Presentació del conte musical 'ReMi un nen que Fa Sol', a càrrec de Miquel Gómez Marcillas
Dijous 27 de març, a les 19h, a la sala d’exposicions de la Parròquia de Santa Maria
Presentació del conte musical inclusiu ReMi un nen que Fa Sol, a càrrec del seu autor, Miquel Gómez Marcillas
Miquel Gómez Marcillas va néixer al mas Baró de Cubelles el 1954. És psicòleg-psicoanalista i músic. Ha treballat en escoles, centres d’educació especial i 25 anys en el CDIAP –Centre de Desenvolupament Infantil i d’Atenció Precoç– de Mollet del Vallès, on s’atenen les diferents problemàtiques que apareixen en els nens d’entre 0 i 6 anys. En l’atenció dels nens amb autisme i els seus familiars va veure que l’ús de la música era útil en el seu tractament per a difondre en què consisteixen les dificultats dels subjectes amb autisme i de quina manera se’ls pot acompanyar.
Presentació del conte musical inclusiu ReMi un nen que Fa Sol, a càrrec del seu autor, Miquel Gómez Marcillas
El tema central és el de la inclusió escolar del nen amb autisme. I el conte ve a ser una metàfora d’un acte d’inclusió on l’ús de la música n’ocupa un lloc destacat. És un conte il·lustrat per Elena Nieto, cosa que afavoreix poder-se’n imaginar el seu redactat.
En el conte es mostra com es presenta un nen amb autisme a l’escola i com és rebut per l’escola i les dificultats que això pot implicar. A partir de les dificultats tant del nen com de l’escola, es planteja de quina manera es pot produir la inclusió.
En el conte es considera que l’ús de la música, les cançons, pot ser un recurs valuós per afavorir la inclusió, ja que el llenguatge musical és menys directiu que el verbal. La intencionalitat de la paraula directa es mostra menys imperativa si va acompanyada de música i el nen amb autisme ho pot acceptar millor. D’igual manera que pot passar en fer servir un llenguatge de forma indirecta. Es poden dir les coses que cal dir amb un to sense gaire afectació, i això pot afavorir que el nen ho tingui en compte.
En el conte es mostra com es presenta un nen amb autisme a l’escola i com és rebut per l’escola i les dificultats que això pot implicar. A partir de les dificultats tant del nen com de l’escola, es planteja de quina manera es pot produir la inclusió.
En el conte es considera que l’ús de la música, les cançons, pot ser un recurs valuós per afavorir la inclusió, ja que el llenguatge musical és menys directiu que el verbal. La intencionalitat de la paraula directa es mostra menys imperativa si va acompanyada de música i el nen amb autisme ho pot acceptar millor. D’igual manera que pot passar en fer servir un llenguatge de forma indirecta. Es poden dir les coses que cal dir amb un to sense gaire afectació, i això pot afavorir que el nen ho tingui en compte.
Miquel Gómez Marcillas va néixer al mas Baró de Cubelles el 1954. És psicòleg-psicoanalista i músic. Ha treballat en escoles, centres d’educació especial i 25 anys en el CDIAP –Centre de Desenvolupament Infantil i d’Atenció Precoç– de Mollet del Vallès, on s’atenen les diferents problemàtiques que apareixen en els nens d’entre 0 i 6 anys. En l’atenció dels nens amb autisme i els seus familiars va veure que l’ús de la música era útil en el seu tractament per a difondre en què consisteixen les dificultats dels subjectes amb autisme i de quina manera se’ls pot acompanyar.
A nivell musical, la seva experiència més destacada van ser els dos anys que va cantar a l’Orfeó Català (1981-83) i, a partir del 1984, haver format part dels grups d’havaneres Quatre Veus (1984-93), amb cantades al Japó, Alemanya i França; Quatre Vents (1993-2000) i ATOTAVELA (2005 fins a l’actualitat). A partir del 2012 va veure que aprofundint en el tema de l’autisme podia trenar o articular les seves dues professions i és el que li va donar peu a escriure el conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada