La revolta de les dones de 1767

Autora: Núria Jané Orpí

Aquest article és un breu resum de la conferència realitzada per la l’11 d’octubre de 2019 amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni a Cubelles, on vam presentar la nova informació relativa a la revolta de les dones de Cubelles de 1767.  

Llegenda o realitat?
Era la primera pregunta que et venia a la ment donades les nul·les evidències escrites que hi havia. Fra Garí (1812-1895) explica la revolta a la Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú (1860), malgrat que no cita fonts. Anys més tard, les paraules són replicades per Mossèn Avinyó a la Història de Cubelles. Els punts claus que marca Fra Garí són que va ocórrer el 1764, que va ser una revolta protagonitzada per dones on els homes van fugir, que va sortir una bandera i que van portar les revoltades a la presó. No sabem quantes, ni quin tipus de bandera, ni si anaven o no armades. Podria ser que, tot plegat, no fos res més que un petit episodi de resistència magnificat amb el pas dels anys? Recordem: no existien fonts documentals escrites.

El 1999 l’associació de dones la Fita va començar a reivindicar la història d’aquestes dones que van defensar i lluitar pel seu territori. Per aquest motiu, promouen la rehabilitació de l’espai de la Fita i, el 2004, serà inclosa dins la ruta del romanticisme.

Des de l’arxiu municipal, aquests fets ens van interessar de seguida i es va realitzar una recerca, primer en els fons del mateix arxiu municipal i, després, dins els catàlegs d’altres arxius. El hàndicap era la inexistència d’actes municipals entre 1728 i 1885, període en el qual s’havia donat aquesta revolta. I, aleshores, el mes de desembre de 2014, l’Ajuntament de Cubelles va comprar Can Travé amb tot el seu contingut. I, entre ell, el seu arxiu familiar. Fil a l’agulla, tan bon punt s’hi va poder tenir accés, l’arxiu municipal va realitzar els treballs per transportar tot l’arxiu familiar a l’arxiu municipal per a realitzar el seu inventari i tractament. La sorpresa va ser majúscula quan, en obrir una caixa verda sense títol, a dins hi van aparèixer 5 llibres de l’Ajuntament de Cubelles. I, entre ells, el llibre de Acuerdos de acta de Cubellas, amb les actes del ple de 1730 a 1840.

Finalment, dins d’aquest, es va localitzar una petita anotació. Deia: “Lo Regidor Decano adal dit Jph Llaó, en lo expresat anÿ que fou la divisio de terma, fou prosessat per la Rl Audiencia, multat ÿ privat de tots enpleos per aversa ausentat en lo temphs que hi agué lo alborot de las donas, de las quals ne portaren moltas en la presó de Vilanova, com consta en la Reial Audiència”.

Aquesta breu inscripció ens indicava, en primer lloc, que havia passat de veritat, i que havia tingut diverses repercussions: en primer lloc, s’havia inhabilitat un regidor pels fets, per la qual cosa, el que va passar va ser greu. En segon lloc, que van portar moltes dones a la presó de Vilanova. I, en tercer lloc, que el regidor va ser processat per la Reial Audiència i que allí “hi consta”. Per tant: si bé la documentació de la presó de Vilanova era inexistent, hi havia d’haver documentació al fons de la Reial Audiència que encara no havia estat examinada. Almenys, documentació sobre la inhabilitació d’aquest regidor.

Amb aquesta premissa, es va fer una revisió dels inventaris del Fons de la Reial Audiència de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), però va resultar infructuós.

Aleshores, aprofitant una visita realitzada a l’ACA per a la realització del Mapa de patrimoni cultural, en concret dels fons arxivístics, es va consultar l’expedient de segregació del terme municipal. Era un expedient molt voluminós i fragmentat, ja que mancava tota la primera part del conflicte (la relativa al s. XVII). Malgrat tot, hi havia tota la documentació de l’última part del procés i en concret, sobre la revolta de les dones. Així, vam poder saber que:

• Els fets van passar el 8 de gener de 1767.

• Es va obrir un procés per determinar la responsabilitat.

• En el procés hi van intervenir 27 testimonis de càrrec.

• Es va realitzar un interrogatori a totes les dones empresonades.

• Sabem quines conseqüències va tenir.

