ACTES DEL MES DE FEBRER
Activitats virtuals a les quals s’hi podrà accedir mitjançant les nostres xarxes socials:
-Facebook (https://www.facebook.com/GECAmicsCastell)
-Twitter (https://twitter.com/AmicsCastell)
-Instagram (https://www.instagram.com/amicscastellcubelles)
-Youtube (https://www.youtube.com/c/GECAmicsdelCastell)
-Blog (amicscastell.blogspot.com)
Dimecres 17 de febrer, a partir de les 11 del matí.
PUBLICACIÓ AL NOSTRE BLOG DE L’ARTICLE “LA PESTA BUBÒNICA A CUBELLES ENTRE 1651 I 1654” DE XAVIER MARTÍNEZ
Durant la Guerra de Secessió, Catalunya va viure penúries polítiques, econòmiques i socials. En aquest context destacà una malaltia que es va abraonar sobre la població mal nodrida pels efectes de la contesa bèl·lica, la pesta bubònica. Els seus efectes es feren palès a Cubelles, on els jurats de la vila hagueren de prendre mesures de prevenció com la construcció d’una trinxera al voltant del poble, el sacrifici de gossos i el tancament del bestiar als afores del terme. La taxa de mortalitat era molt elevada, d’entre el 30% i el 75% dels afectats, i la mort trigava només de vuit i deu dies en arribar. L’article, a cura de Xavier Martínez, s’inclou a l’Anuari 2020.
Dissabte 20 de febrer, a partir de les 11 del matí.
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA: “FESTES RELIGIOSES, COSTUMS I TRADICIONS POPULARS DE CUBELLES (1940-1965)”, A CÀRREC D’ANTONI PINEDA
La condició eminentment rural de Cubelles fins ben entrat el segle XX va fer que al municipi se seguissin amb molta devoció i interès les principals festes i tradicions populars de la vila, molt lligades al calendari litúrgic i les creences religioses. Les celebracions suposaven un parèntesi en la dura feina al camp i un mecanisme de relació social entre els habitants del municipi i els estiuejants, en funció de l’època de l’any. Sorgides del seu vast catàleg, les imatges de l’Antoni Pineda recullen bona part de les principals festes populars de mitjan segle XX com Reis, el carnaval, Tres Tombs, Quaresma, Setmana Santa, Sant Isidre i Corpus, entre d’altres.
Festa de Sant Isidre, 15 de maig de 1945.
Dimecres 24 de febrer, a partir de les 11 del matí.
-Facebook (https://www.facebook.com/GECAmicsCastell)
-Twitter (https://twitter.com/AmicsCastell)
-Instagram (https://www.instagram.com/amicscastellcubelles)
-Youtube (https://www.youtube.com/c/GECAmicsdelCastell)
-Blog (amicscastell.blogspot.com)
Dimecres 17 de febrer, a partir de les 11 del matí.
PUBLICACIÓ AL NOSTRE BLOG DE L’ARTICLE “LA PESTA BUBÒNICA A CUBELLES ENTRE 1651 I 1654” DE XAVIER MARTÍNEZ
Durant la Guerra de Secessió, Catalunya va viure penúries polítiques, econòmiques i socials. En aquest context destacà una malaltia que es va abraonar sobre la població mal nodrida pels efectes de la contesa bèl·lica, la pesta bubònica. Els seus efectes es feren palès a Cubelles, on els jurats de la vila hagueren de prendre mesures de prevenció com la construcció d’una trinxera al voltant del poble, el sacrifici de gossos i el tancament del bestiar als afores del terme. La taxa de mortalitat era molt elevada, d’entre el 30% i el 75% dels afectats, i la mort trigava només de vuit i deu dies en arribar. L’article, a cura de Xavier Martínez, s’inclou a l’Anuari 2020.
Dissabte 20 de febrer, a partir de les 11 del matí.
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA: “FESTES RELIGIOSES, COSTUMS I TRADICIONS POPULARS DE CUBELLES (1940-1965)”, A CÀRREC D’ANTONI PINEDA
La condició eminentment rural de Cubelles fins ben entrat el segle XX va fer que al municipi se seguissin amb molta devoció i interès les principals festes i tradicions populars de la vila, molt lligades al calendari litúrgic i les creences religioses. Les celebracions suposaven un parèntesi en la dura feina al camp i un mecanisme de relació social entre els habitants del municipi i els estiuejants, en funció de l’època de l’any. Sorgides del seu vast catàleg, les imatges de l’Antoni Pineda recullen bona part de les principals festes populars de mitjan segle XX com Reis, el carnaval, Tres Tombs, Quaresma, Setmana Santa, Sant Isidre i Corpus, entre d’altres.
PUBLICACIÓ AL NOSTRE BLOG DE L’ARTICLE “ELS JOCS DE CARRER D’ANTANY, A CUBELLES” DE NÚRIA FONOLL
Amb la introducció de les noves tecnologies, la nostra societat ha experimentat una transformació vertiginosa i profunda en tots els àmbits. El primer gran precedent tecnològic va ser la televisió, que a l’Estat espanyol es va establir a finals dels anys cinquanta del passat segle. Després, i a gran velocitat, han anat arribant internet, la telefonia mòbil, els videojocs... tot plegat ha marcat, marca i marcarà les nostres vides i les de les noves generacions, la manera de relacionar-nos. El joc no està exempt d’aquesta espiral de canvis: primer va ser l’automòbil, que va omplir els carrers de cotxes i, pel perill que això comportava, el joc de carrer –col·lectiu, social– va quedar relegat, quasi anul·lat. Després va ser la televisió, que va robar temps a l’activitat lúdica, i, finalment, van arribar els videojocs i els mòbils.
