bécquer i Antonio Machado, i recorrerem amb guia local els principals monuments de la ciutat:

-El conjunt de San Saturio, patró de Sòria, està format per unes grutes naturals sobre les quals s’hi va construir un edifici dedicat a ús religiós. Consta de diferents sales, la del Cabildo de los Heros, la Capella de Sant Miquel, la Sala expositiva, la Sala de la Vivienda del Santero, les Sales de l’Ajuntament i dels Canònigos i la Sacristia. També hi trobem la capella d’estil barroc. 

-Los Arcos de San Juan de Duero, claustre annex a l’església i utilitzat per donar sepultura entre els segles XIII i XV. És un dels més originals del romànic espanyol per la varietat de la seva arquitectura.

-L’església romànica de Santo Domingo, declarada Bé d’Interés Cultural l’any 2000.

-El Palacio dels Marichalar.

-La Concatedral de San Pedro, construïda entre els segles XII al XIV, d’estil gòtic sobre una primitiva església romànica. L’element més destacable és el claustre de sillería, declarat bé d’interès cultural el 1929, la portada plateresca i les capelles i retaules del seu interior.

El preu de la sortida, amb l’autocar, les visites, els guies, l’allotjament, sopars i dinars inclosos, és de 240€ per als socis i de 245€ per als no socis. L’habitació individual costa 30€ més.

dimarts, 29 de maig de 2018

EXPOSICIÓ

Divendres 1 de juny, a les 19.30 h., a la sala d’actes del Centre Social Joan Roig i Piera.

Inauguració de l’exposició de fotos de l’arxiu d’Antoni Pineda cedides per Montserrat Ivern Amat. 


L’arxiu de l’Antoni Pineda continua creixent i aquesta vegada el nostre president d’honor ens ofereix una interessant col·lecció de fotos cedides per la Montse Ivern Amat.

L’exposició restarà oberta durant el mes de juny en horari del Centre Social.

FOTO: Grup de joves a la platja de Cubelles, l’estiu de 1942.

dimarts, 15 de maig de 2018

PRESENTACIÓ

Divendres 18 de maig, a 19.30 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Presentació del llibre ¿Seré yo español?: Un periodista catalán en Madrid (1925-1930), recull d’articles de Gaziel.

La presentació anirà a càrrec de l’editor del llibre, Narcís Garolera, i el periodista Francesc-Marc Álvaro, autor del pròleg. Acte emmarcat dins l’any Fabra.

Agustí Calvet –conegut amb el pseudònim de Gaziel -va publicar al diari El Sol, entre 1925 i 1930, un centenar d’articles, la majoria dels quals no han estat mai recollits en un llibre. En les seves col·laboracions per aquest diari madrileny, Gaziel va més enllà de l’actualitat política i reflexiona sobre qüestions com la política europea d’entreguerres, la dicotomia Espanya-Amèrica i, especialment, les dificultats de l’encaix català en la vida política espanyola. Les seves reflexions són, segons Francesc-Marc Álvaro, “una veu que il·lumina la història d’Espanya i de Catalunya amb la llum obliqua del dubte, l’experiència i l’honestedat” i confirmen Gaziel com el periodista català més important de la primera meitat del segle XX.

Narcís Garolera i Carbonell (Vic, 1949) és doctor en Filologia Catalana i catedràtic de Llengua i Literatura a la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat més d'un centenar de llibres, la major part dels quals són edicions crítiques d'obres de Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. Va ser guardonat amb el Premi Serra d’Or d’estudis literaris.

Francesc-Marc Álvaro i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1967) és un dels periodistes més prestigiosos del país. Columnista i editorialista de La Vanguardia i de les revistes Esguard i Serra d’Or, col·labora a RAC1, 8TV i TV3. Compagina aquesta tasca professional amb la docència del Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (Barcelona). Autor de nombrosos llibres, ha obtingut el Premi Nacional de Periodisme, el Premi Recull, el Premi Serra i Moret i el Premi Ibàñez Escofet, entre d’altres.

Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i GEC Amics del Castell, dins l’Any Fabra.

dimarts, 8 de maig de 2018

CONFERÈNCIA

Divendres 11 de maig, a les 19.00 h., al pati de ponent del castell.

Conferència: L’esport i la llibertat de premsa, a càrrec de Ramon Besa. 

Amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa (3 de maig) i del lliurament dels premis Micròfon d’Or i Altaveu de Ràdio Cubelles, el GEC Amics del Castell organitza aquesta conferència conjuntament amb l’emissora municipal, la més antiga del Garraf. 

