ACTES 2A QUINZENA DE JUNY

-

Activitats virtuals de la nostra entitat dins la SEGONA QUINZENA de juny, a les quals s’hi podrà accedir mitjançant les nostres xarxes socials:

-Facebook (https://www.facebook.com/GECAmicsCastell)

-Twitter (https://twitter.com/AmicsCastell)

-Instagram (https://www.instagram.com/amicscastellcubelles)

-Youtube (https://www.youtube.com/c/GECAmicsdelCastell)


Dijous 18 de juny, a partir de les 11 del matí.

ENTREVISTA/CONFERÈNCIA EN VÍDEO DE MONTSERRAT TURA: “REPÚBLICA PAGESA”, MODERADA PER LOLO GARCIA. 

L’autora parteix de la història del seu avi, Feliu Tura Valldeoriola, dirigent del moviment rabassaire del tombant de segle XX. Amb la plaga de la fil·loxera, els propietaris van abolir els contractes que mantenien el pagès lligat a la vinya mentre la vinya fos viva. Llavors els pagesos es van organitzar entorn del sindicat Unió de Rabassaires, del qual Feliu Tura fou un dels fundadors, creant cooperatives autogestionades. Montserrat Tura sosté que sense el compromís del món pagès el catalanisme progressista no hauria dut Catalunya fins on ha arribat. 
 
Montserrat Tura i Camafreita (Mollet del Vallès, 1954) és llicenciada en Medicina i Cirurgia. Va treballar a l'Hospital Clínic de Barcelona i a l'Hospital de Palamós. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003). Diputada al Parlament de Catalunya des del 1995, va ser consellera d'Interior (2003-2006) i consellera de Justícia (2006-2010) sempre com a membre del PSC. L’entrevista va ser enregistrada i emesa a les xarxes de l’Ajuntament de Cubelles amb motiu de la conferència oferta per Montserrat Tura el divendres 4 de maig de 2018, convidada pel GEC Amics del Castell.


Dissabte 20 de juny, a partir de les 11 del matí.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “EQUIPS DE FUTBOL DE CUBELLES (1935-1975)”.


Aquesta exposició virtual consta de 49 fotografies d’equips de futbol de Cubelles durant 40 anys, començant pel Club Esportiu vinculat a la Societat L’Aliança, de mitjan anys trenta, i acabant amb una formació del Club de Futbol Cubelles del setembre de 1975.

Dimarts 23 de juny, a partir de les 11 del matí.

PROJECCIÓ DE L’OBRA DE TEATRE “ASSAIG GENERAL”, REPRESENTADA PER LA TRAMOIA DE L’ALIANÇA L’ANY 2001.

Aquesta obra, cedida per Yolanda Milà i que ja vam projectar a la sala d’actes de la Parròquia l’octubre de 2018, va ser representada pel desaparegut grup de teatre La Tramoia, de la Societat L’Aliança.


Dijous 25 de juny, a partir de les 11 del matí.

PUBLICACIÓ AL NOSTRE BLOG DE L’ARTICLE: “LES MODISTES DE CUBELLES A MITJAN SEGLE XX. ELS COSIDORS DE LA VILA”, DE NÚRIA FONOLL I CARBONELL.

Aquest article va ser publicat a l’Anuari 2011 de la nostra entitat. L’autora va recollir i documentar el gruix de l’ofici de modista a mitjan segle XX a Cubelles, bàsicament a través de fonts orals. Hi explica diversos aspectes sobre la feina de cosir, el tipus de clientes de les modistes, la confecció, el cosir a mà i a màquina o els proveïdors, així com l’ambient que existia als diversos cosidors de la vila. També són molt interessants els apartats en què narra com es van realitzar, l’any 1958, els vestits dels gegants i els capgrossos i com es celebrava la diada de Santa Llúcia, patrona de les modistes.

Dissabte 27 de juny, a partir de les 11 del matí.

ENTREVISTA/CONFERÈNCIA D’AGUSTÍ ARGIMON: “80 ANYS DE LA FUNDACIÓ DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA. MEMÒRIES D’UN MILITANT”, MODERADA PER LOLO GARCIA. 