La narració està realitzada pels diversos testimonis amb tot luxe de detalls, amb contradiccions entre uns i altres. Alguns dels testimonis són tan rics que quasi podem arribar a escoltar les seves veus i percebre la seva manera de parlar.

L’origen del conflicte
Només uns breus apunts per saber d’on provenia el conflicte[1]. L’assumpte havia començat el s. XVI arran que Vilanova havia guanyat molt pes pel que fa al nombre d’habitants i Cubelles perdia cada vegada més influència política. El plet de separació es va dirimir entre 1603 i 1610, però la liquidació del terme no va ser fins al 1700. La concòrdia de 1734 representa el final dels litigis, però aleshores s’inicia la disputa pels límits. El 1754 els experts van determinar que els límits s’havien de fixar en un punt entremig del Prat del Viver i la Riera del Foix. El 23 de desembre de 1765 va sortir la sentència provisional i el 9 de juny de l’any següent va ser ratificada. Després de la presentació d’al·legacions per ambdues parts, el 5 de setembre de 1766 es mana que s’executi la fitació, i se li encomana la tasca a l’Alcalde Major de Vilafranca, Don Domingo Capdevila de Muntaner, sota pena de 500 florins i procés penal.

El 7 de gener de 1767 es practiquen les notificacions anunciant que es començaria la fitació el dia següent. El 8 de gener passen els fets que de seguida relatarem i, finalment, entre el 9 i el 15 de gener es fa la fitació; fitació que va estar vigent fins al 1850, quan es van moure les fites al lloc on estan ubicades actualment.

Els protagonistes
EL COMISSIONAT DE LA REIAL AUDIÈNCIA

Don Domingo Capdevila de Montaner i Llonguet[2] era natural de Puigcerdà, i provenia d’una família de renom. El seu besavi, Jacint de Montaner, havia estat nomenat ciutadà honrat de Barcelona després de la seva participació en el setge de Salses (1639-1640) i, anys més tard, va obtenir el títol de cavaller. L’avi Pere Màrtir Capdevila fou veguer de Puigcerdà; el pare, en canvi, només fou nomenat jutge ordinari de Puigcerdà.

Don Domingo va implementar estudis majors de filosofia i dret civil i va doctorar-se. El 1745 fou nomenat Alcalde Major de Puigcerdà i, el 1752, de Camprodon. Entre 1763 i 1766 és nomenat Alcalde Major de Vilafranca i, justament a la part final del seu mandat, rep l’ordre d’ocupar-se de l’atermenament que s’havia de realitzar entre Cubelles i Vilanova de Cubelles. El nou Alcalde Major de Vilafranca, Don Josep Ignasi de Castellví i Pontarro és nomenat l’1 de febrer de 1767.

A la imatge, Don Domingo vesteix un tricorni baix i una perruca amb un tirabuixó a cada costat. A darrere duia un llaç per aguantar la punta de la perruca. La camisa era amb un volant al pit i corbatí. A sota la casaca, hi ha la jupa. Duia calces negres, nom que rebien els pantalons a mitja cama. I va armat perquè és addicte al règim.

ELS MOSSOS DE l’ESQUADRA

Tenim constància, segons les persones que presten el seu testimoni i ells mateixos, que van intervenir en “l’alborot” i en els dies posteriors un total de tres mossos. Dos d’ells eren verederos[3] del corregiment de Vilafranca. Es deien Isidre Ferrer, de 39 anys, i Josep Poch, de 34 anys. L’altre, era un mosso de l’Arboç i es deia Francesc Totasaus, de 44 anys.

Els colors corporatius de l’època eren el blau i el vermell i duien ornaments de plata. Anaven armats amb escopeta i dues pistoles anomenades de xarpa, perquè eren a on es penjaven. Sempre duien una corda per lligar als malfactors. La bosseta de davant era on portaven les pedres i les bales per l’escopeta.

Sobre l’espatlla hi duu el gambeto. Al coll, un corbatí, i al cabell una gandalla (lligadura de malla de seda o un altre teixit fi amb què es lligaven el cabell les dones, i en algunes èpoques també els homes). A sota porta una jupa vermella amb tres botons. La faixa i la basquinya eren de color blau, com les calces, que les duia just per sota del genoll. Les mitges eren blanques i les espardenyes tenien els cordons de color blau.