Ramon Besa i Camprubí (Perafita, 1958) és un dels periodistes esportius més prestigiosos de Catalunya. Redactor en cap d’esports d’El País i col·laborador de Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona-Cadena SER, va ser redactor d’El 9 Nou i cap d'esports de l’Avui. És professor de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna. És autor, entre d’altres, del llibre Maradona, una història efímera i Biblioteca bàsica del FC Barcelona. Ha estat distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme (2000), Premi Quim Regàs de Periodisme (2008) i Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán (2009).

dimecres, 2 de maig de 2018

PRESENTACIÓ

Divendres 4 de maig, a les 19.30 h., a la sala d’actes de la Parròquia. 

Presentació del llibre República pagesa, a càrrec de Montserrat Tura.

L’autora parteix de la història del seu avi, Feliu Tura Valldeoriola, dirigent del moviment rabassaire del tombant de segle XX. Amb la plaga de la fil·loxera, els propietaris van abolir els contractes que mantenien el pagès lligat a la vinya mentre la vinya fos viva. Llavors els pagesos es van organitzar entorn del sindicat Unió de Rabassaires, del qual Feliu Tura fou un dels fundadors, creant cooperatives autogestionades. Montserrat Tura sosté que sense el compromís del món pagès el catalanisme progressista no hauria dut Catalunya fins on ha arribat. 

Montserrat Tura i Camafreita (Mollet del Vallès, 1954) és llicenciada en Medicina i Cirurgia. Va treballar a l'Hospital Clínic de Barcelona i a l'Hospital de Palamós. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003). Diputada al Parlament de Catalunya des del 1995, va ser consellera d'Interior (2003-2006) i consellera de Justícia (2006-2010) sempre com a membre del PSC. El 2012 va abandonar tots els càrrecs per tornar a exercir de metgessa a l’Hospital de Palamós i va deixar el PSC per fundar el Moviment d’Esquerres. El 2017 va guanyar el Premi Carles Rahola d'assaig pel llibre que presentarà a Cubelles.

Acte inclòs dins la commemoració de l’Any Fabra.

dilluns, 23 d’abril de 2018

PROJECCIÓ

Divendres 27 d’abril, a les 19.30 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Projecció de l’obra de teatre Avi jove vol companyia, posada en escena per la Tramoia de l’Aliança l’any 2004.  


Continuant amb la projecció de documentals de l’Arxiu Municipal de Cubelles hem cregut oportú rescatar una de les obres que va protagonitzar La Tramoia, de la Societat L’Aliança, grup teatral que va desenvolupar la seva activitat entre 1998 i 2004. Els dies 1 i 2 de maig de 2004 l’elenc de La Tramoia va posar en escena, a L’Aliança, l’obra Avi jove vol companyia, de Lluís Coquard. Es tracta d’una comèdia amb uns diàlegs molt directes, una obra feta de barreja de picardia ingènua i de traça escènica. Amb Joan Martínez de director, hi van intervenir Olga Zumel, Yolanda Milà, Meritxell Granell, Núria Piera, Joan Freixas, Pere Joan Sallent, Joan Vidal i Joan Amorós Granell. L’apuntadora era Anna Hesse, l’equip tècnic el formaven Joan Urpí, Miquel Romagosa, Isidre Rosell i Salvador Fonoll, mentre que Eduard Granell realitzà el dibuix del programa de mà.

La gravació, feta per la família de Yolanda Milà, va arribar a l’Arxiu municipal a través del fons que Joan Vidal hi té dipositat.

Organitza: GEC Amics del Castell, amb la col·laboració de l’Arxiu municipal de Cubelles.

Foto: Elenc de La Tramoia de l'Aliança, el 2002.


dimarts, 17 d’abril de 2018

LECTURA DE TEXTOS

Dijous 19 d’abril, a les 17.30 h., a la sala d’actes de la Parròquia

Lectura de texts d’autors catalans a càrrec d’alumnes de 1r cicle de l’Institut Cubelles, en commemoració de l’Any Fabra. 

Des del GEC Amics del Castell volem sumar-nos a la commemoració del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra, el “seny ordenador de la llengua catalana”. I per començar hem cregut oportú fer-ne partícips als més joves del municipi. Alumnes de primer cicle d’ESO de l’Institut Cubelles efectuaran lectures triades pel propi Departament de Català del centre: una escena de Terra baixa, d’Àngel Guimerà; dues narracions breus de Viatges i flors, de Mercè Rodoreda, i un fragment de Feliçment, jo sóc una dona, de Maria Aurèlia Capmany. Hi intervindran Pol Ferreira, Aina Frias, Lydia Román, Lucía Sánchez, Marta Santín, Clara Soto i Xènia Xiao, de segon d’ESO, i Laia Mateo i Georgina Pavón, de primer d’ESO. 

L’acte serà gravat per Ràdio Cubelles i posteriorment s’emetrà per la nostra emissora municipal.

Organitzen: GEC Amics del Castell i Departament de Català de l’Institut Cubelles.