El Front Nacional de Catalunya (FNC) era un moviment polític fundant el maig de 1940 a París que tenia com a objectiu lluitar contra el nazisme i el feixisme i assolir la independència de Catalunya. Ràpidament, es va implicar en la resistència contra l’exèrcit nazi i va col·laborar estretament amb els serveis d’espionatge britànics, francesos, polonesos i nord-americans, establint, sobretot, rutes d’evasió per a jueus fugitius, aviadors caiguts en territori enemic i documentació d’interès per als aliats.


Agustí Argimon (Sants, Barcelona, 1965) va ser militant a començaments del anys 80. Resident a Cubelles, és membre organitzador del festival de novel·la negra Cubelles Noir i col·laborador de Ràdio Cubelles i dels Castellers del Foix de Cubelles.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article 'Cubelles vista des de Gallifa', de Marta Blanch

-
Imatge
Article aparegut originalment a l'Anuari 2015. Cubelles vista des de Gallifa Marta Blanch Quan estava apunt de finalitzar l’any 2015, en concret el 29 de desembre, es produïa el traspàs de la Marta Blanch, persona molt vinculada a la dinàmica cultural de la vila. Professora d’Història de l’Institut de Cubelles, va destacar com membre de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, de la qual en va ser presidenta i formava part del Ball de Gitanes. També era sòcia del GEC Amics del Castell. L’any 2002 va guanyar la Beca d’Investigació Local, juntament amb Joan Pujol, amb el treball “¡Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978)”, que va sortir publicat en un llibre l’any 2004. En record de la Marta, reproduïm aquest interessant article que va publicar en el programa de la Festa Major de 2004. Des de la muntanya de Gallifa, és fàcil imaginar com era Cubelles en temps passats, a pesar de l’esgarrifosa i ferotge especulació urbanística que vivim avui en
Més informació

Article 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix', de Jaume Casañas

-
Imatge
Article aparegut orginalment a l'Anuari 2012. El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d’ancoratge al riu Foix Jaume Casañas Com tots sabeu o coneixeu, la Mota de Sant Pere és una petita elevació de terreny sobre la plana al·luvial formada per el delta del riu Foix. Està situada a uns 400 m de la marge dreta, del esmentat riu i a uns 200 m de la platja. Aquest petit turó -que algú creu artificial- ha sofert en el decurs dels segles diferents transformacions. Sobre el original establiment fenici de l’antiguitat -que detallaré a continuació- vers l’any 1200 s’hi va bastir un convent de frares, l’anomenat Priorat de Sant Pere, edificació que molta temps desprès va acabar enrunada vers principis del segle XX. Anys més tard i en plena Guerra Civil, l’estiu de 1937 s’hi va aixecar un recinte fortificat format per trinxeres, nius de metralladores i búnquers. Complex militar construït per l’exèrcit republicà per la vigilància i defensa de la costa davant dels
Més informació

MEMÒRIA POPULAR

-
Imatge
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Del Penedès , editada per l’ Institut d’Estudis Penedesencs (número 32, any 2016). La Marxa de la Llibertat, pel Penedès. 40 Anys de l’efervescent estiu de 1976 , de Joan Vidal i Urpí. Quaranta anys després, evocació i testimonis directes del pas d’aquest moviment democràtic pels diversos indrets i poblacions del Penedès, els seus plantejaments i les realitzacions i actes que es van portar a terme, amb referències també a la diversa actuació de les forces d’ordre públic en una o altra població i nombrosos detalls d’anecdotari. La Marxa de la Llibertat fou organitzada l’estiu de 1976 per Pax Christi, amb Àngel Colom i Arcadi Oliveres com a principals impulsors, i altres organitzacions com Agermanament i els Captaires per la Pau, amb el destacat suport de Lluís Maria Xirinacs. Consistí en un itinerari a peu per Catalunya i alguns indrets del País Valencià i la Catalunya Nord per part de les persones que
Més informació