ÚRSULA BATLLE “LA CAPITANA”  

En els documents la coneixem com Úrsula Lleó, ja que estava casada amb Pau Lleó. El mes de gener de 1767 tenia 44 anys i va complir els 45 empresonada a Vilanova. S’havia casat el 2 de juny de 1739 a l’edat de 17 anys, i va tenir el seu primer fill als 20. El matrimoni va tenir 10 fills entre 1742 i 1762, dos d’ells bessones. En total, sis nens i 4 nenes.

La seva resolució és descrita per la majoria dels testimonis de manera similar: de seguida pren les regnes de la revolta i, juntament amb la Rosa Gassó, la capitaneja. Era alta i prima, i de classe mitjana. El recompte de les possessions del matrimoni que es realitza amb motiu de l’embargament de béns, indica que posseïen uns 20 jornals de terra i unes 30 càrregues de vi.

Durant la revolta, era de les úniques que no duia cap arma, només una bandera, que les dones van protegir amb la seva pròpia vida. En aquella època, les dones de classe mitja na portaven una caputxa negra. Al cos, una camisa blanca i a sobre un gipó. El davantal blau era el més habitual i, a sota, una basquinya llarga de ratlles. Justament aquesta peça de vestuari se cita en la provisió d’embargament que es realitza a casa seva uns dies després de començades les testificals.

Sobre la bandera, en els seus interrogatoris el Comissionat intenta esclarir de quins colors era, amb quin material era feta i qui la duia. Un parell de testimonis parlen que es va composar una bandera negra al baluard del castell, però és un extrem que el mateix comissionat posa en dubte al resum final que presenta a l’Audiència. De la bandera que portava l’Úrsula, hi ha diversos testimonis que en parlen, tot i que es contradiuen amb els colors. És Teresa Carreres, criada de la Rosa Gassó, qui ens fa una descripció més acurada: “Una bandera blanca, pienso [que] de algodón, con una cruz de tafetán colorado, y en el simborio de la asta, una imagen de la virgen. Y la llevaban tendida y alta”. L’Úrsula Marquès serà la primera que interrogaran després de passar més d’un mes a la presó de Vilanova.

ROSA GASSÓ “LA SENYORA”

En els documents la coneixem com a Rosa Mallofré, ja que era la vídua de Joseph Mallofré. Quan van passar els fets, tenia 62 anys i feia més de 10 anys que era vídua. El seu marit era adroguer i negociant i, a Cubelles, tenien en propietat una fàbrica d’aiguardent amb 22 bótes de vi (unes 140 càrregues) i 6 peces de terreny de 15 jornals de vinya de primera qualitat. Ella mateixa és l’encarregada de gestionar la fàbrica i és ben coneguda a Vilanova en ocupar-se dels negocis quan va quedar-se vídua.

Es va casar quan tenia 22 anys i va tenir el seu primer fill a l’edat de 25 anys. Va tenir un total de 6 fills. L’únic nen va ser el seu primogènit, Miquel Mallofré Gassó, que va morir al cap de tres mesos. Una filla seva va casar-se amb Joan Parellada, nat a la Geltrú i resident a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona. És possible que s’amagués a casa de la seva filla després dels fets de gener de 1767.

La Rosa Gassó era de classe alta, no noble. Com que era una persona gran, porta un vestit que podria ser de feia uns 10 anys, un model similar al que s’exposa al museu tèxtil de la Segarra. A sota hi duia camisa amb coll i punys brodats amb calat. A sobre, un gipó a joc amb la basquinya llarga fins als peus. Anava encotillada. Sota la basquinya hi duia una estructura que acostumava a ser de vímet i que servia per aguantar el vestit. A aquesta estructura se l’anomenava panier. Al cabell, una còfia que era ornamental, i al coll un collaret de perles. La seva posició reflecteix el paper que va tenir a la revolta: conciliador. Va baixar a parlamentar amb l’escrivà de l’Ajuntament de Vilanova i amb el Comissionat de la Reial Audiència.

SET DONES EMPRESONADES, NOMÉS UN HOME

A banda de l’Úrsula Marquès, van empresonar sis dones més d’edats entre 31 i 61 anys. A la taula següent es resumeixen les seves dades principals.

-Úrsula Marquès Batlle, de Cubelles i 44 anys, casada amb Pau Lleó Ferrer, de Cubelles.

