CONFERÈNCIA

-
Divendres 26 d’octubre, a les 19.00 h., a la sala d’actes de la Parròquia.

Pompeu Fabra, més enllà del lingüista, a càrrec de Josep Maria Roig Rosich. 

Més enllà de la seva indiscutible vàlua com a gramàtic i lingüista el conferenciant ens aproparà a Pompeu Fabra des de la seva dimensió cívica i política. Ell mai va viure reclòs en els seus estudis, aïllat de la societat i dels problemes del seu temps, sinó que ben al contrari es va comprometre i es va integrar en grups i associacions que treballaven per transformar el país. És poc coneguda la seva candidatura a regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1913 al costat de Francesc Layret (fet ben indicatiu del seu tarannà polític), ja ho és més la seva presidència de l’Ateneu barcelonès durant la dictadura de Primo de Rivera o la de Palestra més tard. Mai va defugir donar la cara i posar-se al costat d’unes opcions esquerranoses o progressistes. Josep Maria Roig anirà seguint aquests i altres compromisos públics per completar la imatge habitual d’un Pompeu Fabra filòleg que va revolucionar els àmbits de la llengua i la cultura catalana. 

Josep Maria Roig Rosich és professor de la Universitat Rovira i Virgili i un dels millors historiadors sobre la Catalunya del segle XX. Ha publicat nombrosos textos i documents sobre Francesc Macià, llibres d’història, entre ells La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya i Història de l’Orfeó Català. Així mateix, és el coordinador de la Història de la Generalitat, de la qual ha escrit el capítol La Generalitat durant la Segona República. Ha sigut director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i de la Revista de Catalunya, prenent el relleu de Max Cahner i Albert Manent. Quan deixà el càrrec d’aquesta darrera (2015) va rebre un emotiu homenatge i el substituí l’actual President de la Generalitat, Joaquim Torra.

Acte inclòs dins la commemoració de l’Any Fabra.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

-
Imatge
Article aparegut originalment a l'Anuari 2015. Cubelles vista des de Gallifa Marta Blanch Quan estava apunt de finalitzar l’any 2015, en concret el 29 de desembre, es produïa el traspàs de la Marta Blanch, persona molt vinculada a la dinàmica cultural de la vila. Professora d’Història de l’Institut de Cubelles, va destacar com membre de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, de la qual en va ser presidenta i formava part del Ball de Gitanes. També era sòcia del GEC Amics del Castell. L’any 2002 va guanyar la Beca d’Investigació Local, juntament amb Joan Pujol, amb el treball “¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978)”, que va sortir publicat en un llibre l’any 2004. En record de la Marta, reproduïm aquest interessant article que va publicar en el programa de la Festa Major de 2004. Des de la muntanya de Gallifa, és fàcil imaginar com era Cubelles en temps passats, a pesar de l’esgarrifosa i ferotge especulació urbanística que vivim avui en
Més informació

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

-
Imatge
Article aparegut orginalment a l'Anuari 2012. El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix Jaume Casañas Com tots sabeu o coneixeu, la Mota de Sant Pere és una petita elevació de terreny sobre la plana al·luvial formada per el delta del riu Foix. Està situada a uns 400 m de la marge dreta, del esmentat riu i a uns 200 m de la platja. Aquest petit turó -que algú creu artificial- ha sofert en el decurs dels segles diferents transformacions. Sobre el original establiment fenici de l’antiguitat -que detallaré a continuació- vers l’any 1200 s’hi va bastir un convent de frares, l’anomenat Priorat de Sant Pere, edificació que molta temps desprès va acabar enrunada vers principis del segle XX. Anys més tard i en plena Guerra Civil, l’estiu de 1937 s’hi va aixecar un recinte fortificat format per trinxeres, nius de metralladores i búnquers. Complex militar construït per l’exèrcit republicà per la vigilància i defensa de la costa davant dels
Més informació

MEMÒRIA POPULAR

-
Imatge
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Del Penedès , editada per l’ Institut d’Estudis Penedesencs (número 32, any 2016). La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 Anys de l’efervescent estiu de 1976 , de Joan Vidal i Urpí. Quaranta anys després, evocació i testimonis directes del pas d’aquest moviment democràtic pels diversos indrets i poblacions del Penedès, els seus plantejaments i les realitzacions i actes que es van portar a terme, amb referències també a la diversa actuació de les forces d’ordre públic en una o altra població i nombrosos detalls d’anecdotari. La Marxa de la Llibertat fou organitzada l’estiu de 1976 per Pax Christi, amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres com a principals impulsors, i altres organitzacions com Agermanament i els Captaires per la Pau, amb el destacat suport de Lluís Maria Xirinacs. Consistí en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de les persones que
Més informació