PRESENTACIÓ

-
Divendres 11 de novembre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Commemoració dels 40 anys de la Marxa de la Llibertat.

Presentació del llibre Poble català, posa't a caminar, a càrrec de Josep Calvet.


L'estiu de 1976 va tenir lloc la Marxa de la Llibertat, la primera mobilització general de la societat civil de les terres de parla catalana després del franquisme i el fet més significatiu de la transició democràtica fora de Barcelona. La Marxa fou creada en defensa dels drets polítics i la llibertat nacional de Catalunya, uns mesos després de la mort del dictador. Duia per lema Poble català, posa't a caminar i va ser durament reprimida per un agònic règim franquista que impedia l'organització i el pas de les diverses columnes de caminaires que travessaven el país. Va començar el 4 de juliol i havia de cloure el 12 de setembre a Poblet. Els diferents governs espanyols la van prohibir i van reprimir els participants amb violència, multes i detencions però el moviment popular va donar prova de la seva força. La columna Abat Escarré de la Marxa de la Llibertat va passar per Cubelles el dimecres 18 d’agost a la tarda esdevenint la primera manifestació que es produïa al centre del nostre poble i la primera vegada que a Cubelles es cantaven Els Segadors en públic d’ençà la Guerra Civil.

Josep Calvet i Oriol Luján, autors del llibre, estudien aquest episodi històric com a mostra representativa de l’enorme rellevància que tingué la lluita ciutadana en la recuperació de la democràcia després de la mort de Franco. A més, l’obra detalla aspectes que foren claus per a l’organització de la Marxa i explica la repressió policial patida per les persones manifestants, violència fruit de l’existència de complicitats entre institucions governamentals, cossos policials i sectors de l’extrema dreta. 

Josep Calvet en parlarà de tot això amb la intervenció del principal impulsor de la Marxa, Àngel Colom. També hi haurà la participació d’alguns penedesencs que van patir repressió i detencions: Josep Arasa (l’Arboç), Víctor Capdet i Joan Pujol (Vilanova i la Geltrú).

Josep Calvet (La Pobla de Segur, 1965) és doctor en història i investigador del Servei d’Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida. Ha dedicat bona part de les seves recerques a estudiar els primers anys de franquisme als Pirineus. Entre les seves publicacions destaquen Les muntanyes de la llibertat. El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, 1939-1944 (L’Avenç, 2008) i Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida (Milenio, 2014).



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

-
Imatge
Article aparegut originalment a l'Anuari 2015. Cubelles vista des de Gallifa Marta Blanch Quan estava apunt de finalitzar l’any 2015, en concret el 29 de desembre, es produïa el traspàs de la Marta Blanch, persona molt vinculada a la dinàmica cultural de la vila. Professora d’Història de l’Institut de Cubelles, va destacar com membre de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, de la qual en va ser presidenta i formava part del Ball de Gitanes. També era sòcia del GEC Amics del Castell. L’any 2002 va guanyar la Beca d’Investigació Local, juntament amb Joan Pujol, amb el treball “¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978)”, que va sortir publicat en un llibre l’any 2004. En record de la Marta, reproduïm aquest interessant article que va publicar en el programa de la Festa Major de 2004. Des de la muntanya de Gallifa, és fàcil imaginar com era Cubelles en temps passats, a pesar de l’esgarrifosa i ferotge especulació urbanística que vivim avui en
Més informació

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

-
Imatge
Article aparegut orginalment a l'Anuari 2012. El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix Jaume Casañas Com tots sabeu o coneixeu, la Mota de Sant Pere és una petita elevació de terreny sobre la plana al·luvial formada per el delta del riu Foix. Està situada a uns 400 m de la marge dreta, del esmentat riu i a uns 200 m de la platja. Aquest petit turó -que algú creu artificial- ha sofert en el decurs dels segles diferents transformacions. Sobre el original establiment fenici de l’antiguitat -que detallaré a continuació- vers l’any 1200 s’hi va bastir un convent de frares, l’anomenat Priorat de Sant Pere, edificació que molta temps desprès va acabar enrunada vers principis del segle XX. Anys més tard i en plena Guerra Civil, l’estiu de 1937 s’hi va aixecar un recinte fortificat format per trinxeres, nius de metralladores i búnquers. Complex militar construït per l’exèrcit republicà per la vigilància i defensa de la costa davant dels
Més informació

MEMÒRIA POPULAR

-
Imatge
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Del Penedès , editada per l’ Institut d’Estudis Penedesencs (número 32, any 2016). La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 Anys de l’efervescent estiu de 1976 , de Joan Vidal i Urpí. Quaranta anys després, evocació i testimonis directes del pas d’aquest moviment democràtic pels diversos indrets i poblacions del Penedès, els seus plantejaments i les realitzacions i actes que es van portar a terme, amb referències també a la diversa actuació de les forces d’ordre públic en una o altra població i nombrosos detalls d’anecdotari. La Marxa de la Llibertat fou organitzada l’estiu de 1976 per Pax Christi, amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres com a principals impulsors, i altres organitzacions com Agermanament i els Captaires per la Pau, amb el destacat suport de Lluís Maria Xirinacs. Consistí en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de les persones que
Més informació