-Maria Soler Padró, de Cubelles i 34 anys, casada amb Francesc Nin Soler, del Vendrell.

-Maria Rovirosa Vilella, de Cubelles i 34 anys, vídua d'Agustí Granell Borrell, de Cubelles.

-Mariagna Borrell Almirall, de Cubelles i 61 anys, vídua d'Agustí Granell Prats, de Cubelles.

-Mariagna Llagostera Fontanilles, de Calafell i 54 anys, vídua de Joan Cona Ricart, de Cubelles.

-Rosalia Ferrer Roig, de Cubelles  i 31 anys, casada amb Pere Escardó de Cubelles.

-Francesca Escala, de Castellet, Casada en segones núpcies amb Josep Pedro Almirall, de Cubelles, dit “Cap de l’all”.

-Josep Pedro Almirall, de Cubelles, dit “Cap de l’all”, casat en segones núpcies amb Francesca Escala, de Castellet.

D’entre aquest llistat, tenim diverses curiositats. Per exemple, que hi havia una jove i la seva sogra i que ambdues eren vídues. Desconeixem la situació familiar que va esdevenir-se a la seva llar, tenint en compte els fills que tenia la Maria Rovirosa, però devia ser crítica.

Un altre fet destacat és l’alliberament al cap de 4 dies de la Francesca Escala i el seu marit Josep Pedro, l’únic home que també havia estat empresonat. El dia 12 de gener de 1767 presenta una sol·licitud on demana “sacarle de las cárceles de Villanueva, ofreciendo caución al hallarse su mujer encinta y con peligro próximo de aborto”.

En Josep Pedro és l’únic que intenta mobilitzar els regidors de Cubelles per tal que salvaguardin a la seva muller, tot i que només aconsegueix que un regidor de la quadra de Gallifa i Rocacrespa li faci cas. Era Ramon Prats, propietari de mas Baró. Quan l’interroguen, declara el següent:

“Y en la plaza de la Villa encontré a Joseph Pedro, labrador de la misma, diciéndome que abaxo, al camino Real Jurisdicción de la quadra de Rocacrespa, de que soy Regidor, le avian maltratado a su muger, y que yo fuesse alla como a Regidor para libertarla porque él la queria en su casa. Y a esto le respondí que fuese a encontrar al Bayle y Regidores de Cubellas, y me respondió que no encontraba alguno, y que assí me pedía justícia a mí, porque aquella era de la jurisdicción de la Quadra, y que si yo no quería ir, él daría parte al Governador de Tarragona contra de mi. Y entonces yo me puse la insignia de Regidor que trahia en mi faltriquera, y me encaminé assí a dicho camino real, y dicho Pedro me siguió. Y passando yo por el camino, me sucedió que su Merced me arrestó y me mandó quitarme la insignia, diciéndome cómo yo tenía el atrevimineto de haver salido con la insignia y mas por aquel parage, que no era jurisdicción de la quadra.”
Finalment, el regidor és alliberat abans de portar-lo a Vilanova i només és empresonat durant 4 dies en Joseph Pedro. Per protegir-la, amenaça a qui li hagi fet mal. Diu un dels testimonis: “tenían arrestado a Joseph Pedro [...] por motivo que había hecho remagos de algún cuchillo (bien que no lo traía) y decía que si habían maltratado a su mujer, pagaría contra cualquiera con un cuchillo. Y preso, puesto delante de su Merced, mandó reconocerle. Y no se encontró más que una pequeña navaja sin punta.”

Els regidors de Cubelles i quadres

Quan van ocórrer els fets, el batlle de Cubelles era Fèlix Murgades. En aquella època, els batlles presidien l’Ajuntament en nom de la monarquia i tenien certes funcions judicials. En rigor, no és un càrrec municipal sinó que exerceix el control sobre els regidors, i tampoc és equivalent als alcaldes actuals. En Murgades no té cap mena d’actuació en els fets de 1767 i, per tant, tampoc en rep les conseqüències. És, en aquest cas, el regidor degà, anomenat en els documents com a “regidor de la vara”, qui era el regidor principal i qui va acabar inhabilitat per ocupar càrrec a la justícia o a l’Ajuntament. A continuació, podreu llegir un llistat dels regidors. Els noms en negreta són els d’aquells que apareixen citats o que varen actuar.