El present article, obra de Núria Fonoll i aparegut a l’Anuari 2014, recull un enfilall de jocs que, antany, des d’abans de la guerra fins als anys seixanta, havien omplert i donat vida als carrers de Cubelles. El llistat és llarg i de ben segur, però, que n’han quedat molts al tinter; tanmateix, esdevenen una mostra representativa dels més emblemàtics i populars alhora que permeten rememorar els jocs amb què els nostres pares i avis gaudien del poc temps lliure que els deixaven les obligacions escolars i familiars.
Amb la introducció de les noves tecnologies, la nostra societat ha experimentat una transformació vertiginosa i profunda en tots els àmbits. El primer gran precedent tecnològic va ser la televisió, que a l’Estat espanyol es va establir a finals dels anys cinquanta del passat segle. Després, i a gran velocitat, han anat arribant internet, la telefonia mòbil, els videojocs... tot plegat ha marcat, marca i marcarà les nostres vides i les de les noves generacions, la manera de relacionar-nos. El joc no està exempt d’aquesta espiral de canvis: primer va ser l’automòbil, que va omplir els carrers de cotxes i, pel perill que això comportava, el joc de carrer –col·lectiu, social– va quedar relegat, quasi anul·lat. Després va ser la televisió, que va robar temps a l’activitat lúdica, i, finalment, van arribar els videojocs i els mòbils.
El present article, obra de Núria Fonoll i aparegut a l’Anuari 2014, recull un enfilall de jocs que, antany, des d’abans de la guerra fins als anys seixanta, havien omplert i donat vida als carrers de Cubelles. El llistat és llarg i de ben segur, però, que n’han quedat molts al tinter; tanmateix, esdevenen una mostra representativa dels més emblemàtics i populars alhora que permeten rememorar els jocs amb què els nostres pares i avis gaudien del poc temps lliure que els deixaven les obligacions escolars i familiars.
Dissabte 27 de febrer, a partir de les 11 del matí.
XERRADA/CONFERÈNCIA JOSEP, UN RETRAT DEL REPUBLICANISME AL CAMP D’ARGELÈS, A CÀRREC DE SERGI LÓPEZ. MODERADA PER LOLO GARCIA
Més de mig milió de republicans, la major part d’ells catalans, van creuar els Pirineus els mesos de gener i febrer de 1939 fugint de l’exèrcit franquista. Malgrat arribar al país de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, les autoritats franceses els confinà en camps de refugiats habilitats a les platges d’Argelès, Sant Cebrià i Ribesaltes (Rosselló) en condicions paupèrrimes i sotmesos a tota mena d’abusos i penúries. Un dels que ho patí en primera persona fou el pintor i dibuixant barceloní Josep Bartolí i Guiu, qui deixà constància de l’experiència a nombrosos dibuixos i de qui l’any 2020 es va estrenar una pel·lícula d’animació que recull la seva vida al camp, la seva marxa a Mèxic, on hi matindria una relació sentimental amb Frida Khalo, i Nova York, on alternaria amb figures universals com Andy Warhol i on moriria el 1995.
Sergi López i Ayats (Vilanova i la Geltrú, 1965) posa veu a la figura de Bartolí en aquest film dirigit pel pintor francès d’ascendència catalana, Aurel, i on també hi participa la cantant i actriu catalana, Sílvia Pérez Cruz. La pel·lícula va ser escollida per a la secció oficial del Festival de Cannes, ha guanyat el premi a la Millor Pel·lícula d’Animació Europea i el Lumière a la mateixa categoria i millor música, a banda d’estar nominada al Cèsar de l’acadèmia francesa.
XERRADA/CONFERÈNCIA JOSEP, UN RETRAT DEL REPUBLICANISME AL CAMP D’ARGELÈS, A CÀRREC DE SERGI LÓPEZ. MODERADA PER LOLO GARCIA
Més de mig milió de republicans, la major part d’ells catalans, van creuar els Pirineus els mesos de gener i febrer de 1939 fugint de l’exèrcit franquista. Malgrat arribar al país de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, les autoritats franceses els confinà en camps de refugiats habilitats a les platges d’Argelès, Sant Cebrià i Ribesaltes (Rosselló) en condicions paupèrrimes i sotmesos a tota mena d’abusos i penúries. Un dels que ho patí en primera persona fou el pintor i dibuixant barceloní Josep Bartolí i Guiu, qui deixà constància de l’experiència a nombrosos dibuixos i de qui l’any 2020 es va estrenar una pel·lícula d’animació que recull la seva vida al camp, la seva marxa a Mèxic, on hi matindria una relació sentimental amb Frida Khalo, i Nova York, on alternaria amb figures universals com Andy Warhol i on moriria el 1995.
Sergi López i Ayats (Vilanova i la Geltrú, 1965) posa veu a la figura de Bartolí en aquest film dirigit pel pintor francès d’ascendència catalana, Aurel, i on també hi participa la cantant i actriu catalana, Sílvia Pérez Cruz. La pel·lícula va ser escollida per a la secció oficial del Festival de Cannes, ha guanyat el premi a la Millor Pel·lícula d’Animació Europea i el Lumière a la mateixa categoria i millor música, a banda d’estar nominada al Cèsar de l’acadèmia francesa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada