Conferència 'Aspectes socials de la pandèmia', a càrrec de la Dra. Montserrat Tura

-
Dijous 26 de maig, a les 19.00 h., a la sala d’actes del Centre Parroquial

Conferència Aspectes socials de la pandèmia, a càrrec de la Dra. Montserrat Tura

En un article publicat al diari Ara el mes d’abril passat, Montserrat Tura deia que “la situació en què la pandèmia ens ha situat a cadascú de nosaltres, i els seus efectes sobre el sistema sanitari, l’economia, la seguretat i el concepte d’autoritat, les relacions socials o la salut mental, encara no han estat estudiats amb prou perspectiva. Segurament tots coincidirem que ens hauria agradat una reacció més ràpida de les autoritats sanitàries, començant per l’OMS i acabant per l’ajuntament més minúscul del planeta. Però els temps van ser els que van ser i, sense adornar-nos-en, els contagiats per SARS-CoV-2 omplien els hospitals, la malaltia feia estralls en moltes residències geriàtriques i ens travessaven les orelles paraules que ens pensàvem que no hauríem de sentir mai, com confinament i estat d’alarma, les limitacions del dret de deambular o reunir-se...”. Aquest és el tema que la conferenciant desenvoluparà a Cubelles. 

Montserrat Tura i Camafreita (Mollet del Vallès, 1954) és llicenciada en Medicina i Cirurgia. Va treballar a l'Hospital Clínic de Barcelona i a l'Hospital de Palamós. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003). Diputada al Parlament de Catalunya (1995-2003 i 2010-2012), va ser consellera d'Interior (2003-2006) i consellera de Justícia (2006-2010) sempre com a membre del PSC. El 2012 va abandonar tots els càrrecs per tornar a exercir de metgessa a l’Hospital de Palamós i va deixar el PSC per fundar el Moviment d’Esquerres. 

El 2017 va guanyar el Premi Carles Rahola d'assaig pel llibre República pagesa. Especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària, actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà.

Foto: Montserrat Tura, amb Francesc Capdet, quan va presentar a Cubelles el seu llibre República pagesa, convidada pel GEC Amics del Castell (4 de maig de 2018).

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

-
Imatge
Article aparegut originalment a l'Anuari 2015. Cubelles vista des de Gallifa Marta Blanch Quan estava apunt de finalitzar l’any 2015, en concret el 29 de desembre, es produïa el traspàs de la Marta Blanch, persona molt vinculada a la dinàmica cultural de la vila. Professora d’Història de l’Institut de Cubelles, va destacar com membre de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, de la qual en va ser presidenta i formava part del Ball de Gitanes. També era sòcia del GEC Amics del Castell. L’any 2002 va guanyar la Beca d’Investigació Local, juntament amb Joan Pujol, amb el treball “¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978)”, que va sortir publicat en un llibre l’any 2004. En record de la Marta, reproduïm aquest interessant article que va publicar en el programa de la Festa Major de 2004. Des de la muntanya de Gallifa, és fàcil imaginar com era Cubelles en temps passats, a pesar de l’esgarrifosa i ferotge especulació urbanística que vivim avui en
Més informació

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

-
Imatge
Article aparegut orginalment a l'Anuari 2012. El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix Jaume Casañas Com tots sabeu o coneixeu, la Mota de Sant Pere és una petita elevació de terreny sobre la plana al·luvial formada per el delta del riu Foix. Està situada a uns 400 m de la marge dreta, del esmentat riu i a uns 200 m de la platja. Aquest petit turó -que algú creu artificial- ha sofert en el decurs dels segles diferents transformacions. Sobre el original establiment fenici de l’antiguitat -que detallaré a continuació- vers l’any 1200 s’hi va bastir un convent de frares, l’anomenat Priorat de Sant Pere, edificació que molta temps desprès va acabar enrunada vers principis del segle XX. Anys més tard i en plena Guerra Civil, l’estiu de 1937 s’hi va aixecar un recinte fortificat format per trinxeres, nius de metralladores i búnquers. Complex militar construït per l’exèrcit republicà per la vigilància i defensa de la costa davant dels
Més informació

MEMÒRIA POPULAR

-
Imatge
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Del Penedès , editada per l’ Institut d’Estudis Penedesencs (número 32, any 2016). La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 Anys de l’efervescent estiu de 1976 , de Joan Vidal i Urpí. Quaranta anys després, evocació i testimonis directes del pas d’aquest moviment democràtic pels diversos indrets i poblacions del Penedès, els seus plantejaments i les realitzacions i actes que es van portar a terme, amb referències també a la diversa actuació de les forces d’ordre públic en una o altra població i nombrosos detalls d’anecdotari. La Marxa de la Llibertat fou organitzada l’estiu de 1976 per Pax Christi, amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres com a principals impulsors, i altres organitzacions com Agermanament i els Captaires per la Pau, amb el destacat suport de Lluís Maria Xirinacs. Consistí en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de les persones que
Més informació