Els regidors de Cubelles, Cunit i Quadres (1/02/1766 - 31/01/1767)
CUBELLES: Josep Lleó, regidor degà, Mateu Avinyó, Pere Sirvent i Raimon Pons.

QUADRA DE GALLIFA I ROCACRESPA: Ramón Prats, de Cal Baró, i Josep Rovirosa.
CUNIT: Pere Miró de la Masia, Pere Màrtir Rovirosa i Joan Coll.  

Els Síndics:
Joseph Cona, síndic procurador de Cubelles (22/11/1763 - 1/02/1767).

Francesc Prats, del molí de la Palma, síndic procurador de les quadres.

Salvador Nierons, síndic procurador de Cunit.

El càrrec de regidor degà es podria equiparar als antics consellers en cap o als alcaldes actuals. Dirigia els debats, donava la paraula i tenia dret de prioritat en l’emissió del vot, que era a viva veu, un fet que podria portar a abusos. Es van donar casos, en diversos Ajuntaments, del mal comportament d’alguns regidors degans, que podien treure la paraula, impedir una votació i utilitzar la intimidació i la violència contra els seus companys de consistori.

D’entre les persones citades anteriorment, destacaríem en Joseph Cona, síndic procurador de l’Ajuntament, qui va tenir un paper ben galdós. Segons sembla, Joseph Cona era l’administrador o procurador del Sr. del castell de Cubelles i que vivia al mateix castell. La seva signatura, per exemple, apareix a les golfes del castell. Estava casat amb Maria Prats Mata, filla d’Anton Prats, del Molí de la Palma o de l’Antón, i de Marina Mata.

El càrrec de síndic procurador era triennal i s’elegia a partir d’una terna de candidats que enviava l’Ajuntament a la Reial Audiència. El càrrec l’havien d’ocupar “las personas más principales del pueblo” i era incompatible amb ser regidor, ja que fiscalitzava la seva tasca.

Els testimonis coincideixen a descriure el comportament del síndic. Així ens ho explica un dels mossos: “Y fuimos con su merced en la casa nombrada del castillo que habita, según dixeron, el Síndico Procurador de Cubellas, y meramente encontramos arriba a su mujer, que preguntada en donde estaba su marido, ví y ohí nos respondió que no lo sabía. Y después su Merced mandó a mi y al compañero Ferret baxaramos al molino que viene enfrente de dicho castillo, y distará como un tiro de escopeta, por su en aquel avía hombres, y que los hiciéramos comparecer. Y fuimos los dos, y me parece también vino el citado Llopis. Y mirando por la assequia del molino, yo encontré a un hombre que estaba bajado como ocultado dentro de un canyar, a la orilla de la Assequia. Y entonces yo le envestí y le mandé levantar, estando como estaba sentado quasi sobre el agua, ocultándose la cabeza según vi y reparé muy bien, y que me siguiera como me siguió. Y supe que era el síndico procurador porque antes de encontrarlo una mujer del molino me dixo de que hacia poco estaba por allá el Síndico Procurador. Y quando fuimos al pueblo, ohí decir que era el tal Síndico”.

A banda del Síndic Procurador, que va ser descobert d’aquesta manera, els regidors de Cubelles que van ser notificats (Lleó, Sirvent i Pons), no van comparèixer en tot el dia. On eren? Havien marxat de Cubelles o estaven amagats? El mosso Ferret diu que durant el motí de les dones, no hi havia “más hombres que dos o tres viejos dentro de la villa”. On estaven dos d’aquests regidors ens ho aclareix l’últim testimoni: Antoni Rovira. L’Antoni era un jornaler que vivia a la Quadra de Gallifa i Rocacrespa i que, el matí dels fets, estava treballant de peó amb el paleta Pau Tort construint un paller a la casa del regidor Ramon Prats. És citat per fer la seva declaració i refusa declarar i, per aquest motiu, l’empresonen. Més tard, com que encara en nega a declarar, el posen al cep de tortura unes quantes hores. Però quan compareix davant del Comissionat, continua negant-se a declarar. Aleshores l’empresonen i el deixen amb el cep tota la nit, amenaçat d’anar-li augmentant el càstig si continua negant-s’hi. Finalment, el dia 15 de febrer, consenteix. I aclareix on estaven el regidor degà Joseph Lleó i el regidor Pere Sirvent.

“Y es verdad, que después continué yo a trabajar con dicho albañil asta las tres de la tarde, y me fuí a Cubellas a ver lo que passaba allá. Y reparé que su Merced y comitiva estaban en la calle, enfrente de la casa del regidor de la vara. Y echa poca detención me volví a trabajar y al detrás de mi casa o masia, que dista un poco más de medio quarto de hora de Cubelles [...]. En medio pues de mi casa y de dicho molino sobre el camino real, me encontré con Joseph Lleó, Regente Regidor de la vara de Bayle de Cubellas, y juntamente a Pedro Sirvent, otro regidor de Cubellas, que llevaba una zepa en la mano, hablando lo dos. Y vi y ohí como me preguntaron de donde venia. Y habiéndoles respondido que de Cubellas, me preguntó dicho Regente la vara, que era lo que avia visto y obcervado en Cubellas y si avia visto el motín de la gente, a que respondí que si, que avia visto en frente de su casa gente con armas. Y entonces dicho Regente la vara me dixo si queria volver en Cubellas para que observasse el motín y lo que passaba, Y yo le respondí que para obedecerle, volvería, como volví. Y entonces ví gente armada en la Plaza y ví a su Merced, no porque yo lo conociera, sinó porque vi a un señor de la statura de su Merced que parece trahia un vestido del color que lo trahe su Merced. Y reparé que estaba enfrente de la casa de la viuda Rosa Mallofré. Y en esta misma conformidad volví la respuesta al citado Regente la vara, los quales entonces se avia apartado mucho de dicho molino y encaminado assí a la casa de Ramon Prats [...]. Y los encontré que entonces estaban hablando los dos regidores de Cubellas que tengo bien conocidos y tratados a unos y a otros. Y vuelta la respuesta referida, dicho Regente la vara me dixo si yo sabia si a él lo avian citado con penas en Cubellas, y les respondí que nada sabia. Y entonces dixo el que si supiera que lo hubieran citado con penas, que se veria precizado a hir. [...] Y al despedirnos me dixeron que se retiraban a sus casas”.  

Els fets de gener de 1767

A continuació explicarem els fets que van passar entre el 5 i 15 de gener a partir dels 27 testimonis de l’acusació. S’han ordenat cronològicament per tal que ens puguem fer una idea del conjunt, en especial el dia 8. Sobre aquest dia, i tenint en compte que en aquella època el càlcul de les hores no era tan precís com actualment, hi havia molts fets encavalcats per la qual cosa s’ha hagut de realitzar una tasca analítica comparativa entre els testimonis per avaluar la fiabilitat i acotar-los. Intentarem, doncs, “escoltar” la veu dels protagonistes.

5-6 de gener
Diu la criada de la Rosa Gassó: “ohía por el pueblo que algunas mugeres se decían unas con otras que en atención que los de Villanueva avían ganado el pleyto y querían fitar el termino, que ellas al pronto que vendrían para fitarlo avian de salir y echar en tierra los mojones, y assí como harían haciendo ellas hirian desaciendo”.

El dia abans - 7 de gener
El porter de Vilanova, l’escrivà de la Reial Audiència, el seu secretari, el procurador de Vilanova i dos mossos van a practicar la notificació als regidors i al síndic procurador anunciant que l’endemà començaria la fitació. Per “casualitat” no troben cap regidor. I com que l’escrivà de l’Audiència està “receloso de ocultación” fa quedar el porter de Vilanova a Can Nadal fins al tard per tal que, de nit, faci les notificacions. Finalment ho aconsegueix, tot i que es veu immers en un tens episodi a l’hostal del castell.

8 de gener
De 7 a 9 del matí
A les 7 del matí envien la calç i les pedres per fer les fites a Cubelles (T.4). Entre les 7 i les 8, tres o quatre dones parlen obertament de desfer-les. La Rosa Gassó surt de casa seva i “dixo a las mujeres que estava bien, y animándolas dixo que ella iría delante” (T.18). A les 8, s’estava confeccionant una bandera negra al baluard del castell (T.16 i 20). Diuen que era Pere Batlle, qui la feia. A les 9, ja hi ha havia una gran partida de dones que “se llevaban con capazos dicha cal, echando parte a un campo y después la esparcían, y otras hacían correr las piedras picadas”. (T.8).

De 10 a 11 del matí
A Vilanova ja han arribat les notícies que les dones estan amotinades amb una bandera o dues. Diversos testimonis remarquen que s’ha fet sonar un instrument marí anomenat “corn”, instrument que és descrit pel Comissionat a les conclusions com a “sediciós”. A les 10, les dones estaven davant de la capella de Sant Antoni, després van prendre el camí Reial per sota el mur del castell arrossegant les pedres de terme per llançar-les a la riera, i tot seguit van baixar cap al molí de baix (T.10).

D’11 a 12 del migdia
Recerquen una pedra de terme que, sembla ser, estava amagada a Can Nadal (actualment Can Aleix) (T.9). Algunes veus diuen que les dones estaven disposades a fer “violenta resistencia” (T.1). Aleshores, el Comissionat, qui residia a Vilanova, disposa formar una comitiva de “paisanos armados” i tres mossos de l’esquadra. Finalment la formen diversos regidors de Vilanova, incloent -hi el regidor de la vara, 12 o 14 homes, el Comissionat, alguns membres de la Reial Audiència i tres mossos.

De 12 a dos quarts de dues del migdia
La comitiva va cap a Cubelles, a poc a poc. Pel camí recullen testimonis de la situació i s’assabenten que “las mujeres avian salido alborotadas en tropel grande, con varios instrumentos ofensivos y una bandera”. A la mateixa hora, al castell, una dona de Vilanova declara: “Y al pasar por enfrente nos apedrearon. Y con aquellas dos o tres pedradas que echaron reparé que con la primera ya hirieron en la cabeza de mi muchacho. Que no fué otra cosa, si romperle un poco la piel”. (T.19). A continuació, “desfiló aquella multitud saliéndose de dicha plazuela o baluarte, salieron de la villa y vinieron assí a mi [en direcció a la capella de sant Antoni, pel camí Reial], formadas aquella multitud de mujeres unas tras otras, como una procesión, e iba delante la bandera, que la llevaba, según conocí, la mujer de Pablo Lleó, y comprendo que pasaban de ducientas mujeres. Que discurro que todas llevaban instrumentos ofensivos, menos la viuda Rosa Mallofré, que esta iba delante, al lado derecho de la referida Lleó [...] Y los instrumentos consistian en destrales o destralejas, azadas, martillos o escodas, palos cortos, palos largos vulgo burjons, y mangos de azadas. (T.4). Les dones queden plantades sobre el camí reial, “y la bandera reparé que se quedó quasi delante de la Capilla de San Antonio. (T.4). El testimoni es retira fins a Can Nadal i observa la multitud. Aleshores arriba la comitiva, que es queda més avall, i els regidors de Vilanova s’apropen a on estan les dones. En aquell moment “se adelantó la citada Mallofré, diciendo que no se avían de plantar los mojones allá, y que no lo permitirían. Y el Bayle [de Vilanova] le decía que se callara, que se retirara a su casa”.

De dos quarts de dues a les dues
El Comissionat ordena als mossos i al porter de Vilanova que vagin a buscar els regidors de Cubelles a casa seva. Per fer-ho “fue precizo passar por el medio de la multitud [...] Y habiéndo reparado con la bandera, dixe: quienes son las que trahian la bandera. Y entonces vi y ohí como una de las que iban diferentemente que las otras, en algún trage de señora, al lado de la que llevaba la bandera. Y dixerons las dos juntas en alta voz que ellas, y que ellas eran la capitanas. Y yo entonces metiéndome en medio de la hilera en que tenían la bandera, fui agarrarme de la asta, y luego me dixeron (no se quien) primero la vida que la Bandera, e immediatamente diferentes mujeres levantaron las destrales, palos y martillos, amenazandome, con lo que dexé el asta [...] Y como las mujeres me circuhieran diciendo disparates, volví a llamar a Totosaus y este se acercó, pero no se metió adentro. Y el referido portero se metió por medio amenazando con la colata de la escopeta las mujeres si me tocaban.” (T.2).

De les dues a les tres de la tarda
Els mossos informen el comissionat que no troben els regidors. Els reclama que busquin a la vídua Mallofré i la presentin davant seu. Farà de mitjancer Carles Cassaní, escrivà de l’Ajuntament de Vilanova i conegut d’ella, que li suplica quasi plorant que baixi a parlamentar i desfaci el “tumulto”. “Y ví i ohí como el tumulto respondia que no, que ya eran perdidas assí que assí, y que tanto estimaban morir como vivir.” Finalment la Rosa baixa a parlamentar amb el Comissionat, qui l’amenaça. Ella torna a dalt, però l’alborot no es dissol.

De tres a quatre de la tarda
Els mossos fan baixar algunes de les dones de les que anaven armades, els confisquen les destrals i pals, i les posen lligades dalt d’un carro. Es presenta Joseph Pedro, marit de la Francesca Escala, i amenaça amb un ganivet a qui hagi maltractat la seva muller. També és fet presoner. Apareix Ramon Prats, regidor de les quadres de Gallifa i Rocacrespa, per interessar-se per la Francesca. Li fan treure la insígnia de regidor que portava i també el detenen. El motí comença a desfer-se i la comitiva avança cap al poble. Escorcollen la casa de la vídua Mallofré, però no la troben. S’havia refugiat a la rectoria i després va fugir a Barcelona (T.18). Des del baluard del castell, veuen un home sospitós al Molí de baix, amb actitud d’amagar-se (T.2, T.3 i T.22). No era altre que el Síndic procurador.

Al vespre
S’emporten cap a Vilanova 7 dones i un home, Joseph Pedro. Al regidor Prats l’alliberen abans de marxar.

Del 9 de gener al 12 de març

9 de gener: En aquestes dates es realitza la fitació del terme tal com havia estipulat la Reial Audiència. Hi ha diverses dones de Vilanova que es queixen perquè les han apedregat. S’insulta als Vilanovins que passen per sota els murs del castell i per dins de Cubelles.

11 de gener: s’acaben de plantar les fites.

12 de gener: s’arresta als regidors dins el terme de Cubelles. Joseph Pedro demanava l’alliberament per atendre la seva dona. Queda arrestat a Cubelles.

13 de gener: s’arresta el síndic procurador dins el terme de Cubelles.

10 de gener: la Reial Audiència aparta els regidors del càrrec i l’atorga provisionalment a Don Domingo Capdevila,

26 de gener: s’ordena que els regidors quedin arrestats a la ciutat de Barcelona.

28 de gener: s’embarguen els béns dels encausats.

12 de febrer: es ratifica la presó per les dones. Els seus marits, les mullers dels regidors i el síndic procurador i la seva muller queden arrestats al municipi de Cubelles.

12 de març: es conclouen les diligències i es dicten les penes. No hi ha judici.

Les penes
Joseph Lleó (reg. Degà): 8 anys d’inhabilitació i 100 lliures.

Regidors Pere Sirvent i Ramon Pons: 25 lliures.

Síndic procurador: 25 lliures

Pau Lleó i Úrsula Marquès: 100 lliures.

Rosa Gassó, vídua Mallofré: 100 lliures.

Francesc Nin i Maria Soler: 100 lliures.

Maria Rovirosa: 10 lliures.

Marianna Borrell: 10 lliures.

Joan Cona i Marianna Llagostera: 10 lliures.

Pere i Rosalia Escardó: 10 lliures.

Magdalena Escardó: 10 lliures.

Joseph Pedro i Francesca Escala: 10 lliures.


[1] El podeu llegir de manera detallada a la separata: GARCÍA, L. (2011) “Independència! 400 anys de la separació de Cubelles i Vilanova”. Festa Major de 2011. Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell. Ajuntament de Cubelles. https://issuu.com/ajuntcubelles/docs/400-anys-de-la-separacio-de-cubelle [Consulta: 11/12/2019]


[2] Per les referències biogràfiques del Comissionat seguim: CERRO NARGÁEZ,R. Servir al rey en Cataluña: los alcaldes mayores del Corregimiento de Villafranca del Penedés (1719-1808). www.uv.es/dep235/PUBLICACIONS_IV/PDF46.pdf. [Consulta: 12/12/2019]


[3] Enviat que portava despatxos i altres documents per a notificar-los, publicar-los o distribuir-los en un o diversos llocs.

Els quatre dibuixos són autoria i propietat intel·lectual de Francesc Riart.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

MEMÒRIA POPULAR